Blog

Turisme imperialista?

  |   Novetats

El Punt. Catalunya obre el debat sobre els perjudicis del turisme si no s’hi posa fre. Els experts alerten de la creixent precarietat laboral en el sector. Barcelona tem la pèrdua d’identitat d’alguns barris molt massificats. El turisme de masses és un factor de desenvolupament o de destrucció? El que és clar és que aquest fenomen d’enormes dimensions pot ser un factor important de generació de riquesa i desenvolupament, però també pot provocar importants perjudicis a les poblacions, que sovint no es beneficien econòmicament dels ingressos generats, provoca destrucció mediambiental i pot contribuir al creixement de desigualtats, especialment en els països pobres, per l’explotació dels treballadors i el sorgiment de feines porqueria. El debat està obert perquè el tema preocupa cada cop més la societat catalana i sobretot la de les ciutats i zones més turístiques, sigui Barcelona, Salou o Girona quan és Temps de Flors, que veu com els seus carrers s’omplen de multituds i es pregunta què s’ha de fer perquè tota aquesta massa no canviï encara més la forma de vida pròpia, el paisatge, i no propiciï, en les feines relacionades amb el turisme, l’explotació i la precarització dels treballadors. Que no passi com a Venècia, on les hordes de turistes han fet fora els venecians i la ciutat s’ha quedat sense ànima.

Que el barri de Barcelona on el lloguer és més car no sigui Pedralbes sinó la Barceloneta és, sens dubte, un fet que fa reflexionar. Com també l’arribada massiva de vaixells de creuer al port, la principal causa de contaminació a la ciutat, que propicia l’arribada durant poques hores però molt intenses d’allaus de persones al centre, moltes de les quals no saben ni en quina ciutat són.

“No és possible parlar del món modern sense parlar del major desplaçament humà de la història. El 2012 hi va haver 1.000 milions de persones al món que es van desplaçar per turisme”, va recordar Cristian Palazzi, cap de projectes de l’Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, de la URL, en el debat sobre turisme organitzat per Cristianisme i Justícia (CJ), que va tractar el tema dins el seu cicle Els dilluns dels drets humans. Palazzi no va renegar del turisme. No es pot fer. Però sí que va apostar perquè es gestioni d’una manera sostenible i reflexionada per a la nostra societat. “Els turistes són invasors pacífics i la seva presència ens obliga a reflexionar sobre la nostra cultura”, va advertir. Entre el públic diverses veus van advertir que “som nosaltres els qui hem de modelar el turisme i fer que aquest sigui de qualitat”. Xavier Casanovas, director de CJ, va denunciar la gentrificació dels barris, aquesta transformació física, econòmica, social i cultural que a la llarga n’acaba expulsant els habitants, més pobres. Està passant ja a la Barceloneta, amb cada cop amb menys veïns, que podria acabar sent “un barri fantasma” en temporada baixa. Perquè això no passi Palazzi alerta que cal gestionar la pressió urbanística, el patrimoni (“fer pagar al Park Güell era l’única manera”), gestionar els mateixos visitants i planificar la ciutat. Molts ajuntaments ja s’hi han posat, també perquè veuen com els treballadors es queixen de la distància creixent entre els receptors dels serveis i els que els ofereixen.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies