Blog

La població de Girona arriba als 761.947 censats

  |   Novetats

Diari de Girona. El nombre d’empadronats a la província continua creixent, amb un increment significatiu a les capitals comarcals. Els municipis de Girona i Salt són els que guanyen més censats, mentre que poblacions petites com Setcases, Viladasens o Molló són les que més en perden.

El 2018 ha finalitzat amb un total de 761.947 empadronats a la província de Girona, una xifra que ha superat la de l’any anterior amb una diferència de 6.231 persones (que representen un augment inferior a un 1%). Així ho mostren les dades de l’Institut Nacional de l’Estadística (INE), que un any més posen sobre la taula les estadístiques de la Revisió del Padró Municipal, el qual ha tornat a reafirmar la tendència a l’alça de la demografia de les comarques gironines des de l’any 1996. De fet, en els 22 anys que s’ha fet el recompte, la població de censats de la demarcació ha augmentat en un 43,59%, pràcticament el doble de la dada actual, i que suposa una diferència de 231.316 persones empadronades. Aquesta escalada, si bé ha estat força progressiva, es pot considerar més accentuada entre el 1996 i el 2010, i més pausada des de llavors amb només alguna disminució registrada entre 2014 i 2016. La xifra d’enguany supera també la del 2012 (761.627 habitants), la més alta de tota la sèrie fins ara.

Girona i Salt, al capdavant

Durant aquest darrer any, ha estat precisament a les capitals comarcals on s’han donat els principals creixements censals, sobretot als municipis de Girona i Salt. El primer, superant per primera vegada els 100.000 habitants (amb 1.253 persones noves empadronades), i el segon enfilant-se per sobre dels 30.000 (amb 786 inscrits nous enguany). També les capitals de comarca han jugat un paper important en aquest creixement, com és el cas de Banyoles (+218), Figueres (+420), Olot (+292) o Santa Coloma de Farners (+40).

Tal com mostren les dades de l’INE, la comarca de l’Alt Empordà ha registrat certs augments de població empadronada respecte al 2017, sobretot pel que fa a les localitats amb més habitants com Roses (+103), Llançà (+72) o Castelló d’Empúries (+29). Tot i així en altres punts s’ha perdut censats, com és el cas de Vilajuïga (-11), Colera (-16), Portbou (-30) o, sobretot, Cadaqués (-42).

Una situació ben diferent a la del Baix Empordà, on pràcticament a tots els municipis es va guanyar població. La Bisbal de l’Empordà (+84), Calonge (+93), Sant Feliu de Guíxols (+103) o Palamós (+155) són només alguns exemples. En el cas de la Selva, hi va haver més guanys que pèrdues. La més accentuada – amb diferència la de Lloret de Mar, que durant el 2018 ha passat de tenir 36.878 persones censades, a tenir-ne 37.350. Les localitats que la segueixen són Caldes de Malavella (+107), Arbúcies (+88), Tossa de Mar (+42), Anglès (+40) o bé Hostalric (+33). En el cas de Blanes la xifra va disminuir en 23.

A la Garrotxa, la seva capital va liderar el creixement del padró demogràfic, juntament amb la Vall d’en Bas (+11), Castellfollit de la Roca (+5), o les Planes d’Hostoles (amb un increment de 31 persones censades).

En el cas del Pla de l’Estany, Banyoles, va comptabilitzar un augment significatiu, concretament 218 censats més que al 2017. A Porqueres la població es va quedar pràcticament igual (+1). La Cerdanya, en el còmput global guanya habitants en diferents punt com a Llívia (+13) o Alp (+60). És a Puigcerdà on la pujada és més significativa amb 142 persones noves inscrites al cens.

Al Ripollès, en canvi, les xifres són més aviat negatives, així municipis com Sant Joan de les Abadesses (-46) o Campdevànol (-39) perden habitants, mentre que Ripoll en guanya 21 respecte l’any anterior. Finalment, pel que fa a la comarca del Gironès, es pot considerar que és precisament aquesta la que registra un augment d’empadronats més elevat, no només per les xifres de Girona i Salt, sinó també per altres municipis com Celrà (+14), Sant Gregori (+104), Quart (+70), Canet d’Adri (+5), Sant Julià de Ramis (+14) o Vilablareix (+98).

Variacions significatives

Si s’analitzen les dades agafant com a referent principal la xifra percentual, es pot veure que les principals variacions s’han donat precisament als pobles més petits, ja sigui positivament o negativament. Així doncs, el municipi que ha guanyat una xifra més elevada de censats ha estat Ventalló, registrant un augment del 7,69%, passant d’aquesta manera dels 793 habitants que tenia al 2017 als 854 d’enguany. També, el segueix de ben a prop Sant Ferriol amb una pujada del 7,46%, Queralbs (amb un 5,68%), Sant Pau de Segúries (5,21%), Torroella de Fluvià (5,09%), o bé Ordis (4,95%).

A la banda oposada, hi trobem aquells municipis més petits que si ja tenien poca població, encara han perdut més censats durant el darrer any 2018 com és el cas de Setcases, el punt que registra un percentatge més elevat, concretament un -7,69%. La llista continua amb la localitat alt-empordanesa de Viladasens (-5,46%), Molló (-4,09%), Sant Julià de Llor (-3,77%), Maçanet de Cabrenys (-3,54%) o Colera (-3,33%).

Vuit municipis amb més de 20.000 censats

La província de Girona disposa actualment de vuit municipis que sobrepassen els 20.000 habitants censats. Encapçalats per la capital, Girona -amb 100.266 persones-, la segueixen des d’una distància significativa Figueres (amb 46.381), Blanes (38.790), Lloret de Mar (37.350), Olot (34.486), Salt (30.622), Palafrugell (22.860) i Sant Feliu de Guíxols (21.824). Tot i això, existeixen municipis que podrien formar part, en futur pròxim, d’aquesta llista com és el cas de Banyoles, que es troba a menys de 400 censats dels 20.000; Roses, que en té 19.319 o bé Palamós, des d’una mica més lluny amb gairebé 18.000 empadronats.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies