La inflació, a tocar del 10% | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

LA INFLACIÓ

La inflació, a tocar del 10%

  |   Novetats

El Punt. La dada avançada de l’IPC se situa en el 9,8%, una xifra que no es recordava des del 1985. La persistència del problema anirà en funció de la durada de la guerra a Ucraïna. Alguns experts temen l’estagflació.La tempesta perfecta de crisi de l’oferta, de preus exaltats d’energia i combustibles i de guerra a l’est d’Europa continua exaltant la inflació, que, segons la dada avançada proporcionada ahir per l’institut esta1dístic espanyol, l’INE, aquest mes s’ha disparat fins a un 9,8% al conjunt de l’Estat.

Es tracta no tan sols de la xifra rècord del segle, que depassa l’anterior registrada el mes passat, sinó que cal remuntar-se al maig del 1985, també en un context de crisi, quan l’indicador va assolir un 9,9%. A més, ja fa més d’un any que els preus del consum es van enfilant, amb l’única treva del passat mes de gener, en què l’IPC a Catalunya es va moderar dues dècimes fins al 5,9%, una davallada puntual que un mes més tard es transmutava en un salt fins al 7,4%.

Pel que fa a la inflació subjacent, la que dona la imatge més estructural de l’evolució dels preus, ja que descompta els elements estacionals o conjunturals de la cistella, és a dir, aliments frescos i energia, continua escalant posicions i ja és del 3,4%, la més alta des del setembre del 2008.

Com ja ha passat si més no en l’últim semestre, tant el cost de l’energia, elèctrica i de gas, com dels carburants, són a l’arrel del problema que s’agreuja a les butxaques dels ciutadans i als comptes de les empreses. A aquestes despeses ineludibles s’hi afegeixen els encariments també desorbitats de productes indispensables de l’alimentació, que cada vegada inflen més el que paguem per omplir el cistell d’anar a plaça.

Causes i conseqüències

Segons el Ministeri d’Afers Econòmics, que ara com ara fia la solució de l’escalada dels preus al paquet de mesures del pla de xoc aprovat dimarts, gairebé tres quartes parts, un 73%, de la pujada de l’IPC anunciada per al març són conseqüència de la guerra a Ucraïna, però el cert és que hi ha factors que fa mesos que s’arrosseguen.

José García Montalvo, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, recorda: “Des d’abans que esclatés la guerra que tenim un problema amb els preus de l’energia, situats en màxims històrics, i amb una inflació que pressiona a l’alça mes rere mes.” Rússia, doncs, accentua el que es patia abans pel que fa als preus, i, de retruc, també afecta les cadenes de subministrament, ja prou conflictives abans de la invasió.

Els ecos del conflicte agreugen, doncs, la inflació disparada i els problemes de subministrament perquè “tot i que amb Rússia tenim un comerç limitat, sí que proporciona moltes primeres matèries que són imprescindibles per iniciar les cadenes de producció”, afirma Montalvo, que ho exemplifica amb la producció ramadera catalana, “que comença a Ucraïna amb el blat de moro amb què s’alimenta el bestiar”. L’expert també assenyala molts productes agroalimentaris catalans “que han de fer servir els fertilitzants que venen d’aquella zona”.

Va dir que el comunicat de l’INE no ha estat cap sorpresa. Els pronòstics sobre la dada provisional de l’IPC que es va difondre ahir ja eren força sinistres, ja que fins i tot el governador del Banc d’Espanya havia anat preparant el terreny per a la mala notícia. Tanmateix, el catedràtic de la UPF creu que a partir del segon semestre les taxes seran més moderades, i això passarà per l’anomenat “efecte base”, és a dir, que com que la comparació es farà sobre els mesos en què la inflació ja era alta, el salt serà menor, i així es reflectirà en la taxa. Per l’acadèmic de la Pompeu, “caldrà fer alguna cosa perquè la inflació no es traslladi tal qual als salaris, “perquè això sí que no seria sostenible”.

Montalvo explica que cal fixar-se en la inflació subjacent, que a més és la que “amb més probabilitat afectarà l’espiral de preus” i que comportarà “una política monetària molt més restrictiva, amb gairebé segures pujades de tipus” que, al seu torn, tindran un efecte nefast en un deute públic que a l’Estat és del 118% del PIB i que s’haurà de pagar més car.

I és que un BCE, que té a càrrec països amb inflacions de dos dígits, tot i que fins ara ha estimulat l’economia mantenint els tipus sota zero i que ha comprat la pràctica totalitat del deute públic espanyol, començarà a recollir cable i a incrementar el preu del diner des del 0% actual, una acció que, recorda Montalvo, “ja descompten els mercats, on s’auguren nivells de tipus cada cop més alts”. L’exemple d’això el tenim als Estats Units, on la inflació subjacent és del 5% i on fa dies que la Reserva Federal ja ha començat a impulsar de mica en mica els tipus a l’alça i pretén deixar-los en un 1,5% a final d’any.

Deutes pendents

Això pot ser fatal per als estats, com l’espanyol, que s’han endeutat molt per superar la pandèmia. De moment, la inflació està actuant com un impost, i una de les seves conseqüències és que els increments salarials que hi aniran associats també determinaran els salts de tipus marginal dels contribuents, si aquests tipus marginals no es modifiquen. Per tant, les arques de l’Estat ingressaran una mica més, mentre els tipus encara estan a zero i el deute no s’encarirà. Però tot plegat s’aguanta per un fil molt prim.

