Blog

La maquiLa maquinària de les estacions d’esquí: els temporersnària de les estacions d’esquí: els temporers

  |   Novetats

Diari de Girona. A l’estació gironina hi treballen aproximadament un centenar de persones, de les quals prop d’un 80% només ho fan durant la temporada d’esquí. L’activitat, però, no s’atura mai. Durant la resta de mesos hi treballa l’altre 20% de plantilla, que aprofita per realitzar tasques de manteniment i revisió. Entre els al·licients de tenir una feina tan limitada temporalment hi ha l’ambient de treball i un bon sou, així com el factor natural.

Una feina que pot durar aproximadament entre quatre i cinc mesos, sempre depenent directament de la neu. En plena natura, a més de 2.000 metres d’altura i amb un condicionant clau que marca el calendari laboral: la meteorologia. Ser temporer no és senzill, però en general és una feina «ben pagada», «agradable» i fàcilment combinable amb un altre tipus de treball la resta de l’any.

Almenys, així és com ho veuen alguns dels temporers que hi treballen. Els incorporats més recentment es troben al seu segon o tercer any; els més veterans en poden portar fins a divuit. La majoria repeteix perquè hi troba un ambient agradable i familiar, com és el cas de l’Uri Cornet -monitor d’esquí de l’Escola d’Esquí Alta Vall del Ter 2000-, que va començar amb 17 anys i encara continua tornant any rere any. «Treballo de dilluns a divendres en una altra feina, i em guardo tots els festius de la temporada d’hivern per venir», explica. «M’agrada perquè estic amb els meus amics. El nucli de l’escola són gent que conec des de fa molts anys».

Una opinió compartida per l’Agustín Berti, que fa diferents funcions com per exemple ajudar en la gestió de la mobilitat. En el seu cas fa quatre anys que treballa de temporer i, «si tot va bé», preveu que en siguin més. «Durant l’estiu busco una altra feina que m’ajudi a anar tirant per acabar de complementar l’any», relata. «M’agrada la muntanya i aquí hi estic bé».
Una segona feina

Tot i que, en la majoria de casos, es coincideix que la temporada està ben pagada, aquesta és molt limitada i la seva durada no sobrepassa normalment els cinc mesos. Així, doncs, se sol començar a principis de desembre i es dona per liquidada a finals del mes de març. Tot el que vingui després (o abans) és una mena de bonus track. És per això que molts dels temporers busquen una segona feina per acabar de fer l’any. L’Alícia Sanz, per exemple – secretària a l’estació des de fa quatre anys-, ho complementa amb exercir de monitora de lleure en colònies d’estiu, tot i que la feina que li dona més diners és la d’hivern. «Desavantatges? Pocs. Tant de bo durés més la temporada», explica. «Tinc confiança amb la resta de treballadors, les vistes que em trobo cada matí… em sento molt còmoda». Durant els mesos hivernals Sanz resideix a Sant Pau de Segúries, però també accepta que «viure amb els pares» la resta de l’any li permet «estalviar». En alguna ocasió, també s’ha dedicat a viatjar, per exemple amb l’objectiu d’anar a aprendre anglès a l’estranger.

Una altra de les treballadores que fan temporada a l’estació és la Gemma García -als remuntadors-, que veu coses bones (com l’ambient familiar o el sou), però també algun desavantatge: «els dies de fred i vent o, a vegades, moltes hores dreta». En el cas de García, originària de l’Hospitalet de Llobregat, la feina la porta a llogar un pis durant els mesos de temporada, un fet «arriscat» en certa manera. «Has de llogar un pis on et demanen estar un mínim de 5 o 6 mesos. Si tens sort i comences a treballar al novembre va bé, però, si per exemple et criden al gener, te la jugues molt», explica.

La restauració també aposta fort per la temporada, com és el cas de la food truck Rocacorba, que durant els pròxims cinc anys té previst treballar a l’estació. Així ho explica el seu propietari, Matías Rodríguez, que creu que els dies bons «compensen els dolents». «No es pot preveure mai com anirà la temporada, i com que depèn tant del temps sempre vas com una mica a cegues. Però si a final d’any surten els números, és el que compta», considera.

«Volem que repeteixin»

A l’estació de Vallter 2000 hi treballen al voltant d’un centenar de persones. D’aquestes, la gran majoria són personal de temporada, en percentatge, aproximadament un 80%. Tal com apunta el director de l’estació, l’Enric Serra, miren que aquests s’hi trobin bé, ja que «ens facilita molt començar una temporada amb gent que ja hagi vingut a treballar abans». Pel que fa a la resta de l’any, l’estació no tanca les portes, i el 20% restant de la plantilla es dedica a realitzar un manteniment i una revisió molt «exhaustiva» perquè tot estigui en ordre de cara a la següent temporada.

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies