faq

Actualment la normativa turística és la que regula el règim d’admissió d’animals domèstics per establiments d’allotjament turístic com hotels pensions, càmpings, etc.; mentre que les ordenances municipals de cada Ajuntament són les que regulen l’accés de mascotes a bars i restaurants. Hem de tenir present també les excepcions previstes a la normativa que regula l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència i a la normativa sanitària.

Com a titulars d’un hotel, d’un càmping o d’un altre tipus d’allotjament turístic, quan un client us ha fet una reserva i us ha dit que es vol allotjar al vostre establiment amb el seu gos o el seu gat, segurament us haureu preguntat si aquesta persona s’hi pot allotjar amb la seva mascota i quina es la normativa que regula l’admissió d’animals domèstics.

El mateix dubte haureu tingut quan us han reservat taula al vostre restaurant i us han preguntat si s’admeten gossos o altres mascotes, o simplement quan un client accedeix al vostre bar amb el seu gos.

NORMATIVA PER ALS HOTELS, CÀMPINGS I ALTRES ALLOTJAMENTS TURÍSTICS.

Pel que fa als hotels, pensions, càmpings i altres tipus d’allotjaments, l’art. 37 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, regula el Dret d’accés als establiments d’allotjament turístic. L’apartat 6 de l’art. 37 de la Llei 13/2002 diu:

"El règim d'admissió d'animals domèstics en un establiment turístic ha de constar en llocs visibles de l'establiment i en la informació de promoció. En tot cas, de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial, les persones amb disminució visual,total o parcial, hi han de poder accedir acompanyades de gossos pigall."

NORMATIVA PER A BARS I RESTAURANTS

En el cas de bars i restaurants, l’accés dels animals depèn de la normativa municipal de cada ciutat o poble on està ubicat l’establiment.

A part de la normativa municipal, s’han de tenir presents dos excepcions establertes per la normativa de la Generalitat de Catalunya:

• 1ª EXCEPCIÓ: L’art. 6 del Reial Decret 3484/2000, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen les normes d’ higiene per a l’elaboració, distribució i comerç de menjars preparats, estableix que es prohibeix la presència d’animals en els locals on s’elaboren, manipulen, emmagatzemen, envasen i venguin al consumidor menjars preparats (p. ex. la cuina d’un restaurant o l’interior del mostrador d’un bar al ser llocs on es manipulen aliments).

• 2ª EXCEPCIÓ: La Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència. Aquesta normativa suposa un pas endavant respecte a la Llei que regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall, ja que no només dóna cobertura a les persones usuàries d’aquest tipus de gossos, sinó també a totes aquelles persones amb discapacitat auditiva, física, autisme o determinades malalties que són assistides per altres gossos especialment ensinistrats per a guiar-les, ajudar-les en les tasques diàries o avisar-les de perill o d’atacs imminents. Aquesta Llei garanteix l’accés als llocs, locals, establiments, allotjaments, transports i espais públics o d’ús públic a les persones amb discapacitat i els seus gossos d’assistència.

El gos d’assistència s’identifica mitjançant una xapa i una capa de color blau adaptada al cos. La unitat de vinculació, un cop inscrita al Registre, s’identifica mitjançant un carnet acreditatiu que expedeix el Departament de Benestar Social i Família on consten les dades de la persona usuària i les del gos.

Per tant, heu de saber que a totes les persones acompanyades de gossos d’assistència se’ls a de permetre l’accés al bar o al restaurant.

Consulta resolta pels Serveis Jurídics dels Mossos d'Esquadra:

Sobre aquest assumpte no hi ha una normativa específica, però una relacionada:

La Llei orgànica de Seguretat Ciutadana 4/2015, no en diu res d’aquest tema. Per tant, NO és un tema de Seguretat Ciutadana.

Per altra banda, l’article 615 del Codi civil estableix: “El que encontrare una cosa mueble, que no sea tesoro, debe restituirla a su anterior poseedor. Si éste no fuere conocido, deberá consignarla inmediatamente en poder del Alcalde del pueblo donde se hubiese verificado el hallazgo. El Alcalde hará publicar éste, en la forma acostumbrada, dos domingos consecutivos. Si la cosa mueble no pudiere conservarse sin deterioro o sin hacer gastos que disminuyan notablemente su valor, se venderá en pública subasta luego que hubiesen pasado ocho días desde el segundo anuncio sin haberse presentado el dueño, y se depositará su precio. Pasados dos años, a contar desde el día de la segunda publicación, sin haberse presentado el dueño, se adjudicará la cosa encontrada o su valor al que la hubiese hallado. Tanto éste como el propietario estarán obligados, cada cual en su caso, a satisfacer los gastos.”

El Codi Civil detalla que cal entregar al (posseïdor) quan la reclami i/o, si fos possible o convenient, enviar-li un correu o missatge advertint-lo de l’oblit i en tot cas guardar l'objecte durant dos anys. A més, de tractar-ho amb l’Ajuntament pertinent

Consulta resolta pel Servei de Normativa i Procediment de l'Agència Catalana de Consum:

La normativa aplicable en matèria de defensa dels consumidors i usuaris obliga als prestadors de serveis a facilitar informació veraç, eficaç i suficient sobre les seves característiques essencials del servei, a informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tribut, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris que puguin haver.

