Blog

http://www.elpunt.cat

Un museu dins d’un volcà

  |   Novetats

El Punt. L’Espai Cràter d’Olot aprofitarà el sòl volcànic i esdevindrà un centre subterrani per fer pedagogia. Els treballs començaran al febrer i s’inaugurarà l’estiu del 2021.

L’Espai Cràter d’Olot, el nou museu i centre d’interpretació dels volcans, no serà un edifici de formigó aixecat cap amunt, sinó un museu dins d’un volcà, un equipament subterrani en terra volcànica; en concret, a la falda del Montsacopa, o, més ben dit, dins del nou volcà descobert el 2016 –molt probablement, un segon cràter de l’anterior–. I és que el projecte configurarà, a l’exterior, un nou espai públic verd per a la ciutat, i les dependències pròpiament dites es construiran al subsol. De fet, el far –que és com es fa referència en museística als elements amb què els visitants identifiquen el museu, com el bosc submergit del CosmoCaixa– serà un mur de greda de quinze metres de llargada i tres d’alçària del mateix subsol on s’implantarà, que articularà tot el discurs museístic.

El coordinador de l’Espai Cràter, Xevi Collell, ha detallat que el punt de partida de tot el contingut del museu és la singularitat que atorga el vulcanisme al territori i a la seva gent, una idea sorgida del director de l’Institut Jaume Almera (CSIC), Joan Martí, en el marc del procés participatiu previ al projecte. Tot el contingut s’articula en tres grans blocs: la formació de l’univers, la geologia i la zona volcànica de la Garrotxa, i es materialitza en clau interactivomecànica, interactivotecnològica i amb elements del museu.

L’objectiu és la posada en marxa d’un equipament científic, no sols centrat en el vulcanisme, que tingui un alt contingut pedagògic, amb especial atenció sobre la població escolar i el públic familiar, que difondrà coneixement a través de l’aposta que han fet, segons Collell, per un tractament disruptiu quant a museografia. “Hem fet evolucionar la idea inicial per fomentar que el visitant aprengui jugant, amb converses, explorant… És l’aposta innovadora d’un museu de Califòrnia, que usa un llenguatge museogràfic que es fonamenta en l’aprenentatge de l’entorn, en el coneixement que genera el territori”, assenyala.

En aquest sentit, l’equip de coordinació i el grup motor sorgit del procés participatiu han fet evolucionar la proposta del camí del temps aplicada en altres museus, és a dir, han adequat la idea de resseguir una línia cronològica jugant amb les diverses bombes volcàniques d’arreu per fer un itinerari més tranquil, a l’espai verd superior, amb les bombes volcàniques que es poden trobar a la Garrotxa.

En aquest mateix espai verd, que, amb una superfície total de 4.500 metres quadrats, farà de sostre del museu, s’hi reproduiran en alguns punts d’accés dos espais arbrats, amb roures pènol i faigs –l’assessorament ha estat del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa–, i també alguns trams de paret seca, molt representatius de la interacció del vulcanisme amb la presència humana a la zona.

El nou museu substituirà el dels baixos de la Torre Castany, que, segons l’Ajuntament, no té prou espai per ampliar-se i és car reformar-lo i fer-lo un edifici sostenible.

Un equipament obert a la ciència en general

El nou Espai Cràter ha estat batejat com el “museu de la ciència i dels volcans de la Garrotxa”. L’alcalde d’Olot, Pep Berga, remarca que aquesta denominació no és gratuïta, perquè hi volen centralitzar tot el que té a veure amb la ciència. Per exemple, la celebració de petits congressos com ara el cicle Interrogants de la ciència, que fa temps que es du a terme a Olot amb molt bona acceptació de públic, entre d’altres. “Això vol dir que englobarà la divulgació, la reivindicació i la conservació del patrimoni com a pol d’atracció de visitants de fora que volem que entrin a la ciutat d’Olot. Per això, està ubicat proper al centre”, explica Berga, i hi afegeix: “Ha d’ajudar a regenerar el nucli antic i la zona degradada que hi ha ara entre el cementiri i la plaça de braus, així com a millorar l’aprofitament de l’aparcament del Firalet sense que el museu en tingui un de propi, i a treure partit a la proximitat al volcà Montsacopa.”

Ell mateix ha indicat que el nou museu és un equipament que vol contribuir decisivament a desenvolupar de manera sostenible la comarca de la Garrotxa i, més específicament encara, la ciutat d’Olot. Per això, funcionarà amb energia geotèrmica i amb alternatives que permetin l’estalvi energètic. De fet, el mecanisme de funcionament de captació de l’energia geotèrmica serà un element més de la part expositiva del nou museu.

L’actual Museu dels Volcans, que té 30 anys de vida, ha estat el més visitat d’Olot. “El paisatge configurat pels volcans continua sent el principal pol d’atracció de visitants”, conclou l’alcalde.

Un projecte de més de quatre milions d’euros

El projecte constructiu, el museístic i el de direcció de les obres s’adjudicaran en el proper ple ordinari d’aquest mes de gener, entre les catorze empreses que hi aspiren. Segons les previsions de l’Ajuntament d’Olot, els treballs s’iniciaran al febrer i s’espera que l’espai entri en funcionament l’estiu de l’any vinent. El cost total de l’obra és de 4,1 milions d’euros, que es financen amb una aportació del 50% provinent dels fons europeus Feder, una altra del 25% a càrrec de la Diputació de Girona, i una altra, el 25% restant, de les arques municipals. L’alcalde, Pep Berga, no obstant això, va voler posar fre als retrets sobre el cost que comporta aquest projecte, i va remarcar que, en realitat, l’aportació municipal es redueix al 10% del total, tenint en compte les dues subvencions que rebrà de la Generalitat. Dins del pressupost d’aquest any, l’Ajuntament invertirà 303.000 euros en l’Espai Cràter, que aconseguirà gràcies a la venda de patrimoni.

D’acord amb l’estudi Baena Casamort, guanyador del concurs d’idees inicial, el museu tindrà la sala expositiva, un auditori obert a la ciutadania, un laboratori d’idees, una aula d’estudi, les oficines i els serveis. L’edifici serà accessible per a tothom, no només amb accessos adaptats, sinó que tothom podrà utilitzar els mateixos accessos i serveis. L’estructura de l’equipament permet l’accés a peu des del carrer Roser i Pintor Domenge, amb una connexió transversal, i tindrà la zona d’aparcament principal per a vehicles privats al pàrquing del Firalet, ubicat molt a prop.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies