Els bancs hauran d’obrir comptes a tots els vulnerables
Diari de Girona. El Congrés reforma la regulació de les llibretes bàsiques per evitar que alguns col·lectius en quedin fora. Les entitats hauran d’oferir un model de sol·licitud estàndard a les oficines i al web.
Després d’anys de reclamar-ho associacions de defensa de col·lectius vulnerables, particularment d’immigrants, refugiats i asilats, el Congrés va acordar ahir reformar la regulació dels comptes de pagament bàsics per intentar evitar que els bancs segueixin rebutjant la concessió a persones que compleixen els requisits per a tenir-los. Així, els grups parlamentaris han pactat aclarir en quins supòsits les entitats estaran obligades a obrir-los i quins documents identificatius seran vàlids en els casos més complexos, a més a més d’encarregar al Banc d’Espanya que elabori un model de sol·licitud estàndard que els bancs hauran de posar a disposició dels interessats a les seves pàgines web i oficines.
La Unió Europea va crear aquests comptes el 2014 per garantir un dret gairebé universal de les persones residents al seu territori (de manera legal o no) a accedir als serveis financers més bàsics: dipòsit i retirada de diners; domiciliació d’ingressos i rebuts; transferències i targeta de dèbit. El Govern de Rajoy va aprovar la seva incorporació a la normativa espanyola el novembre del 2017, mentre que l’actual Executiu va fixar el 2019 que el cost màxim general no pot ser superior a tres euros al mes, mentre que són gratuïtes per a les llars vulnerables que compleixin certs requisits de renda.
Espanya és un país altament bancaritzat i la majoria dels ciutadans tenen accés a un compte corrent, però amb els de pagament bàsic es busca que les persones que no són rendibles per als bancs també puguin accedir als serveis financers. Es tracta d’una qüestió fonamental, ja que tenir un compte és avui imprescindible per poder cobrar una nòmina o una ajuda o prestació social, com també per pagar el lloguer de certs habitatges i serveis bàsics com l’aigua, la llum o el gas.
Evitar possibles delictes
Les entitats financeres tenen des del 2017 l’obligació d’informar i oferir aquests comptes a les persones que els sol·licitin i acreditin complir els requisits. Només no hi poden accedir els que no tinguin permís de residència i puguin ser expulsats del país, els que no aportin la informació requerida pel banc per prevenir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, aquells que puguin perjudicar els «interessos de la seguretat nacional o d’ordre públic» i els que ja tinguin un altre compte.
Això, sobre el paper. El problema que denuncien des de fa anys les associacions de defensa de col·lectius vulnerables, i també de consumidors com Asufin, és que els bancs deneguen els comptes a moltes persones que compleixen els requisits per tenir-los, en particular a aquelles que, encara que estan en situació administrativa irregular, no poden ser expulsades del país. També han criticat manca de formació dels empleats de les oficines sobre el producte i la documentació vàlida, així com incompliments en l’obligació de denegarlo per escrit (document necessari per presentar una reclamació). Des del sector financer s’al·lega que la normativa xoca amb les fortes obligacions que li imposen les lleis de lluita contra el blanqueig de capitals.
Per intentar solucionar alguns d’aquests problemes, els grups parlamentaris han acordat aclarir que tenen dret a un compte de pagament bàsic no només els sol·licitants d’asil, sinó tots els que demanin protecció internacional. Així mateix, han eliminat de la llei el dret d’obrir-los dels que «no tinguin un permís de residència però la seva expulsió sigui impossible per raons jurídiques o de fet», ja que no hi ha manera d’acreditar el segon en molts casos. Ara n’hi haurà prou amb acudir físicament a una oficina i aportar la documentació que acrediti la identitat.
Els grups, en aquesta línia, han inclòs a la llei com a documents vàlids per identificar-se davant dels bancs els quatre expedits pel Ministeri d’Interior que justifiquen les diferents fases de la sol·licitud de la protecció internacional o la condició d’apàtrida (entre ells les conegudes com a full blanc, targeta vermella i targeta verda).