No tot és turisme de sol i platja | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Imatges per web (11)

No tot és turisme de sol i platja

  |   Novetats

El Punt Avui.

  •  L’Ajuntament de Pals treballa per desestacionalitzar el turisme, que a l’estiu el fa pujar a 30.000 habitants
  •  Conscient que el sol i platja és un dels principals actius, ara treballa en una oferta molt més àmplia
  •  L’arròs que es conrea al municipi i que és apreciat per la seva qualitat, pal de paller d’aquesta oferta
L’increment de visitants a Pals durant l’estiu incideix directament sobre la gestió pública

El muni­cipi de Pals és una de les des­ti­na­ci­ons turísti­ques impor­tants de la Costa Brava. Té turisme, té molt de turisme, fins al punt que d’una població esta­ble de 2.700 habi­tants passa a més de 30.000 a l’estiu. Com mol­tes de les des­ti­na­ci­ons turísti­ques de la costa giro­nina, Pals tre­ba­lla des de fa temps perquè el muni­cipi atre­gui visi­tants i esta­dants durant tot l’any, sense obli­dar, és clar, que el sol i els quasi qua­tre quilòmetres de platja de sorra fina en un entorn del parc natu­ral del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter són el seu prin­ci­pal atrac­tiu.

Les estadísti­ques de l’estiu que ara s’acaba con­fir­men que ha estat una tem­po­rada real­ment bona. “Cada vegada, però, ens agrada més par­lar d’anu­a­li­tats i no de tem­po­ra­des altes i bai­xes. Al mes d’agost és inne­ga­ble que el nos­tre ter­ri­tori se satura i, com a des­ti­nació turística, cal des­ta­car que cada vegada més s’apre­cia un espon­ja­ment del flux de turis­tes i visi­tants”, afirma l’alcalde, Car­les Pi.

Ell mateix deta­lla que, amb les dades de les con­sul­tes ate­ses a les ofi­ci­nes de turisme del muni­cipi, s’apre­cia clara­ment que, en aquests dar­rers anys, abans i després del que es con­si­dera tem­po­rada alta, el flux de visi­tants con­ti­nua sent molt impor­tant i amb tendència a l’alça. “Val a dir que l’oferta de sol i platja con­ti­nua sent un dels atrac­tius prin­ci­pals. Això és inne­ga­ble, i això és així des de fa molts i molts anys, però, cada vegada més, es pot obser­var com hi ha visi­tants que s’interes­sen per altres aspec­tes, com l’entorn natu­ral –estem envol­tats pel parc natu­ral del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter–, el patri­moni arqui­tectònic i cul­tu­ral, acti­vi­tats com el sen­de­risme, el ciclo­tu­risme, que amb el temps van a més i hi ha més guies, i pel turisme actiu en gene­ral, també per la riquesa i vari­e­tat gas­tronòmica tan pròpia de casa nos­tra”, indica.

Les estadísti­ques que cer­ti­fi­quen les afir­ma­ci­ons de l’alcalde reve­len que, quant a les pro­cedències dels visi­tants, aquests són de diver­sos països d’arreu del món, i alguns de molt llu­nyans com per exem­ple Austràlia, el Canadà i diver­sos països asiàtics. En aquests casos, les visi­tes i les esta­des solen ser fora de tem­po­rada. En canvi, durant l’estiu, els visi­tants més nom­bro­sos són els cata­lans, els de la resta de l’Estat espa­nyol i els fran­ce­sos. També des­ta­quen els que tra­di­ci­o­nal­ment escu­llen Pals per pas­sar-hi les vacan­ces. Es tracta dels britànics, neer­lan­de­sos, ale­manys, bel­gues… però sobre­tot el mer­cat francès és el que ha expe­ri­men­tat en els dar­rers anys un incre­ment més nota­ble res­pecte dels altres.

Les matei­xes estadísti­ques des­ta­quen que hi ha un incre­ment de grups que s’allot­gen en altres muni­ci­pis pro­pers i que es des­pla­cen a Pals per visi­tar-hi el nucli antic, que és un dels con­junts patri­mo­ni­als més relle­vants de la zona. Aquest col·lec­tiu de visi­tants, la majo­ria gent gran jubi­lada, pràcti­ca­ment havia des­a­pa­re­gut amb la pandèmia, però s’ha tor­nat a recu­pe­rar ple­na­ment.

L’incre­ment del nom­bre de per­so­nes que visi­ten o que fan estada a Pals durant l’estiu és un aspecte que inci­deix direc­ta­ment sobre la gestió que ha de dur a terme l’Ajun­ta­ment. Hi ha ser­veis que estan afec­tats direc­ta­ment per aquesta rea­li­tat, ara per ara, tem­po­ral. “Pals és un poble que mul­ti­plica per molt la població en la tem­po­rada d’estiu, podem par­lar de 30.000 per­so­nes. Per això s’inten­si­fica la bri­gada, i més aquest any que ha estat plujós i que han cres­cut mol­tes her­bes, perquè hem de tenir un ter­ri­tori polit, i hem hagut de fer un esforç en aquest sen­tit”, diu. A més, explica que també han hagut de tenir per­so­nal extra a les ofi­ci­nes de turisme i de pro­moció econòmica, que han hagut de reforçar l’àrea d’engi­nye­ria i la de la poli­cia local. “Són ser­veis que, per força s’han d’inten­si­fi­car”, sen­ten­cia.

