Una gran afluència de gent marca el primer dia de la Fira de Mostres
Diari de Girona. Els negocis agraeixen la bona rebuda, però apunten que el primer els ha servit més per donar a conèixer el producte que no vendre’l.
La 63a Fira de Mostres de Girona va obrir oficialment les portes ahir, dia de Sant Narcís i festiu a la ciutat. Així, els gironins van aprofitar per a visitar el recinte del certamen, que enguany compta amb 281 expositors, disset menys que el 2024. Alguns dels venedors, provinents de sectors com la metal·lúrgia o la gastronomia, celebren la gran afluència de gent que ha rebut la Fira aquest matí, si bé admeten que molts dels visitants s’han centrat més a passejar que en comprar.
«La gent prova el producte, però van amb les mans a les butxaques», explicava, entre riures, l’administradora de La Casa dels Fuets, Núria Andreu. La marca ja fa aproximadament 10 anys que participa en la Fira, i Andreu explica que «generalment, el dia de Sant Narcís i l’1 de novembre solen ser dies molt bons», ja que es rep clientela tant de Girona com d’altres parts de Catalunya.
Des de l’expositor de Germans Colomer esperen que aquesta afirmació sigui certa. El seu gerent, Lluís Colomer, explicava que és el primer any que formen part de la Fira: «És diferent de les fires de carrer a les que anem, on la gent ve directament a comprar. Aquí la clientela passeja molt».
Un altre dels primerencs al certamen és Domènec Casals, amb la marca Xarrup. Si bé està d’acord amb el fet que «avui sembla un dia més de visites», admetia que la Fira el servirà per a donar a conèixer el seu producte.
En la mateixa línia, la venedora de Mas Claperol, Sònia Chinchilla, també creu que «la gent ha vingut a gaudir i preguntar sobre el gènere que tenim, que també ens ajuda a donar-li visibilitat». Un dels beneficis d’això, per exemple, és l’increment de les comandes en línia: «El client ve aquí, vol saber més informació sobre el que venem, i em demanen la targeta del negoci per tenir la pàgina web i comprar per allà».
Els primers certàmens
Amb 63 edicions al seu darrer, la Fira de Mostres constitueix una de les activitats més populars de la programació de Fires. Algunes de les persones que ara treballen al certamen per a donar a conèixer el seu negoci, fa uns anys, hi van assistir només com a visitants. Per exemple, una de les sòcies de Basacoma recordava que en els inicis del certament «hi havia molts més expositors. Venies aquí i podies trobar de tot».
D’altra banda, el gerent d’Oritz Serrallers, Natzari Canals, parlava de quan era només un nen: «Hi havia més varietat de sectors, amb animals i maquinària agrícola».
«S’hauria de buscar la forma d’incentivar que marques que havien vingut altres anys, tornin», proposava el gerent de Serveis Panella, Marc Panella, qui recordava que afegeix que «amb l’accés a Internet, s’està perdent el tracte de tu a tu», si bé el certamen els serveix per tenir una «interacció més personal amb el client, no tant a escala professional».
En aquest sentit, des de Basacoma explicaven que la Fira és una oportunitat per a «retrobarse amb clients» i «recordar que encara hi som, reafirmar la nostra marca».
Un mirall de l’economia
El primer dia de la Fira va anar acompanyat del tradicional discurs inaugural, a càrrec de diferents representants institucionals. Per exemple, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va recordar que «en un món dominat per la tecnologia», el certamen serveix
La Fira de Mostres constitueix una de les activitats més populars de la programació de Fires
Miquel Noguer va descriure la Fira de Mostres com «una cita que forma part de la vida de Girona»
com a «espai de trobada presencial i poder passejar entre les parades».
Al seu torn, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va descriure la Fira de Mostres com «una cita que forma part de la vida de Girona» i on «conviuen traïció i modernitat, experiència i noves idees».
Alhora, es va referir a aquesta activitat com «un gran aparador de què som i fem a les comarques gironines».
En aquesta línia, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va descriure la Fira com «un mirall de la nostra economia» que, va afirmar, es troba en «bona forma»: «El 2024 la nostra economia va créixer un 4,1%, i per al 2025 s’espera un creixement que, segons les previsions de les cambres de comerç, serà del 2,6%».
Tot i aquestes i altres dades, Jaume Fàbrega considera que per arribar més lluny cal que «empreses, institucions i societat treballin plegats».
Amb relació a això, la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis, va remarcar que aquesta mena d’aliances «ajuden a multiplicar els recursos per Girona», oferint projectes de futur com el Campus de Salut.