faq

PREGUNTES FREQÜENTS

Actualment la normativa turística és la que regula el règim d’admissió d’animals domèstics per establiments d’allotjament turístic com hotels pensions, càmpings, etc.; mentre que les ordenances municipals de cada Ajuntament són les que regulen l’accés de mascotes a bars i restaurants. Hem de tenir present també les excepcions previstes a la normativa que regula l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència i a la normativa sanitària.

 

Com a titulars d’un hotel, d’un càmping o d’un altre tipus d’allotjament turístic, quan un client us ha fet una reserva i us ha dit que es vol allotjar al vostre establiment amb el seu gos o el seu gat, segurament us haureu preguntat si aquesta persona s’hi pot allotjar amb la seva mascota i quina es la normativa que regula l’admissió d’animals domèstics.

 

El mateix dubte haureu tingut quan us han reservat taula al vostre restaurant i us han preguntat si s’admeten gossos o altres mascotes, o simplement quan un client accedeix al vostre bar amb el seu gos.

 

NORMATIVA PER ALS HOTELS, CÀMPINGS I ALTRES ALLOTJAMENTS TURÍSTICS.

Pel que fa als hotels, pensions, càmpings i altres tipus d’allotjaments, l’art. 37 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya, regula el Dret d’accés als establiments d’allotjament turístic. L’apartat 6 de l’art. 37 de la Llei 13/2002 diu:

 

"El règim d'admissió d'animals domèstics en un establiment turístic ha de constar en llocs visibles de l'establiment i en la informació de promoció. En tot cas, de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial, les persones amb disminució visual,total o parcial, hi han de poder accedir acompanyades de gossos pigall."

 

NORMATIVA PER A BARS I RESTAURANTS

En el cas de bars i restaurants, l’accés dels animals depèn de la normativa municipal de cada ciutat o poble on està ubicat l’establiment.

 

A part de la normativa municipal, s’han de tenir presents dos excepcions establertes per la normativa de la Generalitat de Catalunya:

 
  • 1ª EXCEPCIÓ: L’art. 6 del Reial Decret 3484/2000, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen les normes d’ higiene per a l’elaboració, distribució i comerç de menjars preparats, estableix que es prohibeix la presència d’animals en els locals on s’elaboren, manipulen, emmagatzemen, envasen i venguin al consumidor menjars preparats (p. ex. la cuina d’un restaurant o l’interior del mostrador d’un bar al ser llocs on es manipulen aliments).
 
  • 2ª EXCEPCIÓ: La Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència. Aquesta normativa suposa un pas endavant respecte a la Llei que regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall, ja que no només dóna cobertura a les persones usuàries d’aquest tipus de gossos, sinó també a totes aquelles persones amb discapacitat auditiva, física, autisme o determinades malalties que són assistides per altres gossos especialment ensinistrats per a guiar-les, ajudar-les en les tasques diàries o avisar-les de perill o d’atacs imminents. Aquesta Llei garanteix l’accés als llocs, locals, establiments, allotjaments, transports i espais públics o d’ús públic a les persones amb discapacitat i els seus gossos d’assistència.
 

El gos d’assistència s’identifica mitjançant una xapa i una capa de color blau adaptada al cos. La unitat de vinculació, un cop inscrita al Registre, s’identifica mitjançant un carnet acreditatiu que expedeix el Departament de Benestar Social i Família on consten les dades de la persona usuària i les del gos.

 

Per tant, heu de saber que a totes les persones acompanyades de gossos d’assistència se’ls a de permetre l’accés al bar o al restaurant.

Consulta resolta pels Serveis Jurídics dels Mossos d'Esquadra:

 

Sobre aquest assumpte no hi ha una normativa específica, però una relacionada:

 

La Llei orgànica de Seguretat Ciutadana 4/2015, no en diu res d’aquest tema. Per tant, NO és un tema de Seguretat Ciutadana.

 

Per altra banda, l’article 615 del Codi civil estableix: “El que encontrare una cosa mueble, que no sea tesoro, debe restituirla a su anterior poseedor. Si éste no fuere conocido, deberá consignarla inmediatamente en poder del Alcalde del pueblo donde se hubiese verificado el hallazgo. El Alcalde hará publicar éste, en la forma acostumbrada, dos domingos consecutivos. Si la cosa mueble no pudiere conservarse sin deterioro o sin hacer gastos que disminuyan notablemente su valor, se venderá en pública subasta luego que hubiesen pasado ocho días desde el segundo anuncio sin haberse presentado el dueño, y se depositará su precio. Pasados dos años, a contar desde el día de la segunda publicación, sin haberse presentado el dueño, se adjudicará la cosa encontrada o su valor al que la hubiese hallado. Tanto éste como el propietario estarán obligados, cada cual en su caso, a satisfacer los gastos.”

 

El Codi Civil detalla que cal entregar al (posseïdor) quan la reclami i/o, si fos possible o convenient, enviar-li un correu o missatge advertint-lo de l’oblit i en tot cas guardar l'objecte durant dos anys. A més, de tractar-ho amb l’Ajuntament pertinent

Consulta resolta pel Servei de Normativa i Procediment de l'Agència Catalana de Consum:

 

La normativa aplicable en matèria de defensa dels consumidors i usuaris obliga als prestadors de serveis a facilitar informació veraç, eficaç i suficient sobre les seves característiques essencials del servei, a informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tribut, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris que puguin haver.

 

L’article 60 del RD 1/2007 estableix que abans que el consumidor i usuari quedin vinculats per un contracte o oferta, l’empresari haurà de facilitar de forma clar i comprensible informació sobre les condicions jurídiques i econòmiques del contracte. És a dir, sobre els procediments de pagament, entre d’altres.

 

Així doncs, i atès que en el sector de la restauració la reserva de taules es fa habitualment per telèfon o via correu electrònic, caldrà que els empresaris o les persones responsables enviïn aquesta informació al possible client, posant-li de manifest quines són les condicions de l’oferta i quins són els terminis de pagament (per exemple: 50% a abonar 30 dies abans de l’àpat i la resta després, en cas de serveis tant nombrosos).

 

Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s’ha de lliurar a la persona consumidora un rebut on han de constar dades mínimes que identifiquin al prestador del servei, l’objecte del servei i la indicació de si es tracta d’un pagament a compte o d’un pagament parcial, l’import pagat en l’acte en qüestió i el total pagat fins aquell dia així com la quantitat total que resta per pagar, data i la signatura d’una persona responsable de l’establiment prestador.

 

Quan el prestador del servei opti per la formalització d’un contracte, aquest s’haurà d’ajustar al que disposa el Reial decret legislatiu 1/2007 o la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies