Manaies i confrares, amb ganes de tornar als carrers | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Manaies i confrares, amb ganes de tornar als carrers

  |   Novetats

El Punt. La tradicional programació de Setmana Santa es recupera després de dos anys d’interrupció. A Girona l’exposició dels passos que habitualment es feia davant de la Catedral enguany es farà davant de Sant Feliu.

Manaies, armats, confrares i penitents d’arreu de les comarques gironines fa setmanes que s’estan preparant per recuperar les processons, viacrucis i passions de Setmana Santa que després de dos anys d’interrupció tornaran a omplir els carrers. Més enllà de l’aspecte estrictament religiós i de la tradició, aquests actes són també un punt fort de l’agenda per a molts d’aquests municipis i un reclam de visitants. Els ajuntaments també confien que ja es podran desenvolupar en condicions similars a les del 2019, pendents malgrat tot, dels últims ajustos que es puguin decidir a través de les normatives del Procicat. En tots els ajuntaments consultats es dona per fet que entre el públic es continuarà recomanant portar mascareta, però manaies i armats no n’haurien de dur.

Pendonista del 2020

A Girona, Xavier Serra, president de la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona, explica que aquests últims dies a l’església de Sant Lluc ultimen la preparació netejant cuirasses, cascos i sabates per tenir-ho tot a punt. Hi ha il·lusió entre els protagonistes i el president confirma que no només no hi ha hagut baixes a l’entitat sinó que pràcticament tots els titulars volen ser-hi i que hi ha força postulants, entre els quals una creixent representació de noies i dones. La primera sortida serà el dimecres 13 per a l’entrega del penó i ja està confirmat que el pendonista serà Robert Xifre, que de fet ja havia estat l’escollit per als anys 2020 i 2021 sense poder assumir la seva funció per motius de pandèmia.

La programació definitiva de la Setmana Santa a Girona es presentarà aquesta setmana entrant. Des del consistori, la regidora d’aquesta àrea, M. Àngels Cedacers, avança que pel que fa a la processó del Divendres Sant, a càrrec de la Junta de Confraries –agrupa tretze confraries de Girona–, es preveuen pocs canvis. Un d’aquests serà que les confraries han acordat que l’exposició dels passos que habitualment es feia davant de la Catedral enguany serà davant de l’església de Sant Feliu. En la resta de l’itinerari no es preveuen variacions respecte al 2019. Entre els actes previs hi haurà el pregó el dia 7 a la Casa de Cultura i l’Exposició Santa dels passos (del 9 al 14 d’abril), a l’església dels Dolors.

Cedacers afegeix que els actes previs de fet ja van començar aquest mes de març potenciant especialment enguany la Quaresma, amb el viacrucis i actes a la muntanya de la O i al camí del Calvari, entre els quals un concert a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música que va tenir lloc a l’ermita del Calvari. La regidora de Ciutadania també confirma que tant des de l’Ajuntament com des les confraries s’han centrat els esforços a recuperar una programació “amb il·lusió per tornar a la normalitat”; amb el benentès que la programació de Setmana Santa és cada vegada més oberta al conjunt de la ciutadania, sigui a través de la fe o de la valoració d’un patrimoni cultural i tradicional arrelat a la ciutat.

