Un tastet d’humor sobre Vergonya aliena
Diari de Girona. El Festival Z, que protagonitzen joves artistes de menys de trenta anys, ha programat enguany 16 actuacions en diversos espais de Girona i Salt, entre els quals hi ha sis espectacles acabats, tres en fase de creació i sis més que encara estan en un procés molt embrionari.
Fer servir l’humor per reaccionar a situacions molt doloroses no està ben vist. Però és la manera que tenen Celia García (Madrid), Paula Benito (Terrassa) i Ainoha Osuna (Figueres), les tres membres del Col·lectiu Alipori de mostrar-se al món i d’empoderar-se, o dit per elles mateixes: «no et poden cosificar perquè no és gens sexy». Ser «estrany» i ser vist fent «vergonya aliena o el ridícul» són els conceptes al voltant dels quals les artistes han volgut explorar i del qual n’està sortint «Verecúndia», una peça de clown.
Tot i que ja tenen al cap com seran els prop de 50 minuts que durarà l’obra, de moment és un dels tres projectes en procés que han treballat en una residència creativa dins el Festival Z, que tindrà lloc entre el 10 i el 13 de juliol a diversos espais de Girona i Salt. El Canal de Salt va acollir ahir un assaig obert d’aquesta peça, que es representarà l’11 de juliol al públic al Teatre Municipal de Girona.
La idea darrere l’obra va sorgir del treball de fi de grau de Benito, on reflexionava sobre el sentit de la vergonya, i l’han anat desenvolupant a partir de diverses càpsules que inclouen monòlegs i una actuació musical. «Un dia vaig fer l’exercici de fer una llista sobre les coses que més vergonya ens fa, i l’últim que vaig apuntar va ser explicar que el meu pare està mort, i ens vam adonar que totes tres no teníem pare», diu Benito. I l’humor és l’eina que totes tres fan servir per expressar-se, alhora que denuncien els judicis als quals les sotmeten diàriament per no mostrar «serietat» quan se’ls exigeix. «Com a dones divertides ens hem sentit dir: ‘que graciosa que ets’, i potser és la meva manera de dir una cosa seriosa que com que fa tant de mal ho dic des d’un altre lloc», expressa Benito. «Sempre ens hem sentit molt jutjades en la nostra manera de relacionar-nos amb la mort i per fer-ho amb humor», afegeix Osuna, «la gent es mor, és una mica drama, però jo decideixo com portar la mort del meu pare», subratlla. En definitiva, «potser fem vergonya aliena, però aquesta és la nostra manera de viure», conclou García.
Setze espectacles
L’edició d’aquest any de la mostra d’arts vives protagonitzada per jovent de menys de 30 anys ha programat 16 actuacions en diversos espais de Girona i Salt, dels quals 6 estan acabats, 3 estan en fase de creació i 6 més són encara embrions escènics que es mostraran al festival davant els professionals de les arts escèniques. D’entre les actuacions destaquen els espectacles de carrer, tot i que també es podran veure altres propostes de circ, dansa o instal·lacions visuals. La gran majoria s’ha produït a Catalunya, moltes de les quals a les comarques gironines, i tres més s’han creat a Mallorca.
La plaça Salvador Espriu de Girona serà avui l’escenari de la presentació del festival, on es podran veure algunes de les actuacions que en formaran part. També hi haurà un concert del grup New Generation Choir i una sessió de DJ Tarada.
Les actuacions es podran veure en vuit espais, quatre més que l’any passat. Una festa encetarà la mostra al Teatre Municipal de Girona amb l’espectacle «Glòria a la patrona princesa de Girona», on l’artista Glòria Ribera reinterpretarà a ritme d’electrònica cuplets dels anys vint. La música seguirà amb el grup Svetlana. La resta d’espectacles acabats que es podran veure són «Mestrança» de la Cia Mestrança; «Tribut a les rates» de Las Espectadoras; «Field Recordings from Oblivion» d’Uku’Pacha; «I felt a Funeral in my Brain» de la Cia Lanormal i Sira Aymerich i Besalú; «Kenòpsia» de Las Calatrava; «Zooler» de Sa vorera des Tassó i «Jersei de llana» de la Cia. Malaespina. Les tres propostes que estan en fase de creació són «Verecúndia» del Col·lectiu Alipori; «Oda als cinc» de Tòfol Caldera Salamanca i «Solo vine a ver el jardín» del Col·lectiu Carns Soltes.
Amb un lema que té doble interpretació: «Per amor a l’art», la mostra d’arts vives de creadors de menys de 30 anys vol fer una exaltació de la creació com a motor alhora que en denuncia la precarietat del sector. «Volem cobrir aquest espai on una companyia ja està creada i formada i té l’objectiu de professionalitzar-se», subratlla Eva Ferré, directora del Festival. «També volem atraure programadors perquè vegin què fan els artistes», i afegeix que volen facilitar les coses a les companyies joves, que són especialment vulnerables a la precarietat d’aquest sector.