L’IPC es desboca al juny fins al 10,2%, la taxa més alta en 37 anys
Diari de Girona. Els experts només veuen en un pacte de rendes la via per frenar l’actual escalada. El Govern assegura haver adoptat mesures per uns 15.000 milions d’euros, una mica més d’un punt del PIB, per frenar l’avenç de la inflació i per compensar els seus efectes sobre les famílies i els sectors més vulnerables. Aquestes mesures, no obstant, no han impedit que la inflació hagi perforat al juny el sostre dels dos dígits, fins al 10,2%, un punt i mig per sobre de la registrada al maig, segons l’indicador avançat de l’IPC que va publicar ahir l’INE. Aquest repunt inesperat es deu, principalment, a la pujada dels preus dels carburants, dels aliments i begudes no alcohòliques i d’hotels, cafès i restaurants. Si es descompten els preus més volàtils de l’energia i dels aliments no elaborats, la inflació subjacent ha pujat sis dècimes, fins al 5,5%.
1. Serveix per a alguna cosa adoptar mesures? És obvi que sense l’ajuda de 20 cèntims per litre de carburant, sense la rebaixa de l’IVA de la llum (del 21% al 10% des de juny de 2021 i al 5% a partir de l’1 de juliol), sense les retallades als dos impostos especials sobre l’electricitat i sense el límit al preu del gas que s’utilitza en la generació elèctrica, la taxa d’inflació seria més elevada. L’INE estima que, sense la rebaixa d’impostos, la inflació seria gairebé un punt superior (la dada d’inflació del maig del 8,7% puja al 9,6% en impostos constants).
Pedro Sánchez, en declaracions a la cadena Ser, va afirmar ahir que la pujada de l’IPC «demostra la gravetat de la situació de l’economia europea i espanyola», la «idoneïtat» de les mesures engegades per l’executiu i la necessitat reformar el mercat elèctric a Europa. La qüestió és si el conjunt de les mesures ja en marxa -i d’altres anunciades dissabte passat, com els descomptes de fins al 50% a les targetes d’abonament transport- seran capaces de restar fins a 3,5 punts a una taxa d’inflació que , sense elles, podria fregar el 14% o el 15%, segons va dir dissabte el president del Govern. També cal preguntar-se si els 15.000 milions d’euros que l’Estat injectarà a l’economia (en ajudes i rebaixes d’impostos) no podrien retroalimentar el fenomen de la inflació, mitjançant un consum més gran.
2. Les mesures del Govern restaran 3,5 punts a la inflació? Els experts consultats consideren excessiva la minva de 3,5 punts d’inflació que el Govern atribueix a les mesures. «No crec que s’hi arribi, ni de bon tros», afirma María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas. Per a ella, les mesures contra la inflació «són pegats que poden abaixar una mica la taxa, però no controlar-la», si bé admet que no es pot fer gaire més.
Quan la inflació ve de fora i és tan important i generalitzada «hi ha poc que els governs puguin fer» per frenar-la, coincideix a assenyalar Rafael Domènech, responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research. Aquest servei d’estudis xifra entre cinc i sis dècimes la menor inflació que pot afavorir aplicar el límit al preu del gas en la generació d’electricitat. La rebaixa de l’IVA de l’electricitat del 10% al 5% podria restar tres dècimes més. «El que sí que cal fer és intentar evitar els efectes de segona ronda i adoptar mesures a favor dels col·lectius més vulnerables», afegeix. Només durant els quatre primers mesos de l’any, la factura energètica d’Espanya amb l’exterior ha pujat més de 16.000 milions respecte el mateix període de l’any anterior.
3. Injectar 15.000 milions a l’economia retroalimenta la inflació? «Injectar un punt de PIB a l’economia suposa un estímul molt important i tindrà un efecte sobre l’activitat», interpreta José Emilio Bosca. Tot i això, «la magnitud no és tan important com per afegir un efecte inflacionista en un context en què la capacitat adquisitiva s’està deteriorant tant», matisa María Jesús Fernández. «Benvingudes les ajudes focalitzades en els col·lectius més vulnerables. Poden ajudar a evitar més conflictivitat social, amb efectes molt limitats sobre la inflació», postil·la Domènech.
«El problema és que algunes de les mesures estan molt mal enfocades», apunta. Els experts coincideixen assenyalar les deficiències de l’ajuda de 20 cèntims per litre de carburant generalitzada per a tots els consumidors, que va entrar en vigor l’1 d’abril i que s’ha prorrogat fins al 31 de desembre. Aquesta és una de les mesures adoptades més cares. Només per al segon semestre s’estima un impacte pressupostari de 4.038 milions que beneficiaran qualsevol consumidor, independentment del nivell de renda o origen (turistes, inclosos).
«Si s’abaixa 20 cèntims el preu del carburant, se n’estimula el consum i s’eleva el cost pressupostari de la mesura», explica Domènech per descriure el cercle viciós en què queda atrapat aquest tipus de mesures. Amb tot, hi ha coincidència que mesures com la pujada del 15% de l’ingrés mínim vital o de les pensions no contributives, així com el xec de 200 euros per a treballadors o pensionistes de famílies amb rendes inferiors a 14.000 euros sí que poden servir per ajudar a superar el sotrac de la pujada de preus.
Tres milions i mig de treballadors no arriben a final de mes malgrat tenir feina
Un total de 3,5 milions de persones a Espanya no arriben a final de mes malgrat tenir feina. La pobresa laboral va augmentar en gairebé 600.000 persones entre el 2020 i el 2021 i afecta el 17,9% dels ocupats, segons l’enquesta de condicions de vida publicada ahir per l’INE. Si des del final de la Gran Recessió la carestia entre treballadors era una realitat a la baixa al mercat laboral espanyol, la pandèmia ha trencat aquesta tendència i ha tornat a disparar les dificultats entre una part no menor dels treballadors. I les dades de l’INE del 2021 encara no tenen en compte l’efecte de l’escalada de l’IPC que s’està registrant aquest 2022 i que està sobre els dos dígits (10,2%).
Inflació i problemes de subministrament ja estan impactant en els hàbits de compra
La inflació i els problemes de subministrament ja estan impactant en els hàbits de compra. Ho constata un informe realitzat per la consultora PWC, que avisa que l’increment dels preus i la impossibilitat de comprar alguns productes estan afectant la forma de comprar dels consumidors. La situació tindrà com a principal conseqüència una certa concentració de la despesa de les famílies en alimentació en els propers sis mesos i començarà a disminuir la destinada a altres categories, com ara productes de luxe, restaurants, viatges i begudes alcohòliques. L’estudi detecta que els consumidors aposten per marques locals per evitar problemes de subministrament i l’alça de preus.