Blog

«Ningú competeix per fer els millors fideus a la cassola»

  |   Novetats

Diari de Girona. Entrevista Abraham Simon-Ferré. Dilvugador i activista de la cuina tracional. El gironí Abraham Simon-Ferré, divulgador i activista de la cuina tradicional, publica «Cassoles de Girona», amb receptes de cuina tradicional, variacions i trucs de les nostres àvies. El presenta dissabte a la llibreria Geli… i amb tastet.

Dient-se Abraham Simon, en pensava que faria cuina kosher.

No, de fet els jueus no tenen cuina pròpia. Em dic Abraham perquè quan estava embarassada la meva mare va llegir la biografia de Lincoln.

Les nostres àvies sabien de tot més que nosaltres?

De tot no ho sé; de cuina, segur.

I sense estudiar gaire.

Quan són temps magres, la gent s’espavila. El gran mèrit de les nostres àvies és que amb qualsevol cosa feien un plat bo. Els que tenim 40-50 anys hem vist això… i la seva desaparició.

Per fer aquesta cuina es necessiten hores i la gent en té poques

Això són prejudicis. Sí que els rostits volen temps, però es feien 2-3 cops l’any. Hi ha plats de cuina tradicional de ràpida execució, com un suquet o un congre amb pèsols. Home, evidentment no pots fer una cassola el dia de cada dia, ha de ser el cap de setmana.

Amb aquests plats es pot guanyar alguna estrella Michelin?

L ’estrella Michelin premia un determinat tipus de cuina, la cuina d’autor. Amb plats tradicionals no hi pots aspirar.

Per què està poc valorada la cuina tradicional?

Per un cuiner és molt llaminer fer cuina d’autor, perquè ell és més protagonista, és qui crea. Els actuals cuiners, és lògic, s’emmirallen en els grans cuiners que tenim a prop, i la majoria vol imitar aquesta
cuina.

No hi ha menjar antiquat?

La cuina, igual que la música, pel fet de ser antiga no deixa de ser bona. I en temps de crisi és una cuina especialment útil. Un senyor plat de fideus a la cassola, amb el seu costelló, costa la meitat del que val una pizza.

No el van convidar a la Gala Michelin a cuinar-los una cassola?

No, no, jo no sóc ningú, jo faig la cuina de les àvies. Ep, no tinc res contra la cuina d’autor, del que estic en contra és que tothom tiri cap aquesta cuina i s’oblidi la nostra cuina tradicional. Ningú competeix per fer els millors fideus a la cassola, en canvi sí per fer el millor risottoo per fer 50.000 gintònics diferents.

Hi ha una bombolla gastronòmica com n’hi va haver una d’immobiliària?

No m’atreviria a dir tant, però sí que hi ha una llei del pèndol. Ara estem en un extrem del pèndol, però les coses tornaran al seu lloc. No pot ser que tothom vulgui fer cuina d’autor, perquè no tots els cuiners poden inventar cada dia tants plats. No tots els músics són compositors, també hi ha intèrprets.

Un cuiner és un artista?

Cuinar en si no és art, com no és art si jo em poso a tocar la flauta. Arriba a ser art en determinats casos puntuals.

Es gastaria 200 euros en un àpat?

Un cop l’any, per què no, s’ha de conèixer tot. Però per norma, no.