Nou rècord històric de viatgers allotjats als hotels gironins
Diari de Girona. A l’agost van rebre més de 672.000 viatgers, tot i que l’estada mitjana cau respecte la de l’any passat ●L’ocupació arriba al 81,7%, només superada per Balears i Canàries
Els hotels de les comarques gironines van de rècord en rècord. L’agost de 2025 van rebre un total de 672.163 visitants, la xifra més alta per a aquest mes des que es tenen dades. Aquesta xifra representa un increment interanual del 2% respecte a l’agost de 2024. Pel que fa a la procedència dels viatgers, el 60% són estrangers i el 40% resideixen a Espanya.
Són dades de l’Estadística de Conjuntura Hotelera fetes públiques ahir per l’INE, que també constaten que el nombre total de pernoctacions registrades a l’agost als hotels de la província va ser de 2,39 milions. Es tracta d’un descens del 0,9%% respecte el mateix mes de 2024, el que indica una reducció de l’estada mitjana als hotels gironins.
L’ocupació mitjana al mes d’agost als establiments va ser del 81,7%. Al conjunt d’Espanya, només Balears (89,5%) i Canàries (82,6%) obtenen millors dades que Girona.
Pel que fa a la rendibilitat, l’ingrés mitjà diari per habitació disponible (RevPAR) als hotels de la Costa Brava a l’agost es va situar en 130,03 euros de mitjana, cosa que suposa un increment de l’1,5% respecte al mateix mes de 2024. Barcelona (140 euros) i la Costa Daurada (138 euros) tenen ingressos lleugerament superiors.
En el conjunt de Catalunya, el comportament ha estat similar al de Girona. Els hotels van tancar el millor agost de la sèrie històrica en clients allotjats: van rebre 2.723.647 viatgers, xifra que suposa un 2,96% més de persones que l’any anterior (2.645.423). Les pernoctacions, però, van baixar un 0,96%, fins a les 8.814.586. Pel que fa als preus, van augmentar un 1,5% respecte de l’any passat, però, tot i això, Catalunya va ser la comunitat autònoma que va registrar un encariment menys pronunciat de l’Estat, que contrasta amb les pujades de preu observades a Madrid (+12,2%) i per sota de la mitjana espanyola (+5,8%).
Per demarcacions, Barcelona va concentrar més de la meitat del total de visitants (1,42 milions), un 6,1% més que fa un any. Girona va rebre’n 672.163, un 2,06% anual més; Tarragona 503.378, un 4,53% menys; i Lleida 125.749, un 5,78% més. A l’Estat, l’agost va tancar amb més de 13,8 milions de persones allotjades en hotels, un 1,5% anual més; i 48,1 milions de pernoctacions, un 0,9% anual més.
Preus a la baixa a Barcelona
Les dades de rendibilitat del sector hoteler mostren una caiguda de l’ingrés mitjà per habitació del 3,3% a Barcelona. L’oferta i la demanda imposen el ritme de les tarifes hoteleres en qualsevol destinació, de manera que aquest estiu a molts establiments de la capital catalana els va tocar reajustar preus per a ser més competitius. Diversos operadors consultats així ho constaten, mentre que el cercador Booking mostrava preus moderats en molts allotjaments. L’Observatori del Turisme de Barcelona retrata al viatger de l’agost amb una despesa diària de 99,23 euros (allotjament a part), 6,65 euros menys que fa un any. La ciutat estava plena de visitants, però algunes dades apuntaven que s’havia frenat l’afluència dels de major poder adquisitiu.
Juliol i agost mai van ser mesos estrella en ocupació ni rendibilitat a Barcelona, perquè la capital registra sobretot viatgers d’oci i vacacionals, enfront del reeixit turisme de negocis i congressos que nodreix altres mesos. No obstant això, l’any passat els preus es van elevar al compàs de les expectativa de la Copa Amèrica i amb esdeveniments rellevants com la desfilada de Louis Vuitton. Enguany molts hotels havien fet unes previsions d’ocupació amb tarifes a l’alça que no van ser possibles en molts casos, la qual cosa els va portar a retallar els preus. Ho confessaven directors i portaveus de diversos hotels de luxe consultats per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, que demanaven no ser citats. No és una situació greu, advertien, però hi ha menor demanda de la prevista en el segment de viatgers que més gasta.