Sant tornem-hi | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Sant tornem-hi

  |   Novetats

Diari de Girona. La Gàrgola. Miquel Fañanàs.  Setembre és el mes del retorn, de l’acabament d’un parèntesi estival que, en molts casos, s’aprofita per descansar uns dies de la rutina laboral però també per reflexionar sobre el futur més immediat i/o per preparar el nou curs, que es pretén diferent però que, en realitat, sol repetir el mateix esquema del que s’ha deixat enrere. Amb el començament d’aquest mes, que era el setè del calendari romà però el novè del gregorià, alcem la vista i contemplem el panorama que tenim als nostres pobles i ciutats i ens adonem que encara es manté una contagiosa melancolia per les evidències d’una persistent incertesa en l’esdevenir d’aquesta pandèmia que sembla no tenir aturador.

Ens traiem la mascareta per passejar però la duem a la butxaca per si un cas l’haurem de menester per entrar en algun establiment, tot i que encara està per veure el temps que trigarem per poder-nos deslliurar d’aquesta peça molesta que ha entrat en les nostres vides a mode de complement indispensable de la nostra indumentària. Amb el mes comença el nou curs escolar, però ja sembla evident que no hi haurà normalitat a les aules perquè, malauradament, les autoritats sanitàries catalanes no han fet els deures que els pertocaven i en els darrers mesos han afluixat el ritme de vacunacions entre el jovent, una circumstància que aquesta setmana passada va voler posar de manifest el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, tot afirmant que «és molt important que tota la població de 12 a 40 anys es vacuni massivament, ja que els nivells actuals en aquests grups d’edat estan molt lluny de ser els recomanables».

En canvi, malgrat les evidències d’aquesta pandèmia que ha afectat, i està afectant encara, bona part de l’economia, especialment el sector de l’oci nocturn, ja s’han començat a entrellucar brots d’esperança. A la Costa Brava, per exemple, el mes d’agost no ha estat el desastre que el tancament i/o les restriccions de fronteres feien preveure. El mateix president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, Jaume Fàbrega, ha reconegut aquesta circumstància favorable i ho ha atribuït al fet que els visitants espanyols i catalans han reemplaçat d’alguna manera el turista anglès i dels Països Baixos que anys enrere omplia els avions de Ryanair. Ara, amb la represa del nou curs polític, veurem si el Govern decidirà complir la paraula i tirar endavant el nou Pla Estratègic que posi les bases d’un nou futur per al desenvolupament turístic de Catalunya o, pel contrari, l’idea es congelarà amb els rigors de l’hivern fins que algú torni a ressuscitar-la tan bon punt el sol comenci a picar de valent cap allà el mes de juny de l’any vinent.

A la ciutat de Girona, sembla que l’Ajuntament s’ha pres seriosament el tema de la mobilitat dins el nucli urbà i les limitacions de velocitat que s’han d’aplicar en funció de l’entrada en vigor de la nova llei. I per demostrar-ho, ha anunciat que comprarà un radar mòbil que permetrà enxampar els infractors i, al mateix temps, podrà fer caixa que d’alguna manera compensarà la caiguda d’ingressos pels efectes econòmics de la crisi pandèmica. És clar que aital artefacte no entrarà en funcionament fins d’aquí a nou mesos i no queda clar si aquest serà el temps que es necessitarà per aconseguir la pacificació del trànsit a les sofertes vies urbanes de la ciutat dels quatre rius.

Setembre, mes procliu a les tempestes i a les inundacions gairebé tant com ho és l’octubre a Girona, es presenta incert i ple d’incògnites, moltes de les quals pengen d’aquesta inseguretat que ens obliga a posar-nos el morrió sanitari. La celebració de la Diada aquest proper dissabte encara estarà subjecta a les restriccions i mesures protectores, que molt probablement ja vagin bé per tapar unes eufòries d’anys passats que, amb el temps, han anat desapareixent per donar pas a un bany de realitat. Les primeres pluges han remullat l’ambient i ens han aportat la frescor justa per encarar el fet indubtable que res no és càlid per sempre.