Els increments de l’SMI no destrueixen ocupació
La Vanguardia. L’Airef diu que es compensa amb l’augment del consum
Les pujades del salari mínim interprofessional (SMI) no només no han provocat les enormes pèrdues de llocs de treball vaticinades en un inici, sinó que fins i tot suposen un lleuger augment de l’ ocupació. És la conclusió a la qual arriba l’ Airef a partir de cinc documents tècnics amb què va elaborar l’informe sobre la sostenibilitat de les administracions públiques a llarg termini al març.
La clau d’aquesta conclusió és el tipus d’anàlisi que ha dut a terme l’autoritat fiscal, que no s’ha centrat només en les microdades que mesuren l’impacte directe dels increments sobre la creació d’ocupació. Aquesta dada també l’ha calculat, i apareix una lleugera pèrdua de la creació d’ocupació potencial; però quan s’hi afegeix una mirada més global, incloent-hi els efectes indirectes de l’augment del salari i per tant de la rendes de les llars i de la seva capacitat de consum, llavors les conclusions canvien.
Els perceptors del salari mínim han passat de ser el 3,5% el 2018 al 7,4% el 2023
D’aquesta manera, l’ Airef assenyala primer que l’increment de l’SMI del 2023 va tenir un efecte de pèrdua de llocs de treball potencials d’entre 55.000 i 85.000 afiliats menys. Ara bé, quan s’hi afegeixen la resta de factors indirectes, el que apareix és un augment de fins a 0,2 punts percentuals de l’ ocupació en la mitjana anual entre el 2022 i el 2050. S’hi suma també un lleuger augment del PIB i de les cotitzacions. Efectes limitats, però en positiu.
En analitzar només les microdades, l’impacte directe de la pujada de l’SMI, en la del 2019 també es registra una disminució d’ ocupació, en aquest cas entre 40.000 i 65.000 afiliats menys. Tot i que aquell any la pujada del salari mínim va ser molt superior (es va passar de 735 a 900 euros), l’impacte és inferior que en l’augment del 2023. L’explicació ve perquè l’SMI cada vegada afecta més treballadors i, per tant, els seus efectes són més forts.
En aquesta línia, el cert és que l’SMI ja s’acosta al salari més freqüent. El percentatge de treballadors que reben l’SMI ha passat del 3,5% el 2018 al 7,4% el 2023, i es converteix d’aquesta manera en un salari cada vegada més freqüent. Si s’amplia el focus fins als treballadors amb bases de cotització fins al 125% de l’SMI, els que eren només el 7,9% el 2018, el 2023 han passat a sumar el 22,8% del total. Una mostra del pes creixent de l’SMI al mercat laboral espanyol
Respecte als perceptors de l’SMI, no hi ha sorpreses. Tot i que el perfil s’ha modificat, continuen sent les dones, els estrangers i els joves el que tenen més exposició al salari mínim.
Un altre element que s’analitza és la repercussió de la reforma laboral i altres canvis legislatius al mercat de treball, i la conclusió és semblant. També apareix un impacte positiu sobre el PIB i l’ ocupació, tot i que és escàs, un 0,15% en el període 2022-2050, amb un augment de tres dècimes de les cotitzacions socials en comparació amb un escenari sense reformes.