Blog

Les famílies arriben a Nadal sota mínims

  |   Novetats

El Periódico. La renda de les llars ha disminuït el 4,3% en un any per l’efecte combinat de la inflació i els salarisnEspanya és el segon país de l’OCDE on els sous perden més poder de compra

Bona part de les famílies espanyoles arriben exhaustes al final d’un any dominat per l’encariment més important dels preus en gairebé 40 anys, al qual encara li queda l’espeternec final: el desembre i la seva tradicional pujada dels aliments, per les celebracions nadalenques. La crisi energètica ha portat la inflació espanyola aquest any a taxes màximes del 10,8% (al juliol) mentre que les nòmines dels treballadors amb prou feines han crescut el 2,1% (amb dades fins a l’octubre de Caixabank Research a partir de les nòmines anonimitzades dels clients). Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), els salaris a Espanya són gairebé el 5% més baixos, en termes de poder adquisitiu, que abans de la pandèmia. L’OCDE, per la seva banda, situa Espanya com el segon país de l’organització on els salaris perden més poder de compra, només per darrere de Grècia. En termes macroeconòmics, es calcula que la renda real de les llars ha caigut el
4,3% en un any per l’efecte combinat de la inflació i els salaris, segons càlculs de Funcas, Fundació de les Caixes d’Estalvis.
La pèrdua de poder adquisitiu és evident. Sobretot, en els nivells de renda més baixos, per a qui els béns i serveis més inflacionistes representen la major part del cistell de consum. Per al 20% de la població amb menys nivell de renda, l’alimentació i l’energia representen el 70% del seu cistell mensual de despeses, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars. Per al 20% amb més nivell de renda, alimentació i energia absorbeixen el 57% de les seves despeses. El factor preocupant El més preocupant és que l’elevada inflació està arribant cada vegada més a un nombre de béns més elevat. En aquests moments, al voltant del 52% dels béns i serveis que componen l’IPC anoten pujades per sobre del 6%. La proporció del cistell de consum amb inflació igual o superior al 10% va ser del 33%.
Després del pic del juliol, la inflació sembla que s’endinsa de manera decidida en un camí de correcció i al novembre, la dada avançada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), apunta una taxa del 6,8%, quatre punts per sota del pic esti
uenc del 10,8%. «La inflació pot haver tocat sostre a causa de la moderació dels preus de l’energia com a conseqüència tant de la desacceleració econòmica mundial com de les mesures posades en marxa» pel Govern, afirma el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas.
La correcció de la inflació, però, no sembla que arriba encara als aliments, l’encariment dels quals continua imparable, amb una taxa anual rècord del 15,4% a l’octubre (última dada disponible). El fenomen no és només espanyol. La inflació dels aliments va tornar a pujar al novembre a la zona euro, fins al 13,6%.
Els salaris són gairebé el 5% més baixos en termes de poder adquisitiu que abans de la pandèmia
Segons l’OCU, més d’un terç dels productes de la panera de Nadal experimenten màxims històrics
El trasllat al preu final dels aliments de l’increment de costos (energia, transport, fertilitzants, pinsos…) encara no s’ha acabat -segons expliquen des de diferents sectors de producció i elaboració-, la qual cosa augura que la inflació d’aquests béns encara trigarà a frenar. A tot això s’hi ha d’afegir l’augment de la demanda en les dates nadalenques. La moderació arribarà «Més d’un terç dels productes que formen la panera de Nadal es troben en màxims històrics, i és per aquest motiu que els sopars nadalencs seran els més cars dels últims anys», assegura l’organització de consumidors OCU després d’obtenir una primera onada de preus d’aquests productes a finals del mes de novembre.
«En la mesura que els costos de l’energia i els fertilitzants es vagin moderant, també ho farà el preu dels aliments. Però podem pensar que encara passarà un temps. És difícil pensar que en campanya de Nadal es produirà aquesta moderació en els aliments, però arribarà», afirma Raymond Torres, director de Conjuntura i Economia Internacional de la Fundació de les Caixes d’Estalvis, Funcas. «Potser a l’inici de l’any que ve». n
Ambient de compres de Nadal al centre comercial La Maquinista, al barri barceloní del Bon Pastor, ahir.

