El Govern estudia ampliar el pantà de Darnius-Boadella
Diari de Girona. L’objectiu és determinar si, ampliant la presa, es podria retenir més aigua quan apareguin les «mugades» (llevantades típiques de la zona). Els camps podrien disposar de més recursos.
L’antídot que prepara el Govern contra la sequera té diversos tentacles: dessalinització, potabilització, regeneració, estalvi i eficàcia en el circuit de l’aigua són alguns exemples de les mesures que pretenen suavitzar les conseqüències de l’escassetat d’aigua. El que no contempla el pla és la creació de nous pantans. No obstant això, hi ha una petita «excepció»: la Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja està estudiant la possible ampliació de la presa de l’embassament Darnius-Boadella.
Aquest pantà, inaugurat l’any 1969, satisfà sobretot demanda agrícola. A diferència del sistema Ter-Llobregat, que destina majoritàriament l’aigua a l’ús domèstic i industrial (en un 70%), a Darnius més de la meitat de l’aigua (un 60%, aproximadament) serveix per regar camps. La resta s’utilitza per proveir municipis com Figueres, Cadaqués, Llançà, Roses o Empuriabrava.
Però per què està sobre la taula el «recreixement» d’aquest pantà? Segons detallen a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, fonts de la ACA, si Darnius-Boadella (un pantà que està relativament prop de la costa) guanyés més capacitat, es podria aprofitar un fenomen meteorològic que a la zona es coneix com «mugada», ja que es produeix a la conca de la Muga. Es tracta d’una espècie de «llevantada» típica de la zona que al llarg de la història ha comportat inundacions i pluges quantioses en poc temps.
Reg agrícola
El projecte amb el qual està treballant l’ACA pretén comprovar si, ampliant la presa, es pot retenir més aigua quan les «mugades» apareguin.
En cas que fos viable, amb més aigua emmagatzemada, els camps agrícoles podrien disposar de més recursos.
I què hi diuen els agricultors de la zona?
Perquè estarien encantats que l’embassament tingués més capacitat si això suposa més aigua per al reg, assegura Narcís Poch, responsable d’Unió de Pagesos a les comarques de Girona: «És viable i, si fos una realitat, seria una bona notícia per als agricultors de la zona. El nostre objectiu és aprofitar cada gota d’aigua», assenyala.
De fet, Unió de Pagesos és el sindicat que va proposar aquesta ampliació durant la dècada dels 2000. També es va parlar d’altres possibilitats, com per exemple construir diverses preses al llarg del curs del riu Orlina, una idea que es va rebutjar perquè aquest riu creua el parc natural de L’Albera. Una altra proposta que en el seu moment es va posar sobre la taula i actualment no ho està és la de construir una dessalinitzadora a Roses.
Toni Casademont, membre de la comissió de desembassament de la Muga, es va sorprendre que el Govern decidís estudiar l’ampliació: «Feia tants anys que ens ho rebutjaven que ja ni ens ho plantejàvem. El director de l’ACA ens va explicar que a l’embassament de Riudecanyes havia funcionat una cosa semblant», indica. La seva aposta és contundent: «Si els estudis indiquen que aixecar més la presa és possible, no cal tenir dubtes».
Poch recorda que aquest pantà no va patir cap sequera fins l’any 2008: «Des de llavors, l’embassament ha tinguts els seus moments de flaquesa, un dels quals en l’actualitat». Precisament ahir, el Govern va anunciar que Darnius-Boadella és una de les unitats hidrogràfiques que entren en fase d’excepcionalitat. El pantà està gairebé al 29%: hi ha 17,69 hectòmetres cúbics d’aigua dels 61,1 de capacitat.
«Avui dia, a la zona que rega l’embassament es conrea farratge com alfals o cereals d’estiu com blat de moro o girasol», detalla Poch. Es tracta d’unes plantacions que enguany pràcticament ni s’han arribat a sembrar.
Els agricultors consideren que, després d’un episodi de pluges intenses (una d’aquestes «mugades»), si Darnius-Boadella s’ampliés, es podria emmagatzemar molta més quantitat d’aigua.