Les exportacions de les empreses gironines a la Xina es multipliquen per 38 en deu anys | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Les exportacions de les empreses gironines a la Xina es multipliquen per 38 en deu anys

  |   Novetats

Diari de Girona. La insòlita demanda de carn dispara un 40% les vendes al gegant asiàtic durant el 2020 i arriben als 874 milions d’euros. Les firmes de la província ja hi destinen més productes que Itàlia i Alemanya juntes. La comercialització de béns a la UE cau en 308 milions d’euros per les restriccions de la COVID.

Les exportacions han estat l’única nota positiva d’un 2020 nefast per a l’economia gironina. Han crescut un 0,4% malgrat l’aturada total de la primavera passada i les restriccions de la tardor, i qui ha fet decantar la balança és la Xina. El gegant asiàtic s’ha convertit en el segon país de destí de les mercaderies de Girona després de França. El seu creixement ha estat formidable. Tant, que en deu anys les vendes de les companyies de la província s’han multiplicat ni més ni menys que per 38.

El 2010 les firmes gironines van exportar-hi productes per valor de 23 milions d’euros. Una dècada després, en plena pandèmia, la suma arriba als 874 milions d’euros, un 40% més respecte al 2019. De tot el que s’hi ven és la carn, i concretament la carn de porc, la responsable d’aquests números insòlits.

Fa poc més d’un any la pesta porcina va devastar la cabana xinesa (va obligar a sacrificar la meitat del bestiar porcí del país, que és una quarta part del bestiar porcí del món), amb la qual cosa tant el preu com la demanda es van disparar. La poderosa indústria càrnia gironina va rebre amb candeletes la nova situació i es va posar a treballar per poder satisfer les insaciables exigències importadores de la Xina. Aquest 2020 la bombolla de preu s’ha desinflat lleugerament però encara està a uns nivells molt elevats, senyal que a l’Àsia encara necessiten quantitats ingents de productes carnis.

Evidentment, la Xina (amb un augment de 363 milions d’euros) lidera el rànquing de creixement de l’exportació gironina i confirma el pes creixent que tenen els tercers països. Les vendes a l’estranger a estats de fora de la UE ja suposen actualment el 40% dels prop de 5.800 milions d’euros de les exportacions. És un percentatge que ha tingut un augment progressiu, que s’ha doblat en una dècada. El 2010 suposaven el 27%; el 2015 ja arribaven al 31% i el 2019 eren el 35%. En aquesta línia, Rússia és, amb una pujada de 21 milions d’euros, el segon país amb un major augment de les exportacions.

Caiguda general a Europa

La situació també es deu a la forta caiguda d’exportacions a la UE, la sòcia principal de les companyies gironines. L’any passat les empreses hi van deixar de vendre 308 milions d’euros, una caiguda que si no hagués estat per l’auge xinès hagués tallat una ratxa creixent de molts anys.

França, primer destí dels productes gironins, va registrar un 5% menys d’exportacions. No obstant aquesta davallada de 72 milions d’euros, el país veí es va mantenir com a client principal de les empreses de la província amb un volum de 1.376 milions d’euros. També Itàlia, Alemanya i Portugal (tercer, quart i cinquè en el rànquing) van frenar les compres el 2020, amb descensos que oscil·len entre el 3,5 i el 14%. Només el Regne Unit, Àustria i, sobretot, Bèlgica (amb un augment del 17%) van millorar números. En aquest últim estat l’increment es deu a unes vendes importants de gelatines en fulles quadrades i altres matèries albuminoides. També de conserves de carn, preparats alimentaris i productes farmacèutics.

La relació comercial amb altres importadors destacats de productes gironins també se’n va ressentir. Les vendes al Japó (vuitè destí) van caure un 4% i van arribar als 136 milions d’euros. Als Estats Units s’hi van exportar productes per valor de 103 milions d’euros, 8 milions menys que el 2019. Malgrat la pandèmia, hi ha nous països que han obert mercats amb Girona. És el cas de l’Aràbia Saudita, on les vendes han augmentat un 14,2% en un any, gràcies principalment a la comercialització d’ous de gallina per a incubació i pomes.  Les importacions també van patir una caiguda generalitzada, i només van pujar en llocs puntuals com els EUA (+5%).