Blog

molina

Les estacions d’esquí de Girona generen 159 milions anuals

  |   Novetats

Diari de Girona. La Molina és la que més riquesa aporta, amb 80 milions d’euros l’any; l’impacte econòmic de Vall de Núria se situa en els 69 milions i el de Vallter 2000, en els 9,7, segons un estudi elaborat per un centre d’estudis de la Universitat Pompeu Fabra.

Podia intuir-se, fins i tot donar-se per fet, que l’esquí era un bon negoci per a les comarques de muntanya. Un estudi elaborat pel Centre d’Estudis UPF Sports Lab de la Universitat Pompeu Fabra, que es basa en dades dels exercicis 2015 i 2016, confirma la major: la Molina, Vall de Núria i Vallter 2000 generen un impacte sobre les economies de la Cerdanya i el Ripollès de 158,7 milions d’euros anuals (la dada té en compte l’impacte directe, l’indirecte i l’induït). Per contra, la despesa agregada de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya –a través de FGC Turisme i Muntanya– el 2015 a la Molina i Vall de Núria i el 2016 a Vallter 2000 va sumar 8,33 milions d’euros (la partida té en compte els costos d’explotació i les inversions).

La Molina: L’estació d’Alp aporta el 8% de la riquesa comarcal

En conjunt, els esquiadors deixen a l’estació uns 32 milions d’euros anuals. D’altra banda, l’any 2015, apunta l’estudi del Centre d’Estudis UPF Sports Lab, les despeses d’explotació del complex es van situar en els 5,3 milions d’euros, mentre que les destinades a inversions van frenar el milió. En impostos, la Molina genera un impacte superior als 11,5 milions.

Vall de Núria: Més de la meitat dels esquiadors s’hi estan un dia

Vall de Núria,  aporta 69 milions d´euros anuals a l´economia del Ripollès. El 78,8% dels ingressos els generen els visitants el quals, de mitjana, es gasten 92,4 euros/dia. Té capacitat per generar 689 llocs de treball –369 de directes, 119 d´indirectes i 201 de manera induïda i, en termes relatius, genera el 4,4% de la riquesa de la comarca. El perfil del visitant és gairebé calcat al de la Molina: home (52,6%), català (88,8%), de 39 anys i amb estudis universitaris (52%), que inverteix 2 hores i 33 minuts de temps per arribar al complex. El 50,7% dels clients s´hi estan només un dia i els que s´hi queden a dormir s´hi passen, de promig, 2,56 nits. El 44,7% s´allotja en hotels. En aquest context, les dades de 2015 revelen que les despeses d´explotació d´aquesta estació d´esquí alpí van ascendir a 5,6 milions d´euros, en tant que les inversions va representar una partida d´1,9 milions. L´impacte fiscal que genera el complex s´apropa als 10 milions d´euros, mentre que la despesa agregada dels visitants representa, al cap de l´any, un total de 25,5 milions.
Vallter 2000: Prop de 10 milions per a l’economia del Ripollès

Vallter 2000, situada a Setcases, aporta 9,7 milions anuals a l’economia del Ripollès, segons l’estudi encarregat per FGC (l’estació genera el 0,7% de la riquesa comarcal). El 60% dels ingressos provénen de la despesa dels visitants, que de mitjana diària se situa en els 59,6 euros. El visitant tipus tampoc no difereix massa dels de La Molina i Vall de Núria: són majoria a les pistes de Vallter 2000 els homes (62,4%), catalans (97,2%), de 40 anys i amb estudis universitaris (58,2%) que, . El 60% visita l’estació només un dia, mentre que els que hi fan estada hi dormen, de promig, 2,3 nits. D’aquests, el 26,6% disposa de segona residència a prop de l’estació, assenyala l’informe. D’altra banda, l’any 2016 Vallter 2000 va generar unes despeses d’explotació de gairebé 1,2 milions d’euros als quals s’hi sumen 803.000 euros destinats a inversions. La despesa agregada que efectuen els visitants sumen 2,8 milions d’euros anuals. En impostos, aquesta estació d’esquí genera 1,4 milions d’euros cada exercici.

Visitants satisfets – La majoria de serveis són ben valorats pels visitants

L’estudi del Centre d’Estudis UPF Sports Lab també aporta informació sobre els nivells de satisfacció dels visitants. En el cas de Vallter 2000, el 99,8 dels enquestats pels autors de l’estudi – Júlia Bosch, Jaume García, Carles Murillo i Josep Maria Raya– expressen la voluntat de tornar a l’estació «almenys una vegada» abans de cinc anys. En una escala d’1 (gens satisfet) a 5 (molt satisfet), l’estat de les pistes de Vallter 2000 obté un 4,1 de valoració; l’atenció rebuda, un 4,4; les escoles d’esquí i snowboard, un 4,4, els accessos, un 4,3 i la valoració global de la comarca s’enfila fins als 4,7 punts. Tots els ítems plantejats en l’enquesta «superen el 3,6», apunta l’estudi, la qual cosa suposa una «bona valoració». En el casos de la Molina i de Vall de Núria, els serveis més ben valorats són els que presten les escoles d’esquí i d’ snowboard (44,4 i 4,7 respectivament). Sobresurt també la valoració global de les comarques (4,5 i 4,6), mentre que els aspectes que obtenen pitjor nota són les consignes i l’estat de les pistes (3,7 en els dos aspectes i a ambdues estacions). Això no obstant, apunten els autors de l’estudi, «tots els ítems superen el 3,5, la qual cosa suposa una bona valoració per a les estacions».