Sobre les mesures aprovades pel govern de l’Estat, que hi destinarà 6.000 milions d’euros, tampoc se sap ben bé com es pagaran, i si el BCE eleva el preu del diner, els interessos es poden desorbitar, “sense oblidar –afegeix Montalvo– que poden tornar les regles pressupostàries estrictes”, una normativa que s’havia relaxat durant la pandèmia. “Cal un pla de contenció del deute, perquè els nostres prestadors futurs vegin que tenim la situació controlada, i si cal apujar impostos, explicar-ho bé.”

De moment, no obstant això, Montalvo creu que des de la perspectiva de la conflictivitat que pot generar la situació, si el pla de xoc del govern de Pedro Sánchez ajuda a esmorteir la possibilitat d’un esclat social, serà una bona solució. “Tot sigui per defensar la democràcia”, ja que, postil·la, “totes les revoltes socials que s’han produït al món no han sorgit per les desigualtats o la pobresa, sinó per un increment dels preus de l’energia, i els transportistes revoltats han derrocat més d’un govern.”

Des del Col·legi d’Economistes, Alfons Fernández tem que “estiguem fent passos per arribar a l’estagflació”, és a dir, un escenari de difícil resolució en què es combinen una inflació alta i un creixement negatiu de l’economia. Per Fernández, si aquest perill acaba sent una realitat es comprovarà a mesura que surtin les estadístiques de l’activitat econòmica, “però –indica– aquesta situació sempre s’inicia amb un panorama com l’actual, amb una contracció de l’oferta i un increment de preus”.

Sancions amb bumerang

De moment, per l’expert del Col·legi d’Economistes, la guerra ha aturat la progressiva normalització que s’albirava després de la crisi sanitària. “Soc pessimista –lamenta– i crec que en els pròxims mesos la inflació pot ultrapassar el 10% i continuar amb els dos dígits de forma clara” a causa de l’encariment de les matèries primeres i de les energies imprescindibles per produir béns i serveis. I és que, per Fernández, aquest encariment s’agreujarà pel fet que “totes les sancions imposades a Rússia generaran una segona onada d’inflació que encara ha d’arribar, a mesura que les sancions vagin fent el seu efecte”. I això passarà sí o sí, encara que la guerra s’aturi aviat, perquè aquestes restriccions comercials tenen un recorregut difícil d’aturar de cop.

Respecte al paquet de mesures aprovat aquesta setmana, que inclou bonificacions dels combustibles i ampliació dels bons socials, Fernández creu que són per parar el cop i d’abast temporal: “Caldrà veure quina serà la situació a partir del juny, i no podem descartar pròrrogues o noves mesures”, perquè ara com ara “som en mans de factors externs que no depenen dels governs europeus, sinó de Rússia i de les decisions de Putin en un conflicte bèl·lic que no podem controlar”.

I, si finalment arriba la temuda estagflació, Fernández creu que caldrà buscar alternatives a mida: “Com que té l’origen en una contracció de l’oferta, caldrà aplicar accions que la facin revifar.” Tenint en compte que l’escassetat d’oferta es deixa notar sobretot en l’àmbit de l’energia, per Fernández és vital apostar per les energies renovables. El problema és que aquesta solució no pot tractar una malaltia aguda dels preus, ja que aquesta ampliació de l’abast de les renovables és una medecina que no es pot administrar d’un dia per l’altre, sinó que només es pot aplicar pensant en el mitjà termini.

“Hem començat tard –subratlla– però almenys hem d’intentar que en el futur no siguem esclaus de la producció energètica que prové d’altres països amb els quals podem tenir conflictes.” No es tractaria, doncs, com en les crisis precedents, d’estimular l’economia, perquè això faria incrementar la demanda, i amb aquesta pujarien els preus. “S’haurà de fer un treball quirúrgic”, indica Fernández, que, tanmateix, creu que “pensant en el mitjà termini s’està actuant bé en el desenvolupament de renovables”, però així que acabi la guerra caldrà flexibilitzar les sancions i buscar consensos amb Rússia mentre no tinguem una infraestructura adient d’energies verdes.

Energia i combustibles, inassequibles per a molts ciutadans

El preu mitjà del gasoil A s’ha situat aquesta setmana un 23,6% per sobre del registrat fa set dies, i el de la gasolina de 95 octans s’ha encarit un 13,4%, segons les dades del Geoporotal del Ministeri de Transició Ecològica. Aquest encariment ve produït per la cotització del petroli Brent, de referència a Europa, que aquest mes ha pujat un 6,5% amb màxims de gairebé 128 dòlars per barril la primera setmana de març. Alhora, el preu mitjà de l’electricitat al mercat majorista aquest mes supera els 284 euros per MWh, un 19% més que al desembre, un 42% més que al febrer i sis vegades més alt que el preu mitjà del març del 2021.

Davant d’això, els sindicats van reaccionar exigint més actuacions de les administracions per pal·liar l’efecte d’aquest desbocament en les economies de les llars. CCOO, per exemple, va demanar un bo d’emergència de 300 euros per pal·liar l’impacte de l’IPC en el poder adquisitiu de les persones amb salaris baixos, pensions mínimes o no contributives, prestacions i beques, alertant que l’evolució dels preus “repercutirà negativament sobre la demanda del consum, la recuperació del PIB i l’ocupació”. Per la seva banda, UGT , que veu insuficients les mesures aprovades, va posar sobre la taula la necessitat de mantenir el poder adquisitiu dels salaris i de protegir els llocs de treball per evitar que la inflació comporti increments de la desigualtat i de la pobresa dels treballadors. Per aquest motiu, va reclamar un nou acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva amb la patronal que tingui en compte aquestes dificultats a la taula de negociació i s’ajusti a les necessitats de cada sector, empresa i grup de treballadors.