Més durs amb el tabac | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Més durs amb el tabac

  |   Novetats

El Punt. Una dècada després de prohibir fumar en espais col·lectius, el Ministeri de Sanitat i la Generalitat treballen per limitar més els llocs on es pot fumar. La nova llei vol substituir el terme ‘fumar’ per ‘consumir’ i inclourà tot tipus de productes, fins i tot els que no produeixen fum.

El gener de l’any 2011 va entrar en vigor la nova llei del tabac, amb un enduriment important de les restriccions previstes en la primera normativa de l’any 2005 i la prohibició definitiva de fumar en els espais col·lectius. La llei no només prohibia com fins llavors fumar en edificis públics tancats, sinó que bars, restaurants i locals d’oci, que tenien espais habilitats per a fumadors, van ser declarats també espais lliures de fum. Deu anys després de la seva entrada en vigor, la prevalença de fumadors a Catalunya ha baixat del 29,5% de l’any 2010 al 24% el 2019, segons l’Enquesta de Salut de la Generalitat. Som encara lluny del 7% d’Austràlia, però ningú pot negar, o així ho assegura el cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Suelves, que tant la norma del 2005, que ja prohibia el consum a la majoria dels espais públics tancats, com la del 2011, que pràcticament ha fet desaparèixer el tabac de tots els espais tancats, “han tingut un impacte molt favorable”: “Encara que la disminució de la incidència no hagi estat la que voldríem, sí que ha estat important” i ha servit també per “protegir els treballadors de la restauració, que continuaven exposats al fum del tabac”.

Tot i així, Suelves admet que les xifres de consum encara són altes i recorda que a Catalunya moren cada any per causes atribuïbles al tabac més de 9.000 persones, una mitjana de 25 persones cada dia. I que calen noves accions per intentar limitar encara més el seu consum en alguns espais.

De fet, tant la Generalitat com el Ministeri de Sanitat estan treballant en l’elaboració de noves normatives que modifiquin aspectes de la llei del 2011. La Generalitat ho fa en el marc de la futura llei d’addiccions, que ha de substituir la de l’any 1985, mentre que el ministeri el que vol és actualitzar i ampliar la llei de fa deu anys. “Nosaltres podem actuar en aspectes on la llei és ambigua, com poden ser les terrasses, o també impedir que es fumi als accessos de centres sanitaris o esportius, i valorar com regular el consum en espais privats com pot ser el cotxe”, explica Suelves. Temes com la fiscalitat o avançar en l’empaquetament neutre “per evitar que els paquets siguin anuncis ambulants, ja són competència de l’Estat”, aclareix Suelves.

La nova llei d’addiccions ja ha començat a redactar-se amb una memòria preliminar i una consulta pública, però no només la Covid sinó també el procés electoral han aturat la seva tramitació, que haurà de continuar amb el nou govern.

El Ministeri de Sanitat assegura que la modificació i actualització de la llei del 2011 “és una de les prioritats que es discuteixen a la comissió de salut pública on són presents els directors generals de totes les comunitats autònomes”. Així ho assegura la directora general de Salut Pública del ministeri, Pilar Aparicio, que ja avança que un dels canvis importants de la futura llei és que “es substituirà el terme fumar per consumir” per poder encabir dins la norma “tots els productes relacionats amb el tabac”.

Això vol dir que inclouran tots els dispositius electrònics, una demanda que fa temps que plantegen les societats científiques i socials. La llei, segons diu Aparicio, també “incidirà en les terrasses, on hi ha un marge important de millora”, així com “en entorns educatius i sanitaris, així com les zones comunes del transport públic com poden ser les andanes o les marquesines”.

La prohibició de fumar als cotxes és un tema que Aparicio admet de difícil regulació, però el que sí que és clar és que la nova norma “ha de protegir en qualsevol cas els menors, les dones embarassades i les persones vulnerables amb malalties cròniques o sensibilitat al tabac o productes relacionats”. “S’haurà de regular d’alguna manera perquè quan alguna d’aquestes persones vagi en cotxe la seva salut estigui protegida”, conclou Aparicio.

