Ni xips ni matèries primeres
El Punt. El desajustament entre l’oferta i la demanda de components per a la indústria afecta vuit de cada deu pimes, que tenen línies aturades o comandes endarrerides. Es dispara el preu dels semiconductors, l’acer, el ferro i la fusta.
Els expedients de regulació temporals que Seat i Mahle han hagut d’aplicar per culpa de la crisi dels microxips són només la punta de l’iceberg. La indústria catalana, com passa a escala internacional, té problemes per abastir-se de tot tipus de components i matèries primeres i fa mesos que n’està patint les conseqüències. L’origen és un gran desajustament entre l’oferta i la demanda. La producció d’aquests materials –des de semiconductors i microxips fins a acer, ferro, alumini, coure, liti, níquel i estany, passant per fusta, plàstic i cartró– ha disminuït amb la pandèmia i, en canvi, s’ha disparat el consum de productes que necessiten aquests components per poder ser fabricats o transportats. Són les principals causes d’un problema que, segons les dades de Pimec, ja afecta a Catalunya vuit de cada deu petites i mitjanes empreses, que han d’aturar la producció perquè falten peces o les han de pagar a uns preus altíssims.
“Es parla dels grans grups automobilístics perquè són els que tenen més ressò mediàtic, però són moltes les pimes que tenen línies productives aturades per la falta de material, que paguen preus desorbitats per les matèries primeres i components que necessiten o que estan entregant amb retard les seves comandes, amb les penalitzacions econòmiques que això comporta”, explica Àngel Hermosilla, director de l’àrea d’economia de Pimec. “La crisi dels microxips té una afectació directa en un sector que a Catalunya i a tot el món és molt rellevant i visible, el de l’automoció, però el problema no és més gran que el que tenen la resta d’empreses i pimes que necessiten tot tipus de components i de matèries primeres que actualment escassegen”, constata Joan Tristany, director general de l’agrupació d’empreses exportadores Amec. En el cas dels seus associats, les companyies no estan aturant la producció, però sí que registren retards en els aprovisionaments i han de pagar preus més alts, fet que impacta en el seu marge de benefici (més o menys en funció de la seva capacitat financera i de si poden o no traslladar-ho al client).
Nous hàbits de consum
Els microxips són el cervell de qualsevol circuit electrònic i, evidentment, es necessiten per fabricar ordinadors i mòbils, però en una era on tot és digital i intel·ligent, són també indispensables per produir cotxes, televisors i petits electrodomèstics. Avui dia, l’electrònica és present a tot arreu. La pandèmia ha accentuat tendències de consum com aquesta, però també n’ha creat de noves: el sobtat boom de la compra online ha fet disparar la demanda de cartró i fusta, necessaris per transportar les comandes. Darrere el desajust entre oferta i demanda, hi ha molts més factors que s’han conjurat. Com resumeix Cristina Serradell, directora d’internacionalització de l’agència pública per la competitivitat de l’empresa, Acció, s’ha produït la “tempesta perfecta”, ja que “la gent no va gastar durant els primers temps de pandèmia i ara està consumint més, ja sigui decorant-se la casa o canviant-se de cotxe, mentre que la capacitat productiva no s’ha posat al dia, perquè arran de la Covid-19 es van tancar moltes fàbriques, però encara ara hi ha moltes aturades per culpa de brots que sobretot es produeixen a l’Àsia, on les mesures sanitàries són molt estrictes”. En el cas dels microxips, la falta de peces s’agreuja perquè la producció està molt concentrada –Corea i Taiwan n’acaparen el 80%–, però totes les indústries suporten problemes afegits, com els colls d’ampolla en el transport marítim. Hi ha poques navilieres, menys contenidors de mercaderies dels que fan falta i importants rutes es mantenen tallades, cosa que fa que, segons les fonts consultades, els preus de transport també s’hagin enlairat, fins a arribar a multiplicar-se per set.
Mesos decisius
S’acosten les festes de Nadal i hi ha empresaris nerviosos. Qui pot, està fent aprovisionament de peces i components –i agreuja així el desajust entre oferta i demanda– per no quedar desproveït just a les portes de la campanya més forta de l’any. Als Estats Units ja circulen vídeos virals que, irònicament però amb “base científica”, animen el consumidor a adquirir ara el que vulgui per al desembre per no tenir problemes (o sigui, que no trobi el que busca o que ho hagi de pagar molt més car). De cara a un futur una mica més llunyà però no gaire, el director de l’àrea d’economia de Pimec alerta que està a punt d’arribar a casa nostra una pluja de milions per finançar la transició energètica i digital –els fons europeus de recuperació postpandèmia Next Generation– i escassegen tots els materials que calen per fer realitat aquest necessari canvi de model econòmic.