El cost de la vida
La inflació acaba afectant a tothom. És un impost transversal que passa més factura a qui menys té. I aquesta màxima que s’aplica a les famílies també
regeix en les grans, mitjanes i petites empreses. No obstant, no tots els sectors estan patint igual la crisi de l’IPC i mentre hi ha gremis que fins i tot han augmentat
«Ara pregunten
quant val, no el pes»
La família d’Elisenda Goñi té una parada al mercat de la Concepció de Barcelona des de l’any 1888. «Ja hi érem quan es va inaugurar
el mercat», explica aquesta barcelonina. La seva peixateria, Sunta, porta l’afectuós diminutiu pel qual tothom coneixia la seva rebesàvia.
En 134 anys han vist -i sobreviscut- crisis de tota mena i de l’actual no en tenen cap dubte que se’n sortiran. No obstant, Goñi reconeix que «ha sigut un any difícil, tot el que envolta el peix s’ha apujat molt». Segons
Una peixateria de la Concepció assegura que tot el que envolta el peix s’ha apujat molt
dades de l’INE, el peix es paga un 11% més car avui que fa un any, i el marisc un 9%.
«De llum pago el doble, el preu del gel s’ha mantingut, però les bosses i les safates de plàstic estan disparades», comenta aquesta comercianta. Goñi no s’atreveix a fer una previsió de quant pagaran les famílies que optin per plats de peix o fruits del mar a taula aquest Nadal, tot i que dona per «impossible que no sigui més del que van pagar l’any passat». «Hi ha hagut molts temporals i això sempre encareix el producte. Nosaltres baixem cada dia a Mercabarna a buscar gènere i cada dia és un món. Abans tenies
més marge per no repercutir preus, però amb la pujada dels subministraments és molt complicat», explica.
El peix s’ha apujat, sense ser ni de bon tros el producte que més ho ha fet aquest 2022 marcat per la inflació. Cosa que, sumat a uns sous que en general no han seguit el ritme a l’IPC, es nota quan la gent es dirigeix a la més que centenària parada dels Goñi.
«Abans la gent preguntava el pes de la peça, ara pregunten quant val», assegura la barcelonina. En aquesta peixateria han hagut de recórrer a la imaginació per mirar de contenir costos. Per exemple, triguen més a encendre el llum al matí i pràcticament munten la parada a les fosques. A la nit l’apaguen abans. Un altre truc és reaprofitar el gel fos per fregar el terra amb aquesta aigua. «Hem de buscar-nos la vida com podem», diu Goñi.
A l’increment general de costos s’hi ha afegit en el cas dels peixaters la mala mar d’aquestes últimes setmanes, que amenaça d’encarir els fruits del mar que se serveixin a les taules nadalenques. Augment del 5% aquest Nadal Segons un recent estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), els preus dels productes d’alimentació típics de les dates nadalenques són aquest any un 5,2% més alts que el passat. L’associació segueix des del 2015 el cost de 15 aliments característics d’aquestes festes a 10 ciutats. Les pujades hi predominen i són importants en carns i mariscos, són una mica més suaus en peixos, però aquest any destaquen els forts increments en els vegetals. n
Elisenda Goñi, peixatera del mercat de la Concepció, a Barcelona.
«No es pot ajustar el preu, sinó donar més qualitat»
La família Bellart fa 70 anys que regenta un forn-pastisseria, ubicat a la rambla del Poblenou de Barcelona.
«Hem viscut de tot. Recordo la crisi del petroli -fa 40 anys- quan la inflació també estava disparada i el meu pare havia d’apujar dues vegades a l’any el preu del gènere», expica Antoni Bellart, actual propietari i també president del Gremi de Pastis
sers de Barcelona. Van caure les primeres bombes a Ucraïna i aquí va pujar el pa. Actualment es paga un 14,9% més car que fa un any, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). «No hem repercutit tot l’augment de costos en el preu. No podem perquè els clients no vindrien. Ja ens consideren cars comparats amb els supermercats», afirma.
Segons aquestes mateixes dades de l’INE, la farina s’ha encarit fins a un 37,8% i el sucre un 42,8%.
«En subministraments paguem més del doble», lamenta. Aquells forners que utilitzen forn de gas van ser dels primers afectats per l’inici de la invasió russa i no tots tenen alternativa per fer servir un altre tipus de forn. els marges de benefici, d’altres els han vist disminuir mes rere mes. Segons un estudi de la patronal Pimec, l’escalada energètica ha instal·lat en pèrdues el 25%
de les pimes. Una peixatera, un pastisser i un transportista detallen com estan vivint aquesta conjuntura. PER Gabriel Ubieto.
Zowy Voeten / Álvaro Monge / Ferran Nadeu
«Hem reduït el
quilometratge buit»
