Obres per culminar projectes
El Punt Avui.
- En els pròxims mesos, coincidiran obres al front litoral, amb el passeig sud i la passarel·la, i l’escola Fanals
- El copagament del centre educatiu s’ha renegociat, però el municipi assumeix sol el nou pavelló
- La reforma prevista del mercat no sedentari, per alliberar parades i aparcament, és el front més calent
Després d’un estiu en què la collita de la fruita madura es reserva per als sempre poderosos sectors hoteler i comercial, la temporada de tardor i hivern arrenca a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb l’expectativa de començar a recollir altres fruits en matèria d’infraestructures i equipaments, que han acumulat una llarga maduració en despatxos i calaixos. És el cas del tram de passeig marítim al sud de la desembocadura del Ridaura, una reivindicació de dècades. Aquest octubre comencen a aterrar-hi les màquines contractades per Costes de l’Estat.
La previsió és que l’any vinent s’enllesteixi una obra que el paradigma de redisseny de fronts litorals preveu com una actuació que es podria qualificar de lleugera, amb poc formigó, i la consolidació de dunes com a bastió contra els temporals. Com a contrapartida, per salvar l’accés de vehicles de serveis o emergències, o l’accés a l’aparcament de la Pineda dels Enamorats, el govern local encara està acabant de negociar l’encaix d’un nou vial pel rerepasseig, i sense envair la zona de concessió del Nàutic Port d’Aro.
Hi ha altres situacions en què l’executiu local que comanden el PSC i Junts ha apostat per avançar la inversió. Per exemple, en la passarel·la per salvar la llera del riu a la platja, que ara han de colgar de sorra –sobretot a l’estiu, per mantenir la continuïtat de trànsit a través de la línia de platja–, però que han de reobrir d’urgència amb maquinària molts cops que plou o s’anuncien episodis torrencials. Aquest hivern, si no hi ha imprevistos en la contractació –que l’alcalde, Maurici Jiménez, admet que encara no han convocat–, haurien de començar també els preparatius municipals, a banda i banda, per encarregar en paral·lel l’estructura metàl·lica que ja s’instal·laria passat l’estiu vinent.
L’altra gran obra pendent també des de fa dues dècades al municipi és la construcció de l’escola Fanals d’Aro, que ha funcionat en mòduls provisionals des de la seva posada en marxa. Dos mandats enrere, l’executiu comandat aleshores encara per Joan Giraut va acordar amb Ensenyament de la Generalitat l’opció de cofinançar-la, per avançar llocs a la cua de construccions previstes. Però la definició del projecte, consensuada amb la comunitat educativa i les famílies, es va dilatar més del compte, en part també per la pandèmia. Finalment, els darrers governs de Maurici Jiménez van apostar per aprofitar els terrenys per encaixar-hi un nou pavelló esportiu polivalent, tant per a les classes d’educació física com per a l’activitat d’entrenament i competicions de clubs i entitats d’esport.
Renegociar el repartiment de cost
Tot plegat, sumant-hi la forta inflació disparada per la guerra a Ucraïna, havia doblat els costos de l’equipament –dels 3,4 milions en què havienesbossat pressupost el 2018 als 6,9 que calculen ara–. A Ensenyament s’han avingut només a arribar a la meitat dels 6,4 milions que fixaria l’estadística de mitjanes per metre quadrat construït del departament, de manera que el municipi accepta assumir la seva part –3,2 milions, més el mig milió extra–. I sense comptar-hi els lots afegits del pavelló esportiu (4,8 milions) i la urbanització dels carrers, més endavant.
Són molts diners, però els permetran alliberar de càrrega el Palau d’Esports, que ara va al límit d’horaris i calendaris per a entrenaments i competicions. Hi encabeixen activitats populars i socials, com ara la FiraFan del col·leccionisme, a l’estiu. Però a partir del 2028, quan compten que tant l’escola com el nou pavelló entrin en servei, voldrien tornar a donar cabuda a altres esdeveniments. De moment, Jiménez ja anuncia un inici del canvi d’imatge del palau original, el 2026, que començarà per la renovació de la coberta i continuarà per les façanes i accessos. Però no es plantegen recuperar el projecte d’un centre de convencions. La prioritat és reforçar la zona d’equipaments de la Masia Bas, tot travessant l’avinguda Castell d’Aro, per fer-hi un auditori d’entre 800 i 1.000 places per a actes socials i culturals, una instal·lació que al nucli de Castell d’Aro ja tenen resolta amb el centre cívic, però que al litoral encara els grinyola. Amb això, sosté l’alcalde, potser no caldria assumir el risc d’una “caixa buida” en forma de centre de convencions ad hoc. I tancarien l’anella de la nova centralitat en segona línia, on fins i tot sospesen l’opció d’un nou ajuntament, al voltant de l’aparcament de la plaça d’Europa i del mercat.
Els marxants, front a part
A través d’un decret d’alcaldia, Jiménez ha prorrogat sine die l’activitat del mercat no sedentari dels divendres. Però això no vol dir que l’executiu local descarti els plans de reduir-hi el nombre de parades i renovar el conjunt de concessions per un període de 15 anys més com preveu la llei. Aquesta setmana, de moment, tot quedarà en l’aire fins que divendres vinent els paradistes puguin reprendre-hi l’activitat ja prorrogats. L’alcalde concedeix que potser cal més temps perquè tots els aspirants cursin els tràmits i els serveis tècnics avaluïn la classificació d’aspirants a continuar-hi o incorporar-s’hi, però insisteix que no hi ha marxa enrere. I, des del col·lectiu d’afectats, l’associació Gavans ja té un contenciós a punt per impugnar el procediment de renovació. Entre els arguments del govern municipal per reduir dimensions del mercat, la recuperació de places d’estacionament, que a l’estiu cada cop van més buscades.
En l’horitzó, preveuen obrir noves bosses més al sud de l’eix comercial, entre el parc dels Estanys i el curs del Ridaura. I des de l’oposició també posen èmfasi, aparcaments a banda, en la demanda d’habitatge assequible, una utopia si s’agafen com a referència els preus mitjans del mercat privat. L’alcalde diu que estan amatents al finançament de l’ICF per estudiar la concessió d’un parell de promocions a la iniciativa privada, però amb preus de lloguer limitats. La caserna de la Guàrdia Civil, un altre possible recurs que l’executiu explora poder recuperar, està qualificada com a equipament i s’adreçaria més a ampliar serveis, com ara la llar d’infants i la ludoteca.