Com passa amb la norma catalana, tampoc el ministeri té data concreta d’aprovació de la nova llei. “Estem treballant perquè sigui com més aviat millor. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja s’ha reunit dues vegades amb les societats científiques”, subratlla Aparicio.

Pel que fa a les crítiques d’algunes entitats que han posat en qüestió l’eficàcia de la norma, Aparicio assegura que la llei “ha aconseguit reduir en 6.000 persones les morts anuals a tot l’Estat per acuses atribuïbles al tabac”.

La nova llei també es planteja, assegura Aparicio, incrementar la fiscalitat sobre els productes relacionats amb el tabac, així com buscar fórmules per atenuar les campanyes que fan les empreses per vendre els seus productes. “Fa temps que les societats científiques i les administracions estem treballant per explicar el dany que fa fumar, i encara hem de continuar fent esforços en aquest sentit.”

Pel que fa a la demanda que existeixi un disseny únic neutre per a paquets i altres productes, la directora general de Salut Pública també s’hi pronuncia: “Hi ha prou evidència científica, perquè ja s’han fet estudis en altres països amb experiència en aquest camp que demostren que un disseny únic, neutre, també redueix el nombre de fumadors.” La incorporació d’aquesta mesura Aparicio la troba “molt important, perquè és cert que cada cop hi ha botigues molt atractives amb l’objectiu de captar nous clients a través de la publicitat i el disseny”, argumenta.

No deixar fumar als bars va fer ‘renéixer’ les terrasses

A Barcelona la llei antitabac va fer doblar el nombre de terrasses, que van passar de 2.500 a 5.000. Molts negocis van perdre diners perquè feia poc que havien adequat l’interior dels locals.

La llei antitabac va suposar un cop molt dur per al sector de la restauració perquè gran part dels clients del sector eren i són fumadors i se’ls va excloure de l’interior dels locals. Els bars i restaurants van haver d’adaptar-se i superar “l’expulsió” de part dels seus clients de l’interior dels establiments, però tots van complir la llei de manera immediata, i això tenint en compte que abans d’aquesta llei n’hi havia hagut una altra anterior menys restrictiva que va suposar per a la majoria d’establiments fer obres per adequar a l’interior espais per als fumadors, actuació que va requerir molts diners.

Va ser un canvi molt important que va modificar el consum a dintre dels establiments “perquè fumar era un dels hàbits per gaudir de la sobretaula”, comenta el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols. Però, tot i així, “el sector va complir al cent per cent” i de manera molt rigorosa des del primer moment.

Pallarols, que recorda que la legislació espanyola antitabac és “de les més avançades” i “de les més estrictes” del món, assegura que la llei antitabac va provocar “la reubicació” dels clients fumadors a les terrasses. “Les terrasses que fins llavors a la ciutat de Barcelona, per exemple, no eren un hàbit consolidat de la ciutadania, es van convertir en el refugi dels fumadors”, i ho continuen sent avui.

Segons el Gremi de Restauració de Barcelona, amb l’aparició de la llei antitabac, ara fa deu anys, de les 2.500 terrasses que hi havia a la capital catalana es va passar a 5.000. Barcelona no tenia una tradició de terrasses com altres ciutats espanyoles, però això, després de deu anys, ha canviat: “Això demostra com n’era d’important, i és, el client que fuma i trobar-li un espai, que avui ja està consolidat.” “Amb les terrasses es protegeix els drets dels no fumadors i també dels fumadors”, recorda Pallarols, que manté que “gràcies a la proliferació de les terrasses els clients no fumadors també han redescobert les terrasses, un hàbit que no estava molt arrelat a la ciutat de Barcelona”. I assegura que “el barceloní anava de terrasses a l’estiu, però a l’hivern hi anava més quan viatjava o visitava una altra ciutat, però no a la seva, i això ara ha canviat”. Avui, la comunió entre la ciutadania i les terrasses a la majoria de ciutats catalanes (i no només per prendre un refresc) és un fet.