A més, la població esta­ci­o­nal ha com­por­tat últi­ma­ment una pro­blemàtica que ha hagut d’afron­tar l’Ajun­ta­ment. En con­cret, ha hagut d’inten­si­fi­car el con­trol de la tinença d’ani­mals, a causa de dos fets. En pri­mer lloc, en tem­po­rada alta, hi ha molts gos­sos a la zona de platja que, segons la nor­ma­tiva muni­ci­pal, no hi poden ser i que han estat motiu de mol­tes quei­xes. Els con­trols s’han inten­si­fi­cat en aquesta zona per fer res­pec­tar aquesta nor­ma­tiva. Una altra part de quei­xes nom­bro­ses ha estat perquè a tot el pas­seig de Ràdio Liberty, a la zona de la platja, hi ha també molts gos­sos que no estan lli­gats i que cau­sen molèsties. Per tant, també s’hi han inten­si­fi­cat els con­trols.

D’altra banda, l’Ajun­ta­ment està rebent mol­tes peti­ci­ons, perquè creï un espai per a gos­sos a la platja. “Pals té una extensió de quasi qua­tre quilòmetres de platja, però, pocs espais de platja urbana i, a més, tenim molta platja pro­te­gida pel parc natu­ral. Buscàvem algun punt on pogues­sin con­viure, una zona ben deli­mi­tada perquè hi hagués una part de platja per a gos­sos”, indica l’alcalde. I hi afe­geix: “N’estem par­lant amb el parc natu­ral i són una mica reti­cents a posar aquest espai dins de la zona pro­te­gida. Com que és una de les peti­ci­ons recur­rents i ens arri­ben sovint a l’Ajun­ta­ment, con­ti­nu­a­rem par­lant amb el parc natu­ral per arri­bar a un con­sens i a una solució en aquest punt.”

Arròs de Pals

L’arròs de Pals és un dels eixos ver­te­bra­dors del pla d’acci­ons de pro­moció del muni­cipi i, per tant, un ele­ment relle­vant per deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme. Aquest pro­ducte local, la marca del qual és pro­pi­e­tat de l’Ajun­ta­ment, és molt apre­ciat per la seva sin­gu­lar tex­tura i qua­li­tat i té més de cinc-cents d’anys d’història vin­cu­lada al muni­cipi. “Ens per­met crear esde­ve­ni­ments sin­gu­lars i de gran valor cul­tu­ral i didàctic. Un exem­ple és la cam­pa­nya gas­tronòmica de Pals i la cuina de l’arròs; també tenim la plan­tada i la sega tra­di­ci­o­nal, que es va dei­xar de fer pels recents pro­ble­mes de sequera i que tenim intenció de recu­pe­rar i, final­ment, la Fira de l’Arròs, que ha tin­gut alts i bai­xos, però que aquest any hem tor­nat a recu­pe­rar”, deta­lla. I, final­ment, sen­ten­cia: “Orga­nit­zem i cele­brem la Fira de la Cer­vesa, la Fira del Vi, la Fira del Bru­nyol, i seria inac­cep­ta­ble no pen­sar en la Fira de l’Arròs de Pals.”

1999
és l’any en el qual
l’Ajuntament de Pals va registrar la marca “Arròs de Pals” a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, però va haver de crear un reglament per protegir aquest conreu. En concret, per protegir que aquest cultiu es comercialitzés sota aquesta denominació. Això va ser el 2019 i va ser una iniciativa liderada per l’Ajuntament de Pals conjuntament amb l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Arròs de Pals, per la impossibilitat d’esdevenir Denominació d’Origen al curt termini. Aquest reglament determina quina ha de ser la correcta gestió del conreu de l’arròs, l’elaboració i l’envasat del producte, que ha d’estar certificat per l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Arròs de Pals i supeditada al compliment de la normativa establerta en matèria d’elaboració i envasat. El reglament d’ús de la marca “Arròs de Pals” va ser revisat i registrat a l’Ajuntament de Pals el 14/03/2019. La marca “Arròs de Pals” certifica la procedència de l’arròs que ha de ser conreat a Pals i a l’àmbit geogràfic que inclou els municipis empordanesos de Bellcaire d’Empordà, Castelló d’Empúries, Fontanilles, Gualta, Palau-sator, Pals, Riumors, Torroella de Montgrí i Fontanilles. També, que el conreu, l’elaboració i l’envasat de l’arròs s’ha de fer al terme municipal de Pals o als municipis anteriors, i tenir la certificació Global G.A.P, que garanteix el respecte pel medi ambient.