L’article 60 del RD 1/2007 estableix que abans que el consumidor i usuari quedin vinculats per un contracte o oferta, l’empresari haurà de facilitar de forma clar i comprensible informació sobre les condicions jurídiques i econòmiques del contracte. És a dir, sobre els procediments de pagament, entre d’altres.

Així doncs, i atès que en el sector de la restauració la reserva de taules es fa habitualment per telèfon o via correu electrònic, caldrà que els empresaris o les persones responsables enviïn aquesta informació al possible client, posant-li de manifest quines són les condicions de l’oferta i quins són els terminis de pagament (per exemple: 50% a abonar 30 dies abans de l’àpat i la resta després, en cas de serveis tant nombrosos).

Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s’ha de lliurar a la persona consumidora un rebut on han de constar dades mínimes que identifiquin al prestador del servei, l’objecte del servei i la indicació de si es tracta d’un pagament a compte o d’un pagament parcial, l’import pagat en l’acte en qüestió i el total pagat fins aquell dia així com la quantitat total que resta per pagar, data i la signatura d’una persona responsable de l’establiment prestador.

Quan el prestador del servei opti per la formalització d’un contracte, aquest s’haurà d’ajustar al que disposa el Reial decret legislatiu 1/2007 o la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.

Si. Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya dintre del Reial Decret 742/2013 es considera que la piscina situada en HUT es de tipus 3B (article 2), el que significa piscines unifamiliars.

Aquest tipus de piscines, del RD742/2013 els empara l'article 13 que indica que quan hi hagi una incidència, el propietari té un mes per a comunicar-la davant de l'administració competent, que pel que fa els HUTS són els ajuntaments.

Així mateix, les instal·lacions de les piscines estan regulades al Decret 95/2000, el qual fa una sèrie de recomenacions no obligatòries útils per a les unifamilaris, i així les dels HUTS: col·locació d'un cartell amb normes bàsiques, salvavides, escala, etc.

No. No poden sancionar-los, però si col·locar un cartell indicant que a les habitacions de l'hotel està prohibit fumar, tot afegint que els clients de l'establiment segons la lletra c de l'article 31 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, tenen el deure de respectar els reglaments d'ús o de règim interior, i les normes generals de convivencia i d'higiene de l'establiment.

En aquest sentit, la norma de prohibició de fumar dintre de les habitacions, és un deure de l'usuari turístic, que si no es compleix el titular de l'establiment pot aplicar l'article 12 del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic, que li faculta desallotjar als seus clients.

Es recomana indicar que el desallotjament s'executarà si després d'un primer avís es detecta que el client continua fumant a l'habitació.

Si. Les cases de turisme rural amb piscina han de complir la normativa de la legionel·la. Aquesta afirmació es justifica en què les piscines de les cases rurals están considerades d'ús públic i per tant han de complir el Decret 95/2000, per la qual estan subjectes a seguir unes normes sanitànies.

Així mateix, aquest tipus de piscines segons el Decret 35/2004 sobre la legionel·la, es consideren com a instal·lacions d'alt risc, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar el control i la prevenció sobre la legionel·la, establerts en aquest Decret.

Respecte aquest control, les persones titulars de les cases rurals, poden contractar una empresa externa perquè els hi gestioni, o formar el personal de manteniment de la casa o a qui creguin convenient, per poder-lo dur a terme ells mateixos.

La primera formació té una durada de 25 hores i després cada cinc anys s'ha d'impartir un curs de renovació de 10 hores.

Resposta de la Sub-direcció Regional a Girona de l'Agència de Salut Pública de Catalunya: La possibilitat que els clients de restaurants puguin portar i consumir menjar de fora de l’establiment no està regulada. Aquesta pràctica quedaria emmarcada en l’àmbit de decisió dels responsables de l’establiment d’acceptar-ho o no, així com els acords que puguin arribar amb els clients. Entenem que si el menjar es porta de fora de l’establiment per a un grup de comensals (familiars, amics, etc.) a iniciativa d’aquests, caldria considerar aquesta pràctica en el marc del consum privat en el que el restaurant només presta l’espai. En aquest supòsit no hauria d’haver responsabilitats per al restaurant, tot i que aquestes haurien de dirimir-se, cas per cas, en el decurs de la investigació si es produeix algun incident.

El proppassat divendres 13 de març es va publicar el DOGC la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que regula aquest assumpte. Podeu consultar la circular i la disposició sobre l'esmentada llei, a l'apartat de Lleis normatives d'aquesta pàgina web.

Resposta de la Sub-direcció Regional a Girona de l'Agència de Salut Pública de Catalunya: L’article 29 del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ ús públic, estableix les indicacions mínimes que han de contenir les normes de règim intern: 1. La obligació d’utilització de les dutxes abans del bany a la piscina 2. La prohibició d’accedir amb calçat de carrer i de fumar i menjar a la zona de platja 3. La no admissió d’animals domèstics. 4. Pautes de comportament quant a les activitats que es poden desenvolupar en les instal·lacions Les normes de règim intern són d’obligat compliment i s’exposaran en lloc visible i fàcilment accessible per les persones usuàries.

Els hotels es poden promocionar com "adults only", però no poden restringir l'accés a nens, perquè la llei no contempla negar l'accés a una persona per raons d'edat. Un hotel pot contemplar sol·licitar al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya el dret d'admissió, però segurament li denegaran perquè ho contemplaran com a una discriminació per raons d'edat.