Blog

qualitat-dels

«La qualitat dels vins ha donat carta de credibilitat a la DO»

  |   Novetats

Diari de Girona. Entrevista Xavier Albertí. President del Consell Regulador de la DO Empordà. La DO Empordà afronta amb optimisme la verema d’aquest any i es presenta a la Mostra del Vi amb uns cellers que tenen l’objectiu comú de potenciar la qualitat i el coneixement dels seus productes.

La DO Empordà afronta amb optimisme la verema d’aquest any i es presenta a la Mostra del Vi amb uns cellers que tenen l’objectiu comú de potenciar la qualitat i el coneixement dels seus productes.

No hi ha cap any igual, la climatologia és canviant i aquest 2018 ha tingut els seus moments extrems. Com afecta això a la verema d’enguany?

Ara fa dos anys vam tenir un episodi de míldiu important. Aquest any, tot i que va ploure força a la primavera, els productors han tingut molta cura de prendre precaucions. Mai hi ha les coordenades climatològiques del tot òptimes, però creiem que tindrem una verema moderadament abundant, amb una collita que esperem que sigui de qualitat. No hem d’oblidar, però, que tenim un territori amb microclimes i especificitats concretes que poden fer variar les expectatives d’un lloc a l’altre. Segurament hauríem de zonificar més els resultats si volem ser precisos. Els efectes de la humitat i de la tramuntana no són sempre iguals a les vinyes de la DO Empordà.

Si hagués de fer una radiografia actual de la DO que presideix, quina seria?

Molt animats però conscients que no tenim tota la feina feta, ni de bon tros. Estem raonablement satisfets de la implantació que té la DO Empordà a la demarcació de Girona. Podríem dir que la presència en el mercat gironí està consolidada i que la gran assignatura que tenim pendent és augmentar la solidesa presencial en el mercat català, en el seu conjunt. Hem de seguir treballant per ser-hi molt més presents. El sector està en un bon estat d’ànim i estem contents d’haver pogut incorporar alguns cellers nous. Es torna a plantar vinya i això és un indicatiu saludable. Insisteixo que hi ha feina per fer, encara estem lluny d’aconseguir que totes les empreses siguin rendibles. Hi ha projectes fets amb molta il·lusió però que necessiten un temps de consolidació.

En aquests moments el que sí sembla que està ben posicionat és el prestigi de la marca i dels vins de la DO Empordà.

Sí, s’ha fet una bona feina amb la qualitat dels vins, que són els que donen la carta de credibilitat d’una DO com la nostra. I també s’ha avançat molt en l’acció de promoció. En l’àmbit de Girona hem recuperat el nostre propi mercat, sobretot en el segment més alt com és el camp de la restauració, més que en el consum massiu. En l’àmbit català i estatal estem lluitant per avançar.

A part de la qualitat, la possibilitat de poder plantar més vinya, per sobre dels drets actuals, seria un salt cap endavant?

És un plantejament interessant que tenim damunt la taula. Per descomptat, ens agradaria tenir més vinya. El cultiu està regulat, es resolen un cinquanta per cent de les peticions. Plantar ceps requereix un esforç molt gran, és un treball a mitjà termini. Entre les dificultats administratives i la mandra d’arrencar una plantació per renovar-la, és un tema complex. És substancial per a la DO que creixi l’extensió del vinyar, perquè gràcies a l’expansió que ha tingut la qualitat de l’embotellament del segell Empordà, hem arribat a un punt de saturació en qual quasi no hi ha excedent per a fer vi a granel o vi que, antigament, pogués anar com a DO Catalunya. Per tant, si no creixem en extensió de vinya, quedarem limitats en nosaltres mateixos.

O sigui, convé que la DO Empordà guanyi presència física.

Ens convé créixer per ser més grans i per fer més evident la presència de la vinya en el territori.

Vol dir que la dicotomia paisatge-vinya, quan ens referim a l’Empordà globalment, hauria de ser més potent? Creu que ha guanyat pes específic aquest fet com a actiu econòmic i divulgatiu de la comarca?

És clar que sí. Miri, és molt simptomàtic que, després d’un segle d’abandonament, diversos cellers hagin apostat fort per recuperar les feixes de pedra seca per replantar-hi vinya. Colera, Llançà, la Selva de Mar, Cadaqués, Roses… No oblidem que Cadaqués, durant la segona meitat del segle XIX, era un proveïdor internacional important.

