“Serem la ciutat europea amb la millor imposició turística”
La Vanguardia. Entrevista amb José Antonio Donaire
Va assumir el càrrec l’1 d’agost i durant aquell mes va fer de turista a Barcelona, malgrat que coneix bé l’escenari. Viu al Barri Gòtic i fa més de trenta anys que treballa, estudia, assessora i publica sobre el fenomen turístic. Aquest doctor en Geografia i professor titular de la facultat de Turisme de la Universitat de Girona
advoca per un Model Barcelona consensuat amb tots els agents implicats.
Consens
Tots hem arribat a la conclusió que la ciutat no vol créixer més turísticament”
A l’agost hi va haver la sensació que hi havia menys turistes a Barcelona… És una mala notícia?
En una destinació urbana, les valoracions cal fer-les a final d’any. I del començament d’any ençà estem en una situació de certa estabilitat. Hem d’assumir que tots junts hem arribat a la conclusió que la ciutat no vol créixer més turísticament i, per tant, la valoració sobre el turisme
l’haurem de fer a partir d’altres indicadors.
Cal treballar per gestionar aquest sostre turístic o cal plantejar un decreixement?
Hem de trobar indicadors diferents i incorporar variables de caràcter ambiental, social, cultural… Barcelona ha arribat al límit. Crec que és una opinió compartida pel sector, pels residents i pels mateixos turistes. La prosperitat turística vindrà de la manera en què gestionem aquest flux turístic. No hem de mirar quants turistes entren, no n’entraran més…
No s’han de limitar?
La ciutat ja ha posat límits. En el seu moment va aprovar el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics ( Peuat), que hem de revisar i que no permet incrementar les places d’allotjament en el conjunt de la ciutat. Hem arribat a un acord amb el port per passar de set a cinc terminals i per limitar el nombre de creuers que hi pot haver simultàniament.
Toca revisar el Peuat? Ha de ser més restrictiu?
En certa manera sí… El Peuat ha de mantenir aquest principi innegociable que el nombre de turistes han de ser els que no posin en risc la qualitat de vida dels residents i, a més, ens hem de plantejar la possibilitat que incorpori criteris de sostenibilitat.
També eliminaran les llicències dels allotjaments turístics el 2028…
Sí, però aquesta mesura respon al problema de la falta d’habitatge.
Tot i això, afecta la gestió turística…
Sí, però ja tenim una oferta d’allotjament amb capacitat per absorbir el contingent de visitants del 2029.
El pla per gestionar els espais de gran afluència (EGA) funciona?
És una mesura inclosa en el pla estratègic que es va fer en el seu moment i, tant pel plantejament conceptual com per la definició programàtica i estratègica, la veig modèlica i desperta interès internacional. Promou intervenir on hi ha tensió. Estableix mesures en neteja, seguretat, mobilitat… L’aspecte innovador és que intenta que en aquests espais la vida quotidiana formi part del paisatge urbà.
Cal tancar botigues de souvenirs al centre i a la zona de la Sagrada Família? Supermercats de 24 hores?
La nostra batalla és treballar per recuperar espais ciutadans. Treballarem juntament amb les associacions de comerciants per obrir botigues de locals.
Ara els turistes paguen per entrar al Park Güell… Cal estendre la fórmula?
El Park Güell és, òbviament, un cas d’èxit, cosa que no vol dir que no generi tensions i que no necessiti que en millorem la gestió. Tot i això, la situació ha millorat i sí que crec que és una pràctica que es pot explorar en altres espais de la ciutat. Ho estudiem. Cal que ho consensuem.
Cal pactar les mesures que afecten l’allotjament amb el sector hoteler?
Com a mínim hem d’escoltar tothom.
Quin paper ha de tenir Turisme de Barcelona? Cal continuar promocionant la ciutat?
Turisme de Barcelona ha estat una eina molt important i ha contribuït a l’èxit turístic de la ciutat, però és veritat que estem en un nou context i la meva proposta és treballar perquè el Consorci ens acompanyi. Vull proposar que un terç dels turistes que venen siguin turistes culturals; un terç, turistes professionals, i un terç, turistes de lleure. Això vol dir diversificar el model i una aposta ineludible pel turisme cultural.
Coincideix bastant amb la seva política actual… Cal llimar més coses?
No s’ha de llimar. Simplement, ens hem de coordinar amb la promoció i amb les estratègies.
Parla d’un model 30-30-30, quins percentatges tenim ara?
El turisme professional és del voltant del 18%. Passar del 18 al 33% és difícil perquè la competència és global i ja som una ciutat líder en aquest segment. És en l’altre paquet on hem de replantejar indicadors. Entenem turista cultural en un sentit molt ampli de la paraula, que hem de definir… El This is Barcelona hi encaixaria. Barcelona és una ciutat amb moltes capes, és complexa, diversa…, volem que el turista la conegui.
Quan es parla de turisme de qualitat…, és el que gasta mésdiners o és aquest turisme cultural?
És un concepte que no faria servir perquè és excessivament ambigu. Jo posaria èmfasi en els adjectius del turisme sobre el qual volem incidir. I, hi insisteixo, a nosaltres ens interessa el turisme cultural.
Aquest model Barcelona necessita un aeroport més gran? Vostè s’havia mostrat contrari a l’ampliació…
La ciutat necessita limitar el creixement i hi ha moltes maneres de limitar-lo. Hi ha un catàleg d’accions i l’Ajuntament ha escollit el de l’allotjament i en això ens mantindrem ferms. També volem fer de Barcelona la capital del turisme sostenible… Un barceloní gasta 97 litres d’aigua al dia i un turista s’acosta als 400. Hem de consensuar un pla de reconversió amb els hotelers, parlarem de l’aigua, dels residus, dels plàstics…
Els hotelers hauran de reduir més d’un 70% el consum d’aigua amb l’impost turístic al màxim?
Sí. Ens convertirem en la ciutat europea amb la millor imposició turística. Quan s’arribi a l’últim any del recàrrec, el turista de Barcelona tindrà la imposició més alta del conjunt de ciutats europees, i això ens dona recursos perquè puguem gestionar i minimitzar impactes.