Tot plegat posa sobre la taula un debat que tard o d’hora havia d’arribar: els efectes negatius de la deslocalització. “En un món globalitzat no té sentit que ho fem tot aquí, perquè hi ha coses que és més eficient fer-les a fora, però hi ha d’haver un equilibri entre eficiència i resiliència”, reflexiona Serradell. La directora d’internacionalització de l’agència pública Acció assenyala que, com va quedar demostrat quan Seat es va aliar amb altres empreses i centres de recerca per produir d’urgència respiradors perquè no n’hi havia, “les economies han de tenir capacitat tecnològica i de talent per adaptar-se a les necessitats que vagin sorgint”. El mateix destaca el director general d’Amec, que recorda que ara “es parla que s’han de fabricar microxips quan fa pocs mesos el que calia fer eren mascaretes”, de manera que per a ell la solució inclou una estratègia de país que “modernitzi les capacitats productives i els equips per ser competitius i també més flexibles” per adaptar-se a les necessitats de cada moment. El Pacte Nacional per la Indústria, assenyala Tristany, ho hauria de tenir com a prioritat.
Els perills d’una recuperació imprevista
Com constata Laia Pagès, directora executiva i científica del hub de recerca i innovació en mobilitat Carnet, de la UPC, la part positiva de la crisi dels microxips és que demostra que la indústria de l’automòbil s’ha recuperat molt més ràpid del que es preveia. “L’aturada que va viure va ser gran i no s’esperava que la demanda pugés tant”, destaca. L’auge en la compra de productes per equipar la llar i el boom del comerç en línia també han estat importants i imprevistos i, després de la sotragada, les exportacions tornen a marcar rècords. El gran temor és que la falta de components –i el consegüent encariment dels que hi ha– freni aquesta recuperació, tingui també efectes en l’àmbit macroeconòmic i ens faci entrar en una espiral inflacionista.
La UE es mou però els afectats volen mesures urgents
Les cambres insten el govern a implicar-se en la resolució de la crisi. Europa invertirà per tenir fàbriques de xips. Les cambres catalanes han reclamat al govern que s’impliqui en la resolució de la crisi de matèries primeres i components. En una reunió amb la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, les cambres li han demanat que estableixi un “diàleg” amb la Unió Europea per recuperar les capacitats productives perdudes en les últimes dècades i així no dependre tant dels mercats internacionals. De fet, la Unió Europea ha pres les primeres mesures per fer front a l’escassetat de microxips i semiconductors (el material amb el qual es fan els microxips) però el mateix comissari europeu del Mercat Interior, Thierry Breton, ha reconegut que trigaran a tenir efecte. L’escassetat de peces per fer circuits electrònics podria allargar-se fins al 2023, avisa Breton.
La producció de cotxes ha caigut un 25% entre el gener i l’agost respecte al mateix període del 2019 per culpa de la falta de microxips, calcula la patronal de fabricants d’automòbils Anfac. Apaivagar la crisi no és fàcil. La companyia taiwanesa TSMC produeix un 60% dels microxips de tot el món. Per contra, a Europa es fabriquen només un 10% dels semiconductors que es fan servir arreu. Per augmentar quota, la Unió Europea es planteja invertir 800 milions d’euros en fàbriques de microxips. Vol “megafàbriques” que puguin produir “a gran escala” els microxips “més avançats”. Alguns països europeus com ara França i Alemanya ja n’estan parlant amb grans productors. L’objectiu de la UE és produir un 20% dels semiconductors mundials el 2030.
Per Àngel Hermosilla, director de l’àrea d’economia de Pimec, la solució trigarà a arribar perquè “les causes són difícils d’atacar i només es pot fer des d’una talaia com la UE”, però mentrestant es poden aplicar mesures que corregeixin els efectes de la falta de subministraments. A Catalunya i l’Estat, recorda, es podrien reduir les barreres aranzelàries sobre determinades matèries primeres que venen de fora. També canviar la llei i que en els contractes públics es puguin apujar els preus dels productes i serveis adquirits per l’administració si es produeix un augment dels costos de les matèries primeres, un augment que ara està prohibit.