El relleu generacional, un fet que preocupa molts sectors professionals, sembla ben encaminat en nombrosos cellers empordanesos…

En general som una DO amb molta història però força jove. I és ben cert que en molts cellers hi ha gent jove que tira endavant els projectes o que ja treballa al costat de qui els dirigeix. Inclús a les cooperatives passa això. Partim de la base que no és fàcil fer un gran negoci amb el vi i que no tot són flors i violes, però deu anys enrere no hi havia les perspectives que hi ha ara, en la continuïtat i en la consolidació del model de negoci del vi.

La relació entre els cellers de la DO de l’Empordà de dalt i de baix, la seva zonificació, és positiva? Està prou cohesionat aquest conglomerat?

Tenim camp per córrer, en tots els sentits. Inclús, en algun moment, s’ha plantejat una ampliació, encara que no s’ha trobat el moment oportú. Tenim encara molts municipis que, per situació geogràfica o per tradició històrica són dins del Consell Regulador però no tenen cap celler. Els dos nuclis actuals estan molt ben cohesionats i ens semblen molt coherents.

Ara que la Diputació de Girona impulsa la petició de declaració de Reserva de la Biosfera per a la Costa Brava, semblaria imprescindible que tot l’Empordà hi fos present, però els dos nuclis principals de vinya, a les faldes de l’Albera i les Gavarres, de moment, n’estan al marge.

La iniciativa és bona, cal afinar-la. Tenim molt bones relacions amb la Diputació i el patronat de Turisme. Ens consta, per exemple, que el Consorci de les Gavarres té un interès gran a fomentar la plantació de vinya, per completar el mosaic i fer viable el parc natural com un espai útil. Segurament, avui en dia, al món de la vinya i el vi se li dona molta importància, fins i tot més enllà del seu pes econòmic real. Té un valor cultural i territorial que altres sectors no tenen, amb una alta repercussió turística i paisatgística. Segur que això es tindrà en compte.

Si també reculéssim deu anys per parlar d’enoturisme, res era com és ara. Un salt espectacular. Creu que ha fet pujar l’autoestima dels cellers?

Segur que sí, segur que genera autoestima i més projecció, més enllà de la venda estricta en el moment de la visita al celler. Aquesta venda directa és d’un 11 per cent sobre el total de vendes dels nostres cellers. Quasi diria que, en tots els casos, l’enoturisme és una funció complementària però important per les connotacions que té.

L’enoturista és un prescriptor impagable, si la visita és bona.

I tant, però no podem oblidar que, per als cellers, suposa un gran esforç. I que quasi sempre aquest esforç l’ha de fer el mateix cellerer, la propietat, robant hores de la feina i dels festius. Ara, això, l’enoturisme genera satisfacció i prestigi, més enllà de les vendes.

Com ha rebut el Consell Regulador aquesta gran inversió que està fent el Grup Peralada en el nou celler?

Encantats en tots els sentits. És totalment positiva. Potser ens trobem davant d’una eclosió enoturística que ens beneficiarà a tots. Tot el que fem ara són microaccions. Peralada planteja un pas endavant molt important i no amaga que ho fan per elles però també per tot l’entorn, pensant en l’Empordà i en la DO.

Serà la primera Mostra del Vi sense Eduard Puig Vayreda. Tenen prevista alguna acció per recordar-lo?

El Consell Regulador de la DO Empordà sempre ha tingut i tindrà present Eduard Puig Vayreda. Hem participat en els homenatges que se li han fet i preveiem crear una beca d’investigació que porti el seu nom dins de la Càtedra de la Vinya i el Vi de l’Empordà.

Va endavant el trasllat de la seu de la DO a l’edifici de l’antiga oficina de turisme de la plaça del Sol?

Sí, així ho hem acordat amb l’Ajuntament de Figueres. On som ara, a l’avinguda Marignane, ens falta espai. L’edifici de la plaça del Sol és cèntric i ens ofereix moltes possibilitats a curt i mitjà termini. Això no impedeix que seguim pensant en l’entorn de la Casa Empordà com una idea de futur. No hi hem renunciat, però el trasllat a la plaça del Sol és un gran pas.

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies