L’Ibex tanca en 16.000 punts i marca el màxim històric 18 anys després
Diari de Girona. El selectiu espanyol es va revaloritzar ahir un 0,87% gràcies al desglaç de la tensió comercial entre la Xina i els EUA ● Indra, per l’empenta en defensa, i la banca acumulen les pujades més grans de l’any.
Gairebé dues dècades. És el que ha trigat la Borsa espanyola a superar el seu màxim històric, polvoritzar la barrera dels 16.000 i tancar la sessió per sobre dels 15.945 punts que va marcar el 8 de novembre de 2007. L’Ibex 35 es va revaloritzar ahir un 0,87% fins als 16.000,20 punts en una sessió marcada per l’acostament de posicions en matèria comercial entre els Estats Units i la Xina. Wall Street també es dirigia a reviure els seus màxims històrics, mentre que la resta de places europees van acabar amb signe positiu amb el FTSE Mib italià liderant les alces amb un 1,07%, l’Euro Stoxx 50 un 0,64%, el Dax alemany un 0,28%, el Cac 40 francès un 0,21% i el FTSE 100 britànic un 0,04%.
L’índex espanyol es va quedar a més només a 40 punts del seu màxim intradia de novembre de 2007, quan el 9 de novembre d’aquell any va arribar als 16.027 punts. En aquest 2025, el principal indicador del mercat espanyol acumula una revalorització d’un 37,99% i és la plaça més alcista en el geografia occidental, seguida a distància per Milà i Frankfurt, amb avenços d’un 25,5% i un 22,1%, respectivament. També avantatja Wall Street, el tecnològic índex del qual Nasdaq puja un 22% aquest any, mentre el S&P 500 avança un 16,6% i el Dow Jones gairebé un 11,55%.
Ahir, el valor més alcista de l’Ibex 35 va ser Indra amb una alça del 7,52% fins als 49,96 euros, acompanyat de Grifols amb una revalorització del 2,08%, Mapfre un 1,86%, BBVA un 1,78% i Banco Santander un 1,67%. Per la seva banda, Cellnex es va deixar un 1,39%, Fluidra un 0,93%, Acciona Energía un 0,82%, Rovi un 0,70% i Acciona un 0,68%. La companyia de defensa es revaloritza des de començament d’any un 191,47% i és la gran protagonista del 2025 al costat del sector bancari i valors com Santander que acumula una alça del 94%, BBVA un 89%, Banc Sabadell 78,8% i CaixaBank un 76,5%. «El primer que valorem
Aquesta setmana està marcada per les reunions del BCE i de la Reserva Federal estatunidenca
dels màxims històrics de l’Ibex és que novament es demostra com als mercats «la dada mata el relat». A les xarxes, als mitjans i la majoria d’analistes, assessors i gestors parlaven de bombolles i crisi mentre que, com és lògic, el mercat descomptava baixades de tipus d’interès –res li pot agradar més a les borses– i un tsunami de despesa pública dirigida a empreses d’armament i infraestructures, del qual es beneficien moltes de les grans empreses europees. Inclosos els bancs, que tenen un gran pes a l’índex espanyol i que han fet que l’Ibex sigui el millor entre els grans índexs europeus», comenta Víctor Alvargonzález, director d’estratègia de la firma d’assessorament financer independent Nextep Finance.
«La realitat és que moltes variables han jugat a favor del selectiu. Els comptes de la banca s’han deteriorat, però gradualment, el sector defensa ha repuntat per les expectatives d’increment de la despesa pública a l’esmentat final, beneficiant Indra perquè serà la companyia de referència al nostre país», exposa l’analista de XTB, Javier Cabrera.
En el pla internacional
En el pla internacional, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va assegurar que les negociacions amb la Xina van permetre tancar un «acord marc» per evitar la imposició d’aranzels addicionals del 100% als productes xinesos. Aquest principi d’acord haurà ara de ser ratificat dijous vinent, quan està previst que es reuneixin Donald Trump i Xi Jinping.
També es va escenificar el cap de setmana passat un desglaç de les relacions dels EUA amb el Brasil, ja que, després d’elevar-se els aranzels al 50% a l’agost, ahir es va anunciar que treballaran immediatament per arribar a acords que rebaixin aquestes taxes.
Així mateix, els governs dels
EUA i Tailàndia, Cambodja i Malàisia van subscriure una bateria d’acords bilaterals que inclouen pactes comercials aranzelaris que preveuen aranzels del 19% per als productes d’aquests països asiàtics i l’exempció gairebé total per als d’exportació nestatunidencs.
La setmana està marcada per la reunió de la Reserva Federal (Fed) de demà, on esperen que l’autoritat monetària estatunidenca prossegueixi amb el seu cicle de baixada del preu dels diners de forma progressiva i gradual. També es reunirà el Banc Central Europeu (BCE).
Dins de l’agenda macro d’ahir, es va conèixer que la confiança dels empresaris alemanys ha millorat a l’octubre gràcies al fort augment de les expectatives de futur, que arriben a la seva millor lectura des de febrer de 2022, quan va començar la invasió russa d’Ucraïna, tot i que l’avaluació de la conjuntura actual empitjora per segon mes consecutiu, segons reflecteix l’índex elaborat per l’Institut d’Investigació Econòmica de Múnic (Ifo).
A nivell corporatiu, aquesta serà la «setmana gran» quant a la publicació de resultats empresarials a Espanya, Europa i els EUA, on se sabran els comptes de les grans tecnològiques.