Blog

Les cambres gironines es reivindiquen

  |   Novetats

Diari de Girona. Critiquen la nova organització que es preveu en la nova llei, lamenten que no hi hagi mesures per millorar-ne el finançament i censuren les formes de l’executiu durant l’elaboració.

Al Parlament, amb la majoria absoluta independentista condicionada a allò que decideixi la CUP, l’activitat legislativa de Junts pel Sí (JxSí) ha estat més aviat escassa des que la coalició va arribar al Govern, tal dia farà un any. De moment les dues potes del secessionisme només demostren sintonia en aquelles lleis on el concepte “desconnexió d’Espanya” hi juga un pes específic.

Procés a banda, però, de projectes legislatius, fins ara, més aviat pocs -l’únic que s’ha aprovat al llarg del 2016 és el de modificació de la llei de mesures fiscals i financeres (Llei 1/2016) i s’ha engegat la tramitació de la Llei de mesures urgents en matèria tributària, relativa a les funcions que ha de desenvolupar la futura Agència Tributària de Catalunya, segons consta al web del Parlament.

A banda d’això, una de les primeres iniciatives legislatives de cert calat que impulsa l’Executiu, la de la nova Llei de Cambres de Catalunya, tot just en fase d’avantprojecte, ha caigut com un gerro d’aigua freda en les institucions afectades: les 13 cambres de Comerç que funcionen al país -tres de les quals són gironines- consideren que la proposta “no té en compte la realitat del teixit empresarial català ni les diverses realitats territorials”.

1. Nova organització
La proposta del Departament d’Empresa i Coneixement aposta per un canvi organitzatiu substancial: d’una banda, es planteja la Cambra General de Catalunya com a interlocutor únic, de manera que les cambres territorials serien meres filials d’aquesta nova matriu, que, a parer del president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, es limita a copiar “el model de la Cambra d’Espanya”, en el qual “la representació de les grans empreses” és massa “propocionalment superior” en detriment de les cambres i de les pimes. A banda d’això, la nova Cambra General competiria amb la resta en la prestació de serveis.

2. Finançament
Le cambres catalanes lamenten que el Govern, en la seva proposta, no plantegi “cap millora en l’aspecte d’ingressos respecte a la llei bàsica”. D’aquesta manera, el finançament d’aquestes entitats quedaria condicionat a la venda de serveis, a les aportacions voluntàries i als ingressos derivats de convenis amb administracions. Com es financen les “despeses estructurals” de les cambres derivades del compliment de la mateixa llei no queda clar. “No tenim finançament”, lamenta Joan Puig, president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, que avisa: “les tretze cambres són necessàries per defensar els interessos de Catalunya”. El “servei” dispensat al país, afegeix, així “ho avala”.

3. Territori
Amb la creació de la Cambra General, les grans empreses guanyen representativitat, fins al punt que dels 60 membres que tindria aquesta nova institució, només 13 correspondrien a les cambres. Trenta serien de nomenament directe i 17 correspondrien a les grans empreses. “Tothom ha de tenir representació”, diu Puig, i cada sector hauria d’estar en condicions de “defensar allò que és seu”.

4. Diàleg
Les cambres censuren les formes del Govern i, en particular, del departament d’Empresa que, de la seva banda, es declara dolgut per les dures crítiques rebudes. Les dues parts s’emplacen al diàleg malgrat tot. “Confio que tothom tindrà prou seny per gestionar el procés”, expressa Joan Puig.

Entrevista Domènec EspadaléPresident de la Cambra de Girona

“No ens tenen per res i això és greu”

President de la Cambra de Girona. Conserva en tot moment el somriure que el caracteritza però es declara enfadat per com el Govern gestiona la reforma legal que sancionarà el futur de les cambres de comerç catalanes. Amb la disposició al diàleg intacta, Espadalé reivindica el paper d’unes institucions “històriques”.

Estan molt enfadats per com el Govern ha gestionat l’avantprojecte de llei?

(Somriu) Força (torna a somriure).

Per què?

Perquè no ens tenen per res i això és greu.

Caram.

