Blog

«Les generacions actuals ja estan demanant una altra forma de treballar»

  |   Novetats
Diari de Girona. Entrevista Antoni Peris. El president a Catalunya del consell directiu de l’Associació Espanyola de Directius. En aquesta entrevista explica els objectius de la jornada que se celebrarà dimarts a Girona, dibuixa com serà el futur en el sector laboral i empresarial.Sota el títol de «Lideratge 4.0- Dirigir en la Quarta Revolució Industrial», el Reinventa’t 2019 arriba dimarts vinent a la novena edició plenament consolidada entre el sector empresarial de la província de Girona. Antoni Peris serà un dels participants en la jornada, que se celebrarà a l’Auditori Palau de Congressos de Girona.

La Quarta Revolució Industrial deixarà molta gent pel camí?

Bé, la Quarta Revolució Industrial suposarà un canvi que comportarà la necessitat d’adaptar moltes coses. Em refereixo a formes de treballar, tipus d’empleabilitat, etc. Precisament aquestes jornades han de servir per parlar sobre el que haurem de fer en aquesta transició, que entenem que serà important. De manera que tothom es pugui adaptar al que arribarà.

Per què a Girona?

Encara que tenim la base a Barcelona, considerem que a Girona i Tarragona hi ha un dinamisme empresarial molt important, i per tant hi ha molts directius. D’alguna manera, volem ajudar els directius gironins a que tinguin un espai de reflexió. Precisament es diu Reinventa’t perquè volem pensar al voltant de futur, no són jornades per parlar del passat.

Reunió de pastors, ovella morta. Els treballadors ja poden començar a patir perquè seran els que en sortiran perjudicats?

Tots haurem de treballar diferent. Haurem de treballar en un entorn amb tota una sèrie d’eines i sistemes informàtics que aportaran millors capacitats d’anàlisi i d’execució. I treballar de forma diferent també en el sentit d’assolir més capacitats de decisió. També significarà realitzar menys feines de caràcter repetitiu i més feines que aportin un valor afegit.

A què es refereix?

Seran molt valuoses les capacitats de comunicació i d’anàlisi, i no tant les tasques més repetitives. Aquest serà un dels canvis més significatius.

Jo esperava que m’anunciés l’arribada de la tan desitjada setmana laboral de quatre dies.

He, he, això ja depèn d’altres factors. Però sí que en algunes feines segurament anem cap a un escenari més flexible, on part de les tasques es podran fer des d’un altre punt, ja sigui des de casa o des d’un altre lloc. També hi haurà moments en què les feines es faran en grup… Anem cap a un escenari més versàtil, diferent, potser fins i tot proper al que ara entenem com a vida personal. Crec que la cosa anirà més cap aquí que cap a la rigidesa de tants dies laborals per setmana.

S’aconseguirà mai allò que sempre es diu, de dur a terme horaris laborals més d’acord amb els horaris europeus?

Aquesta és la gran pregunta. Jo crec que seria desitjable aconseguir-ho. Per exemple, la pausa del migdia aquí és més llarga que en quasi qualsevol altre lloc del món, no només d’Europa. En la majoria de països tenen com a màxim una hora per dinar, això ens allarga aquí la jornada. Les generacions actuals ja estan demanant també aquí una altra forma de treballar. Jo ho veig factible, és possible que hi arribem. No serà ràpid ni fàcil, perquè hi ha uns hàbits adquirits, però crec que les coses estan començant a canviar.

És cert que arriba una nova crisi, o ens ho diuen perquè els treballadors siguem dòcils?

La informació que hi ha és més d’una desacceleració que no pas d’una crisi. De moment no s’està parlant que vingui una situació de creixement negatiu. El que passa és que els ritmes de creixement que hi ha hagut fins ara han sigut d’un nivell, i és probable que es produeixi un cert alentiment. Però això no significa que vingui una crisi, sinó que pot venir un alentiment. Pot. Al cap i a la fi això són anàlisis macroeconòmiques, i el que passa sovint no només depèn del que fem aquí, sinó de factors en àmbit mundial.

A Girona es reuniran un bon nombre de directius. Cobren massa vostès?

Això és relatiu, depèn del valor que aporti cada directiu a la seva empresa. I del que els accionistes estan disposats a pagar per la feina que realitza el directiu. Un directiu no deixa de ser una persona que pren decisions sota la seva responsabilitat, a vegades fins i tot administratives o penals. És algú que assumeix riscos. Són llocs de treball que es paguen en funció de com està el mercat i del que els accionistes pensen que val aquest lloc. L’empresari es planteja: si no tinc aquest professional, quan em costaria trobar-lo al mercat? I de directius n’hi ha de molts tipus, però tots tenen en comú que ocupen un lloc d’alta responsabilitat.

Tenen mala premsa per culpa dels films de Hollywood?

(Riu) Els directius surten poc, a les pel·lícules.

Però quan surten no tenen escrúpols, pensen només a guanyar diners i van fins a dalt de cocaïna.

En realitat els directius som persones normals, persones que es troben a gust prenent decisions, que no només han d’aconseguir resultats econòmics, sinó tirar canvis endavant, motivar la gent, crear cultures de treball, fomentar innovacions… És una feina bastant complexa i de responsabilitat. Probablement és una feina força desconeguda per la societat, per això una de les tasques d’AED Catalunya és donar-la a conèixer. Nosaltres treballem per les empreses i tenim una responsabilitat.

Quin missatge farien arribar els directius a l’actual Govern català?

(Pensa) En aquest moment, i atenent al que pot venir des del punt de vista econòmic, entre tots hauríem de trobar una forma que tiri endavant l’economia, que la gent pugui progressar. Només podem demanar que es trobi el camí per aconseguir això. La resta ja són temes polítics en els quals no podem entrar.

Li ho diré d’una altra manera: el que està passant les darreres setmanes als carrers i carreteres afecta les empreses?

Home, quan hi ha situacions d’aquest tipus, es crea incertesa i una sèrie de problemes. Les empreses no són alienes al que passa en el seu entorn, per tant s’ha de trobar el camí per poder-ho solucionar. És evident que hi ha impactes de tota mena: gent que arriba tard, mercaderies que no arriben, informació que pot preocupar els inversors… tot això són coses que no ajuden.

Aquesta setmana es parlava que fins i tot la SEAT podria abandonar Catalunya.

Seria un escenari molt dolent. Estem entrant en el terreny de l’especulació, però l’impacte que té una companyia d’aquest tipus en l’economia, tant de manera directa com indirecta, és molt rellevant.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies