La crisi de la Covid va situar Lloret i Roses a la cua de Catalunya en nivells de renda | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

11 maig
0

La crisi de la Covid va situar Lloret i Roses a la cua de Catalunya en nivells de renda

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

Diari de Girona. L’Idescat siuta Riudarenes com el municipi més ric, per davant de Matadepera, Sant Just Desvern i Alella.

La dependència de l’economia gironina del sector turístic va fer que el PIB caigués més d’un 14% l’any 2020 com a conseqüència de la crisi de la Covid. Hotels, càmpings i restaurants i totes les empreses que els donen serveis van aturar l’activitat i els municipis turístics són els que més notar els efectes de la crisi derivada de la pandèmia. Ara, l’Institut d’Estadística de Catalunya posa xifres als efectes que va tenir sobre la renda dels habitants dels municipis de catalans de més de mil habitants.

Lloret, el municipi gironí més dependent del turisme, es va situar a la cua de Catalunya en renda familiar disponible bruta per habitant (11.400 euros), seguit d’Ulldecona (11.700 euros) i Roses (11.900 euros). Entre els deu municipis de més de mil habitants amb menor renda també hi ha Salt (12.100 euros), Castelló d’Empúries (12.300 euros) i La Jonquera (12.400). La Selva, l’Alt Empordà i el Gironès es van situar entre les comarques catalanes on més va caure la remuneració als assalariats.

Riudarenes, el més ric

A l’extrem contrari es va situar Riudarenes. Fa uns mesos, les dades de les declaracions de l’IRPF van revelar que era el segon municipi més ric d’Espanya. Ara, l’Idescat el situa com a municipi de més de mil habitants amb més renda disponible de Catalunya, amb una mitjana de 52.900 euros per habitant.

Que pobles com Riudarenes es colin en les llistes dels més rics és una anomalia estadística que sol tenir explicació en algun tipus d’operació empresarial. Així, el dia que Avinyonet del Penedès (Barcelona) es va convertir en el segon municipi més ric d’Espanya, es va descobrir que es devia a la presència de l’empresari Maurici Botton, nét del fundador de Danone. Quan li va tocar a Matadepera (Barcelona), es va atribuir al fet que l’empresari i veí Manuel Lao havia venut la seva empresa de joc a Blackstone. En el cas del municipi de la Selva, el repartiment de dividends i operacions vinculades al grup carni Batallé -un dels més potents del sector- podrien explicar l’ascens al capdamunt del podi dels municipis més rics de Catalunya. Així, Riudarenes, amb una renda mitjana de 52.900 euros, supera amb molta diferència, el segon i tercer del rànquing català: Matadepera (28.100 euros) i Sant Just Desvern (26.800 euros).

Evolució comarcal

La renda disponible per habitant va retrocedir a gairebé totes les comarques de Catalunya el 2020, l’any de la irrupció de la covid-19, amb una mitjana del -3,8%, encara que ho va fer especialment en una dotzena, amb Alta Ribagorça, Aran, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Barcelonès i Gironès al capdavant. Les remuneracions salarials van caure un 4,2%, per sota de les rendes empresarials i professionals, que ho van fer un 10,6%, mentre que les prestacions socials es van incrementar un 15,3% per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

Tot i això, sis comarques van registrar augments en la remuneració dels assalariats, amb la Ribera d’Ebre (4,2%) al capdavant, seguida de les Garrigues, Pallars Jussà, Segarra, Urgell i Pla d’Urgell. Entre les que van veure caure més aquesta partida, hi ha la Selva i l’Alt Empordà (-8,2% i -7,2%, respectivament).Els ingressos procedents de les prestacions socials es van incrementar especialment a l’Aran i la Cerdanya, per sobre del 25% respecte a un any abans. Les comarques del litoral van veure en general créixer més aquests ingressos a causa de la caiguda del turisme.

El Barcelonès continua sent la comarca amb la renda per habitant més elevada, 19.400 euros el 2020, fet que suposa un 10,4% més que la mitjana catalana (17.600 euros).

Per darrere, hi ha el Baix Llobregat (18.300 euros), el Vallès Occidental (18.100 euros), el Garraf (18.000 euros), el Maresme (17.900) i el Vallès Oriental (17.600 euros).

La resta estan per sota de la mitjana i cinc tenen un nivell inferior al 20%: Montsià (12.900 euros), l’Alt Urgell i la Noguera (13.800 euros), l’Alt Empordà i la Terra Alta (14.000 euros).

En un total de 36 comarques, les prestacions socials van ser el segon ingrés de més pes a la renda familiar, davant de 18 el 2019.

En el conjunt de Catalunya, la remuneració dels assalariats va ser el principal ingrés en el 57,7% de les famílies i les prestacions socials va ser el segon, en el 23,2%, seguides de les rendes empresarials i professionals (19,1%).