Blog

La gran vall del Pirineu

  |   Novetats

El Punt. Malgrat estar esquarterada per tres fronteres polítiques, la Cerdanya és de les comarques més belles de Catalunya.

Com va escriure Josep Pla, “la Cerdanya és una de les comarques més belles, més fines de Catalunya. És una gran cassola, estructurada sobre el curs del Segre, amb la graciosa particularitat de caure lleugerament, suaument, de llevant a ponent, en pla inclinat. No és una gran vall enfonsada, sinó una vall reclinada. Envoltada d’altes muntanyes que voregen els tres mil metres, la Cerdanya no deprimeix, com tants de llocs pirinencs; produeix, al contrari, una sensació d’amplària, d’elevació, de lluminositat, de llibertat. Els seus cels són esplèndids, el seu aire és fi, els seus paisatges tenen una tendresa entranyable.” Tot i que està partida entre les demarcacions de Girona i Lleida i una part pertany a l’Estat francès, podem parlar d’una unitat de cultura i paisatge que fa que el visitant se senti integrat en aquesta terra de personalitat pròpia en què els pobles amb història i pedigrí contrasten amb els espadats i cims que l’envolten. La plana, que forma una de les valls més amples d’Europa; la solana, que fa frontera amb França i Andorra i és allà es troben les altituds més importants de la comarca, com el Puigpedrós (2.914 m), i la Baga, o sigui zona de confluència del Pirineu axial i del Prepirineu, marquen la idiosincràsia de la contrada i creen un clima, a cavall entre l’Atlàntic i el Mediterrani, que fa que a la Cerdanya, on hi ha més de tres mil hores de sol a l’any, tant es pugui gaudir de la neu de l’hivern com de rutes, passejades i l’excursionisme. Els més aventurers i agosarats poden afrontar reptes com la pujada al Puigmal, a la Tossa d’Alp, però també ens podem perdre a la vall de la Llosa, protegida i conservada sense pressió urbanística, que presenta espais tan interessants com els llacs de la Muga. Els amants del romànic poden descobrir les esglésies que expliquen la construcció del caràcter ceretà i així trobem conjunts com els de Sant Esteve de Guils o Santa Cecília a Bolvir, poble on s’ha obert el museu Espai Ceretània, que és un centre de difusió del patrimoni arqueològic.

I no oblidem Puigcerdà, la capital, on l’estany, el parc Schierbeck, el Museu Cerdà, la plaça de l’Ajuntament, el Casino, el convent de Sant Domènec o la plaça del Call ens conviden a la calma. I no passem per alt la gastronomia, amb menges com el trinxat, el pastís de ceps, el tiró (ànec) amb naps negres o els embotits.

El cas de Llívia

La vila de Llívia que després dels tractat dels Pirineus va restar de l’Estat Espanyol, es un enclavament únic que oferix múltiples possibilitats, ja sigui descobrint les restes romanes, visitant les ruïnes el castell, el Museu Municipal i el espai habilitat en el seu interior que alberga la Farmàcia Esteva, una de les més antigues de Europa, l’església de Nostra Senyora dels Àngels, la torre Bernat de So o perdre’s pels seus carrers.

 

 

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies