L’Estat preveu col·locar el 2021 un 9% menys de deute en haver-ne emès un 450% més
Diari de Girona. Els 100.000 milions que col·locarà enguany són 10.000 menys d’allò estimat fa mesos per la major recaptació.
El 2020 ha estat un «any excepcional, també per al Tresor», com va destacar el seu secretari general, Carlos San Basilio. Després d’un 2019 excepcionalment positiu, l’Estat tenia previst incrementar la col·locació de deute públic als inversors durant el passat exercici, la primera pujada des del 2017, en un 62,8%: des dels 19.960 milions d’euros fins als 32.500 milions. L’esclat de la pandèmia, però, va obligar a emetre 109.922 milions nets, un 450% més que el 2019 i un 238% més del que s’esperava. Per al 2021, la previsió és de 100.000 milions, un 9% menys.
«Va ser necessari fer un esforç excepcional, sobretot a la primera meitat de l’any, per assegurar-nos que l’Estat tingués els recursos necessaris» per finançar les mesures contra els efectes econòmics de la pandèmia i compensar la caiguda d’ingressos, va argumentar l’alt càrrec del Ministeri d’Assumptes Econòmics. Amb tot, va destacar, l’emissió final de deute net ha estat inferior als 130.000 milions que el Govern va calcular a l’estiu, ja que la recaptació d’impostos ha anat millor del que s’esperava i les despeses no han resultat «tan exigents» com es calculava a la part final de l’exercici.
Aquesta és també la raó que explica que la previsió d’emissions per al 2021 sigui 10.000 milions d’euros inferior a la calculada fa uns mesos en el moment d’elaboració dels pressupostos de l’Estat per a aquest any. «En una evolució raonable de la situació econòmica, tot i que encara hi ha una gran incertesa i els primers mesos de l’any seran difícils, si hi ha noves revisions seran a la baixa, abans o després de l’estiu», va explicar San Basilio.
El Tresor espanyol, com la resta dels seus homòlegs europeus, està podent realitzar aquestes històricament voluminoses emissions de deute gràcies al suport del Banc Central Europeu (BCE), que des de la passada primavera ha disparat les seves compres de bons públics i privats per a contenir les primes de risc i facilitar el finançament dels estats. Així, el cost mitjà del deute emès va baixar l’any passat a un nou mínim històric, en caure del 0,23% al 0,18%, cosa que va permetre que el cost mitjà del deute en circulació baixés del 2,19% a l’1,86%.
Aquesta rebaixa dels tipus ha facilitat que els interessos pagats per l’Estat pel seu deute l’any passat hagin baixat un 9,2% tot i les majors emissions, fins als 22.091 milions i que la càrrega financera (el seu pes sobre el PIB) s’hagi mantingut en el 2% malgrat la caiguda de l’activitat causada per les mesures de contenció.