El Cercle demana consens per superar l’estancament real del nivell de vida
Diari de Girona. L’entitat, la reunió anual de la qual tindrà lloc al final d’aquest mes, demana que es desenvolupi més col·laboració publicoprivada a Barcelona, més lideratge a Catalunya, allunyar-se de la polarització a Espanya i unitat a la Unió Europea.
Consens i gestió política amb mirada a llarg termini. Aquestes són les principals reclamacions del Cercle d’Economia a la seva nota d’opinió sota el títol «Reactivar el futur», amb què emmarca la propera reunió anual, que se celebrarà del 29 al 31 d’aquest mes a Barcelona i en què intervindran el president del Govern, Pedro Sánchez; el de la Generalitat, Pere Aragonès, i el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo.
Després d’afirmar que es viuen «temps de transformació global», d’«incerteses i disrupcions», aquest prestigiós fòrum d’opinió que presideix actualment Jaume Guardiola i davant la imminència de les eleccions municipals i autonòmiques en algunes comunitats, reclama un Ajuntament de Barcelona que recolzi la col·laboració publicoprivada i més poder per a l’àrea metropolitana, un Govern de la Generalitat amb lideratge per emprendre grans projectes com l’aeroport, que fins ara «no s’ha plantejat amb prou rigor»; una política espanyola que s’allunyi de la polarització i una Unió Europea (UE) que persisteixi en el camí cap a una unitat més gran.
En la presentació, juntament amb el director general de l’entitat, Miquel Nadal, Guardiola va destacar l’«estancament» de l’economia espanyola i de la catalana si es posen els «llums llargs». Admet millores a curt termini, però el producte interior brut (PIB) per càpita segueix al nivell del 2007 i respecte Europa se situa a la meitat, i les xifres del 2021 eren «molt semblants a les del 2000».
Pitjor a Catalunya
I a Catalunya encara ha estat pitjor respecte el conjunt d’Espanya, especialment entre el 2000 i el 2007. Tot això reflecteix, va afegir, que el nivell de renda que es va assolir entre el 2000 i el 2007 va ser «fictici» i es va purgar posteriorment amb una devaluació interna. Pel que fa al paper dels empresaris, Guardiola va admetre que a Catalunya aquest col·lectiu ha estat massa poc inclinat a guanyar importància. Només amb reformes estructurals consensuades s’aniria per aquest camí destinat a millorar la productivitat, va explicar el president del Cercle.
L’entitat adverteix que la competència electoral «legítima i necessària» no pot ser «excusa per a la paràlisi o per fer grans promeses que poden incrementar encara més el deute públic que acumula Espanya». Al llarg de la seva anàlisi aplaudeixen que s’hagi superat «la dècada perduda» a Catalunya i que hi hagi un Govern «que executa un meritori gir pragmàtic i una oposició que aposta per superar la dinàmica de blocs».
Pel que fa a la política espanyola, el Cercle recorda que la manca de consens i la crispació política «debilita l’Estat» i «no només empobreix el poder legislatiu, sinó que pot provocar conseqüències no desitjades en assumptes tan transcendentals com la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer o l’augment del deute públic que la reforma del sistema de pensions pot provocar», va explicar.
El Cercle constata «amb preocupació» que a Espanya «el vincle generacional es pot estar degradant» i convida a una «gestió competent» a Catalunya i a virar cap al consens en la política espanyola. «En democràcia el consens és garantia d’eficiència per a avui i demà», afirma a la nota. I, pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, emplaça el que sorgeixi de les urnes diumenge a «deixar d’obstaculitzar l’aliança publicoprivada», que ha demostrat que millora les condicions de vida de la ciutadania quan la relació és «lleial i confiada».
Visió estratègica
A nivell de la Unió Europea, exigeix més ambició exterior, cohesió interna i visió estratègica, alhora que recorda que durant crisis com la dels refugiats, el Brexit, la pandèmia i actualment la guerra a Ucraïna han actuat com una mena de «federalitzador».
L’entitat, en una nota extensa de 17 pàgines, repassa els actius i passius de Barcelona, Catalunya, Espanya i la UE i reclama «anar més enllà» de la conjuntura immediata, que marquen les eleccions, «i treballar per construir entorns polítics òptims per als projectes de futur». A nivell de Catalunya, destaca la gestió «competent com a garantia del reforç necessari de l’autogovern de tothom». I, després de constatar que a la política espanyola «els dos principals partits (PSOE i PP) semblen arrossegats inexorablement cap als extrems», insisteixen en la necessitat del consens en matèries com la justícia, les pensions o la política d’habitatge.
L’entitat constata que en la política espanyola «els dos principals partits semblen arrossegats cap als extrems»