Passió a Sant Climent, viacrucis a Sant Hilari, processó de Peralada

A banda de la capital de demarcació els actes de Setmana Santa són també dates assenyales en molts municipis gironins. A Sant Hilari Sacalm, Joan Xandri, president de l’entitat que organitza el viacrucis vivent, explica que assagen des del mes de febrer, hi intervenen unes 300 persones que es mobilitzen com sempre per a una única sessió, la tarda vespre del Divendres Sant, amb un guió i un itinerari que es recupera tal com es feia abans de la pandèmia. Aquell dia en concret , 15 d’abril, la població del municipi es pot multiplicar per tres però l’alcalde, Joan Ramon Veciana, recalca que tota la setmana “viu l’ambient del viacrucis” amb activitats que van des de rutes i itineraris guiats, exposicions, fira d’atraccions i artesanal de divendres a diumenge, fins al XXV Concurs de Pintura Ràpida. A Sant Climent Sescebes Ernest Ollero és el president i director de la Passió que es representa a l’espai natural de l’Horta d’en Cusí. L’obra és interpretada er un centenar de persones del poble que assagen des del mes de gener per a les tres representacions que tindran lloc els dies, 10, 15 i 17 d’abril a les sis de la tarda. En la Passió de Sant Climent sí que s’introdueixen canvis en el guió de cada nova edició. Olleró explica que ho ha adaptat en part a l’actualitat i un element que ha introduït és la presència de més personatges femenins en un guió que tradicionalment és molt masculí. Per això apareixeran enguany nous personatges (dones de fariseus, fidels…) que a través de noves escenes faran que les dones siguin més partícips. La processó dels Dolors de Peralada (coneguda també com la processó del Silenci), és una altra de les cites de Setmana Santa de la demarcació que es recupera. Serà el divendres 8 d’abril, amb missa a dos quarts de nou i a continuació la processó, en què participen més de 50 persones que es van canviant els pesos de les imatges que per única vegada a l’any surten de la parròquia de Sant Martí. La vetllada finalitzarà amb una popular menjada de bunyols, el dolç estel·lar de Setmana Santa.

Amb personatges femenins entre les Manages a Verges

Serà el primer cop que la processó incorporarà dones en aquest quadre. També s’estrenaran uns nous cascos dissenyats especialment per als protagonistes de l’acte de la ‘Dansa de la mort’.

A Verges, aquest divendres l’alcalde, Ignasi Sabater, confirmava que ja s’havien venut el 70% de les entrades per al misteri que es representa a la plaça la nit de Dijous Sant (el 14 d’abril). La processó de Verges té històricament la particularitat que comença amb una part que es representa a la plaça (tancada i amb reserva d’entrades), abans de la processó itinerant pels carrers del poble. “La processó i la Dansa de la mort de Verges constitueixen l’esdeveniment més multitudinari que viu el poble vergelità cada any. Un dia en què hi ha la participació de tot un poble, amb més de 400 persones entre actors i figurants”, diu Sabater.

De cara a l’afluència de persones que s’espera, s’apel·larà a la responsabilitat del públic per portar la mascareta, però els figurants no la duran (tot i que internament s’han adaptat les zones de vestidors per tenir més distància entre els protagonistes). L’expectació és màxima cada any, però és que, a més, l’edició del 2022 arriba farcida de novetats. En el quadre de les Manages, que enguany estrenaran nous timbals, per primera vegada en la història s’hi incorporaran personatges femenins (una de les particularitats de la processó de Verges és que els soldats romans aquí es coneixen amb el substantiu femení de manages). “El guió és el mateix, els moments més importants de la vida de Jesús i els seus darrers dies, però hi ha novetats com ara la incorporació de dones a la processó”, confirma Núria Roca, presidenta de l’associació organitzadora.

Un altre dels quadres en què també hi haurà novetats és la tradicional Dansa de la mort, que aquest any estrenarà cascos nous. Després de la renovació del vestuari que fa uns anys va portar a terme l’artista Jordi Rodríguez Amat amb els actuals vestits d’esquelets, enguany s’estrenaran uns cascos dissenyats pels alumnes de l’Escola d’Art Superior de Disseny d’Olot.

Tant l’alcalde com Roca recalquen també la importància de la nova pàgina web laprocesso.cat, que s’acaba d’estrenar, “més accessible i visual, amb una estètica renovada i moderna”.

Finalment, Sabater afegeix que també s’han fet passos en un projecte en què ja fa un temps que es treballa per incloure la Processó de Verges i la Dansa de la mort en la llista representativa del Patrimoni Cultural de la Humanitat. El projecte ja ha passat per l’assemblea de l’associació, s’ha aprovat en el ple de l’Ajuntament i ara és en mans de la Generalitat de Catalunya. Mentrestant el valor i l’excepcionalitat d’aquesta manifestació cultural han fet que ja tingui el segell de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.