Desenes de clubs nàutics recorren a la llei per evitar el tancament
Diari de Girona. Algunes de les entitats de la Costa Brava presenten recursos i al·legacions a l’espera que el Congrés aprovi una excepció legal.
a mesos que desenes de clubs nàutics estan en risc de ser demolits a Catalunya per l’aplicació de la llei de Costes, que executa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La situació límit per a aquestes instal·lacions ha encès les alarmes en un sector molt arrelat al litoral català. Des de l’Alt Empordà fins a l’Ebre, més de 40 entitats afectades veuen perillar la seva continuïtat per una normativa que limita l’ocupació del domini públic maritimoterrestre.
Aquesta normativa, ideada perquè l’espai públic de la platja deixi d’estar ocupat per edificis privats, impedeix renovar la majoria de les concessions. I de fet, en els últims anys, diversos clubs històrics o restaurants costaners emblemàtics ja han desaparegut. És el cas del Club Nàutic de Pineda de Mar, que va ser el primer a desaparèixer després de l’aplicació de la llei, seguit, a la mateixa comarca, pel de Cabrera de Mar, demolit el 2021, o el 2023, el restaurant Palomares de Vilassar de Mar.
D’altres, com el Club de Mar de Sitges, un dels casos més mediàtics, afronten ordres de desallotjament immediates. Realment, aquesta entitat fundada el 1952 va arribar a tenir directament una data de demolició al juny. Però llavors es va aconseguir posposar mitjançant vies legals i el club va salvar l’estiu. Ara, la justícia havia fixat fa poques setmanes com la data d’entrega de les claus. Com que la comitiva judicial no es va presentar a l’hora fixada, de moment, han evitat el tancament. No obstant això, ja han buidat les instal·lacions i no les tornaran a obrir si no tenen una resolució judicial ferma que els ho permeti.
Pendents del Congrés
En els pròxims mesos, el Congrés dels Diputats debatrà una proposició de llei impulsada pel PP que crearà una excepció legal perquè els clubs de platja tradicionals puguin esquivar de manera unitària la llei de Costes i ser preservats. Fins i tot s’ha plantejat incloure en l’actual reglament una moratòria perquè els clubs marítims puguin mantenir la seva activitat. Aquesta possibilitat té el suport tant d’ERC com de Junts, però encara no s’ha concretat. En paral·lel, la Generalitat ha intentat protegir diversos clubs amb la figura de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). No obstant això, aquesta catalogació és insuficient mentre no s’elevi a la categoria nacional (BCIN).
Davant d’aquest escenari poc clar, cada entitat busca la seva pròpia escletxa legal per esquivar l’actual vulnerabilitat jurídica. En alguns casos, la demarcació de Costes de l’Estat ha rebutjat les al·legacions d’ajuntaments i entitats esportives i ha procedit a demolir algunes edificacions que ocupaven l’espai públic de la platja. En altres casos, els clubs amb ordres de desallotjament estan pendents del pronunciament dels tribunals a l’espera d’un canvi de la llei. L’objectiu comú de tots els recursos presentats és guanyar temps mentre la política no determini el desenllaç de la disputa, que també marcarà el model de gestió de tot el litoral mediterrani.
Però alguns locals, com el Club de Mar de Sitges, no disposen de temps per esperar que la proposta es tramiti al Congrés i temen
El Club de Windsurf de Pals planteja col·locar una instal·lació estable però desmuntable
que, quan arribi l’aprovació, ja sigui massa tard per a ells.
Marcé es queixa que l’aplicació del marc legal, segons el seu punt de vista, és arbitrari: «L’avís ens ha arribat a nosaltres, però encara no als restaurants limítrofs». El cas de Sitges no és aïllat. A Badalona, el Club Nàutic Bétulo, declarat bé d’interès local, també té ordre de desmantellament, mentre que el Club Nàutic Vilassar de Mar i el de Torredembarra s’enfronten a la impossibilitat de renovar les seves concessions. D’altres, com el de Calafell o el de Tamariu, mantenen litigis oberts amb l’Administració per intentar conservar les seves seus. El Club de Vela de Canet de Mar espera des de fa temps la llum verda per rehabilitar la seva seu mentre que el de Pals planteja col·locar una instal·lació estable però desmuntable.
Jorge Guillén, investigador del CSIC especialitzat en la gestió de les platges, veu amb bons ulls aquest tipus de mesures com la que reclama el Club de Windsurf de Pals: «Potser els llocs de reunió on es practiquen esports nàutics es poden redissenyar i poden mantenir la concessió del terreny però amb estructures no rígides». «Quatre parets de maó, en el context climàtic actual, no tenen cap sentit», considera.
Guillén remarca que la llei de Costes afecta totes aquestes entitats perquè ocupen un espai públic de la zona maritimoterrestre. «Però què implica salvar aquests clubs al·legant que són patrimoni cultural i social?», qüestiona el científic. «Si es preserven, després caldrà protegir-los perquè un hipotètic temporal no els arrasi després d’un temps», adverteix. «Crec que caldria justificar molt bé cada cas perquè no tots són especials en l’aspecte cultural i no és fàcil fer una normativa general per mantenir-los tots», opina.
Sense ànim de lucre
L’associació que engloba la majoria d’aquests clubs remarca que gairebé tots són plataformes sense ànim de lucre i que ocupen només l’espai necessari per desenvolupar la seva funció social i de formació. «Molts imparteixen cursos de vela escolars i si les seves seus es redueixen a les mides que marca la llei se’n compromet la seva viabilitat», afirma la federació de clubs.