Després del que hem fet les cambres, després de 70 anys d’història que tenim, que ara ens tractin així no és el més correcte.

En això coincideix força amb el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, i amb el de la de Palamós, Xavier Ribera…

Sap greu perquè és un menspreu que no ens mereixem. Hem fet una labor molt important durant tots aquests anys.

Què li grinyola més de l’avantprojecte del Govern?

Sobretot dues coses: el finançament, un problema que ve de l’any 2010 quan el senyor (José Luis Rodríguez) Zapatero va anul·lar les quotes obligatòries. No demanem pas que es tornin a posar, perquè és impossible i depèn de Madrid. Ara bé, som institucions de Dret Públic i això ens confereix una sèrie d’obligacions que hem de complir. I no tenim recursos per fer-ho, per això demanem que com a mínim hi hagi un finançament directe per fer la representació que ens toca de cara a la Generalitat. I ja ens espavilarem a fer serveis i acudirem a projectes europeus. Però hi ha una mínima estructura que hem de tenir per donar els serveis que ens corresponen com a institució.

I la segona gran queixa?

La composició de la Cambra General de Catalunya. Estem d’acord que es creï, com es va crear la Cambra d’Espanya. Ara, que a la Cambra General, de la qual n’han de formar part seixanta membres, només n’hi hagi tretze de les cambres de comerç… Això ja ho diu tot. Trenta que seran nomenats directament, i disset que correspondran a les empreses que pagaran més com a premi.

Els números canten: les cambres estarien en franca minoria, doncs.

Això és el que han fet a la Cambra d’Espanya, i ja no hi vam estar d’acord. Ara, aquí a Catalunya, que considerem que estem en un país democràtic, les coses les hem de fer per elecció i no pas per imposició directa, a dit. I aquesta és la discussió que tenim amb ells (el Govern).

Com s’explica que les coses s’hagin fet així?

Ho han fet molt fàcil: ho han copiat de Madrid (riu). Hi ha coses que es copien de Madrid, cosa que no hauria de ser (torna a riure). I menys quan sembla que aquí estem en un altre procés, no?

Miquel Valls, president de la Cambra de Barcelona, i el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, han parlat de la necessitat que hi hagi diàleg. Creu que hi ha marge per poder parlar?

Suposo que tots aquests (la Conselleria) són persones intel·ligents i han de veure que tenim raó, no? Ho hem de solucionar nosaltres aquí i no hem d’esperar que ens ho arregli algú altre. Tinc l’esperança que sí, però fins ara no ho han demostrat. Diuen que hem tingut moltes reunions i no és veritat. N’hem tingut una de reunió amb ells (el Govern) i jo hi era. Ens van donar l’esborrany de la llei perquè ens el miréssim. Ho vam fer. Vam fer unes al·legacions per assenyalar les coses que no vèiem bé i ens tornen la (primera proposta de) llei sense tocar res. Després va ser quan ens vam reunir tots els presidents i vam decidir que això no podia ser. No ens han escoltat per res. No ens queixem sense raó, m’entén?

Sí. L’avantprojecte perjudica les cambres més petites?

La territorialitat es perd. I ja no parlem de les cambres més petites, com diu vostè, sinó de les de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona. Si l’avantprojecte no es toqués, aquests tres territoris perdrien tota la representativitat. Per què? Doncs perquè les grans empreses són a Barcelona. Els president de les sectorials són a Barcelona. Per tant, els trenta membres de què parlàvem seran de Barcelona i els disset restants seran per a les empreses que més pagaran de Barcelona. Volem que hi hagi representació dels empresaris d’aquí per defensar els interessos d’aquí.

I amb les pimes que passaria?

Va lligada una cosa amb l’altra. Perdrien representativitat a favor de les grans empreses i a Girona, precisament, és un dels llocs on hi ha més petita i mitjana empresa. Aquests, representació, zero. Això no és demòcratic, ni solidari, ni territorialment acceptable. Ni econòmicament. Perquè les pimes tenen tant o més pes que les grans.

I ara què?

Hem remès una proposta per escrit al Govern amb les propostes i amb la voluntat de resoldre els temes.