El Baix Empordà manté l’IBI més alt de Girona
Diari de Girona. Registra gairebé 500 euros anuals de quota mitjana del rebut, però baixa fins a la sisena posició del rànquing encapçalat pel Barcelonès.
El Baix Empordà es manté un any més com una de les comarques de Catalunya amb un impost sobre els béns immobles (IBI) més elevat. Aquest tribut és una de les principals despeses anuals dels propietaris d’immobles i els ajuntaments el poden modular, un fet que provoca diferències de valor entre municipis i comarques. En el cas del Baix Empordà, l’IBI va fregar els 500 euros anuals de mitjana (498 en concret) durant el 2020, una xifra lleugerament més elevada que els 489 euros del 2019.
Tot i això, la comarca ha baixat posicions al conjunt de Catalunya, i passa de quarta a sisena amb un valor més elevat, ja que Garraf (504,6 euros) i Maresme (507,6) van escalar durant el 2020. El rànqunig català l’encapçala el Barcelonès (amb 592,3 euros), seguit del Baix Llobregat (530,1 euros) i el Vallès Oriental (519 euros).
A nivell de municipis, les diferències de valors es mantenen un any més. Campllong torna a liderar el llistat gironí amb 1.004 euros anuals d’IBI. Tot i això, l’any passat l’alcalde del municipi, Lluís Freixas, va aclarir que això es deu a la presència d’indústries importants al municipi: «En realitat, una família que té una casa entremitgera, paga una quota de poc més de 300 euros, menys que en municipis del nostre entorn. Les dades de l’Idescat són mitjanes, i com que tenim empreses grans al municipi, la mitjana surt distorsionada», va declarar llavors. Juntament amb Campllong, lideren la llista localitats com Vall-Llobrega (864,6), Bolvir de Cerdanya (845), Forallac (780 euros), Vilamalla (730,5, Riudellots de la Selva (744,8 aquí, com a Vilamalla i Campllong, les grans indústries establertes al terme també fan pujar la mitjana), Sant Pere Pescador (718) o Santa Cristina d’Aro (693,2).
L’altre extrem
A l’altre extrem hi ha Susqueda (159 euros), Vilallonga de Ter (161,6), Ogassa (175,8), Sant Andreu Salou (171,6), saus Camallera i Llampaies (180,9) o Garrigàs (194 euros). A les capitals i grans urbs de la província els impostos van situar-se de la següent manera: Girona (487,5), Figueres (479,5), Blanes (369,4), Lloret de Mar (423,9), Salt (362,1), Olot (395,9), Palafrugell (484,1), Sant Feliu de Guíxols 8484,5), Palamós (415,4), Platja d’Aro (599,8), Roses (418,4), Banyoles (417,2), Ripoll (394,2), Santa Coloma de Farners (476,2) i Puigcerdà (401).
En general, el valor mitjà de l’IBI a les comarques gironines es va situar al voltant dels 446 euros el 2020, un lleuger increment respecte el 2019. Si el Baix Empordà té els municipis amb l’impost més elevat, seguidement venen el Gironès amb 453 euros, l’Alt Empordà amb 436 euros, la Selva amb 429 euros, el Pla de l’Estany amb 407 euros, la Garrotxa amb 405 euros, la Cerdanya amb 378 euros i el Ripollès amb 356 euros.
Els 446 euros de les comarques gironines estan per sota dels 485,9 euros de mitjana a Catalunya. Comarques com el Barcelonès o el Vallès Oriental fan pujar la mitjana, però les desigualtats a l’hora de fixar el valor de l’impost també són pal·leses a nivell general. Així, comarques com l’Alta Ribagorça (194 euros), el Pallars Sobirà (198 euros), la Terra Alta (173,6 euros) presenten un IBI inferior als 200 euros anuals de mitjana.