El sector del transport és un dels que més directament s’han vist afectats per l’encariment de preus aquest any, esperonat per l’alça de l’energia.
«No és només que ens pugi el cost de la gasolina, que ens ha pujat. Omplir el dipòsit d’un camió avui et costa gairebé el doble que fa un any. Sinó que, a més, les rodes estan fetes amb cautxú, que depèn dels combustibles fòssils, per a les peces del motor hem patit els talls de subministraments per la guerra [d’Ucraïna], hem hagut de pujar un 10% els sous perquè si no, no trobem conductors… Ens ha pujat tot», afirma el conseller delegat de Lotrans, Jesús Lozano.
Aquest empresari familiar, de segona generació de transportistes, té una flota de 350 camions i és, al seu torn, president de l’organització sectorial Transcalit. Explica que, de moment, la campanya de Nadal encara no ha arrencat, quan per a aquestes mateixes dates altres anys hi havia més moviment.
«El Black Friday ha sigut menys intens, el comerç digital ha baixat [respecte a la pandèmia]. I la gent està espantada i espera fins a l’últim moment per demanar el gènere», afirma. I fins que aquests no demanen, els seus camions no es mouen.
Lozano ha indexat les seves tarifes al preu de la gasolina, si aquesta puja el preu que li cobra al client també ho fa, perquè si no li és impossible suportar el vaivé de costos. Per no haver de repercutir en tot el cost, a Lotrans han invertit en eficiència. Abans de la pandèmia cada mes feien uns 110.000 quilòmetres amb els camions buits, en desplaçaments a
proveir-se, a buscar mercaderia o d’altres. Ara interconnecten viatges i fins i tot cooperen amb altres companyies del sector, fins al punt que han reduït gairebé a la meitat aquest quilometratge buit. Renovar part de la flota Una altra fórmula que Lotrans ha pogut implementar és renovar part de la flota, apostant per camions més nous i amb consum més baix de gasolina per quilòmetre.
Una cosa que una empresa gran com la seva pot permetre’s i esmorteir part del cost a futur a costa d’inversió en el present. Però que els petits transportistes moltes vegades no tenen coixí per afrontar-ho.
El sector del transport és un dels més afectats per l’augment dels preus
El sector del transport ha sigut escenari aquest 2022 de dues aturades generals; el primer, al març, amb especial impacte. I el segon, sense gairebé incidència. Mentre organitzacions com Transcalit van apostar per reforçar el diàleg amb el Govern per reclamar-li mesures urgents per afrontar la situació, d’altres es van llançar directament a la carretera a protestar.
Dues vies diferents, consolidades sobre un descontentament compartit per l’encariment general de costos que, especialment per als més petits, fan difícil continuar competint i ser rendibles al sector. n
Jesús Lozano, conseller delegat de l’empresa de transport LoTrans.
Antoni Bellart, pastisser i president del Gremi de Pastissers, a la pastisseria Triomf.
mes no solen ser folgats i això els ha obligat a ajustar-se el cinturó amb els recursos disponibles.
El gener passat, una de les dependentes de la pastisseria Bellart va haver d’agafar la baixa per incapacitat temporal i no la van suplir mentre va ser fora. «Fem més hores els que som de la família, no tenim més remei», assegura. Explica que els salaris són el principal cost dintre dels balanços que tanca mes a mes. Aquest empresari està a favor que s’apugin, «perquè si la gent no té diners tampoc podran consumir», reflexiona. I intenta fer malabars per respectar la seva plantilla i alhora quadrar balanços. Bellart és optimista de
La família Bellart, pastissera al Poblenou, ara paga el doble pels subministraments
cara a aquestes festes, després d’un any «dur». Esperant els Reis «Sempre són dies bons, especialment el de Reis. La gent no escatima, sempre vol tenir un bon tortell a taula. Després el gener ja veurem com es passa, però les festes volen disfrutar-les», anticipa.
A favor seu, segons explica, hi juga que la inflació és transversal i no hi ha negoci que no es vegi afectat. Restaurants inclosos, que també han apujat preus i sortir a menjar a fora sol sor- tir més car que no pas cuinar i baixar a comprar les postres. «Els preus no els podem ajustar més, hem hagut de jugar la carta de donar més qualitat. Guanyaré menys amb cada tortell però si són bons en vendré més. No hi ha més remei», conclou. Aquest any han organitzat un concurs de torrons cremats per promocionar-se i guanyar cartell davant els clients que poden permetre’s apostar per producte de proximitat.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies