Un 17% dels apartaments que Airbnb anuncia a Girona no tenen llicència
Diari de Girona. Les comarques d’interior són les més afectades
El 17% dels allotjaments que s’anuncien a través de la plataforma Airbnb a les comarques gironines no tenen llicència o la tenen invàlida. Aquesta és una de les principals conclusions d’un informe presentat ahir en una jornada a Platja d’Aro organitzada per l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava i Pirineu de Girona (ATA) i la Taula Gironina de Turisme.
La comarca que concentra més habitatges d’ús turístic (HUT) en situació il·legal és el Pla de l’Estany, amb un 38% dels anuncis. Una xifra molt similar es registra al Ripollès, on el 34% dels allotjaments anunciats es troben en aquesta situació.
A la Cerdanya el 21% dels Airbnb o disposen de llicència o no té llicència vàlida, al Gironès és un 20%, seguida pel Baix Empordà amb un 16%, l’Alt Empordà amb un 15% i la Selva amb un 14%, segons l’estudi elaborat per l’empresa tecnològica Mabrian, que s’ha fet en base a les dades d’aquest mes de juliol i analitza 21 municipis turístics. «La professionalització és molt important per garantir una oferta legal i de qualitat», va assegurar la presidenta de l’ATA, Esther Torrent.
Retirar anuncis il·legals
Davant aquest situació, fa un mes el govern espanyol va anunciar exigirà a les plataformes eliminar 53.000 pisos turístics il·legals, als quals revocaran els permisos, per passar a lloguers permanents. A Catalunya se’n van comptabilitzar 7.729, bona part dels quals es concentren a Barcelona, la Costa
Brava (només Lloret i Roses en sumen un miler), Sitges i la Costa Daurada. En aquest cas, segons explicava el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, són allotjaments que van demanar el número de registre obligatori, però que no el van obtenir perquè no compleixen els requisits legals i consten com a revocats.
L’estudi presentat ahir a Platja d’Aro també analitza alguna de les tendències del sector. Pel que fa al perfil dels gestors, posa de manifest que «és força equilibrat» entre els diferents tipus analitzats (individuals, petits, mitjans i grans).
Per comarques hi ha dos models de gestió diferenciats: les costaneres amb més concentració de l’oferta on tenen més rellevància els grans operadors i les d’interior on predominen els gestors més petits.
En relació amb els usuaris, el mercat francès i el de l’Estat espanyol concentren el 70% de la demanda i s’observa una preferència cap a allotjaments amb capacitat per a més de tres persones, enfocats al turisme familiar.
Demanen «valentia»
Durant la jornada, el sector va defensar els habitatges d’ús turístic com a «motor econòmic» dels municipis i com a una de les ofertes més sol·licitades per les famílies. La presidenta de l’ATA va demanar a la Generalitat “valentia” per derogar el Decret Llei 3/2023 aprovat per l’anterior Govern «d’esquena al sector».
«Suposaria eliminar totes les llicències actuals i que els ajuntaments que no tinguessin els planejaments fets no en poguessin donar de noves, un fet que suposaria
El sector va defensar els habitatges d’ús turístic com a «motor econòmic» dels municipis
un cop molt dur per a la demanda turística i l’economia dels municipis i del país. El que volem és que s’obri un diàleg amb els que defensem la qualitat de l’oferta i actuem de manera professional», va manifestar Esther Torrent.
El president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, va afirmar que els habitatges d’ús turístic són essencials per equilibrar l’oferta dels municipis i per contribuir a la desestacionalització del turisme a les comarques gironines. «És necessari establir un diàleg constant entre el sector i l’Administració per arribar a acords que permetin regular l’activitat i combatre els apartaments que operen fora de la legalitat», va dir Dulsat.