Blog

La gamba dels ous d’or

  |   Novetats

Diari de Girona. La gamba vermella representa el 40% dels ingressos de la Confraria de Palamós i el 50% dels de la flota d´arrossegament.

L´Aristeus antennatus, la gamba vermella, «és una de les espècies objectiu més importants» per a les pesqueres d´arrossegament del Mediterrani occidental i central, assenyalen els investigadors Lisa Borges, Fiona Nimmo i Luis Ambrosio, de la consultora britànica multinacional Acoura, especialitzada «en solucions» per al sector de l´alimentació. Per als armadors de barques d´arrossegament de Palamós, els «ous d´or» no els ponen les gallines, sinó les gambes vermelles que porten el nom del municipi a la taula de milers de llars i de restaurants d´arreu.

La Confraria de Palamós va tancar el 2016 amb un volum de negoci de 8.691.000 euros, el valor que van tenir al mercat les 1.500 tones de peix capturades (un 34% d´anxova i un 20% de sardina), segons dades de l´entitat. De gamba vermella, protegida per un pla de gestió i per una marca de garantia, se´n van pescar 115 tones l´any passat, 35 menys que el 2015, que van generar un volum de negoci de 3.350.000 euros, l´equivalent al 40% de la facturació total de la confraria.

El novembre de 2016, Borges, Nimmo i Ambrosio van elaborar el minuciós «preestudi» titulat La pesca de la gamba vermella d´arrossegament de Palamós, impulsat per l´ONG World Wildlife Foundation (WWF) i per l´organització mundial Marine Stewardship Council (MSC), que malda per fomentar la pesca sostenible al planeta. Entre les conclusions del treball –inclòs en el projecte Medfish, d´abast transfronterer i que estudia 14 pesqueres espa­nyoles i franceses–, una primera de rotunda i que va en la línia dels comptes que fan els pescadors locals: si el 2010 «la gamba vermella representava el 10% del pes total del peix» descarregat per les embarcacions d´arrossegament i els reportava als armadors «el 50% del total d´ingressos», amb els anys «ha guanyat en importància i el 2015 representava el 26% dels desembarcaments en pes i el 56% del valor comercial» de les captures d´aquestes barques.
I a continuació, un segon argument final que confirma que armadors i administracions central i autonòmica (la municipal, en aquest cas, no és competent tot i ser la propietària de la marca Gamba de Palamós) fan la feina: «La pesca d´arrossegament demersal de la gamba vermella al nord-oest del Mediterrani està modificant l´hàbitat del canó submarí, però no en la mesura de produir un dany greu o irreversible», asseveren els investigadors. En conseqüència, afegeixen, «es pot argumentar que els impactes de la pesca estan dins de l´escala de fenòmens naturals i, per tant, l´impacte a la zona de certificació és molt poc probable que sigui d´una magnitud irreversible».

El canó de la Fonera

La pesca d´Aristeus antennatus, que es captura amb portes d´arrossegament de fons o semipelàgiques (és a dir, que no entren en contacte amb el fons marí), és «especialment important a Catalunya». I a Palamós, l´esforç principal dels pescadors es concentra al canó de la Fonera, que té de 300 a 1.000 metres de profunditat. La pesca de la gamba de Palamós es regula a partir d´un pla de gestió específic subscrit per la confraria, les administracions central i regional i el Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC). El pla fixa set àrees de pesca on només poden feinejar els membres de la confraria palamosina i també que les xarxes han de tenir una malla quadrada d´un mínim de 40 mil·límetres, amb un filament que no superi els 3.

El reglament, que data de l´any 2006, limita la pesca a 5 dies a la setmana i a un màxim d´11,5 hores al dia; i estableix una veda de 60 dies l´any, repartits en 39 dies a partir del 6 de gener; 7 dies a partir de la segona setmana de març i 14 dies durant la primera i tercera setmana de març. També tenia en compte una reducció de la flota del 20% per a aquest any, un objectiu que «ja s´havia assolit i fins i tot superat el maig de 2016 (27%)», apunta l´estudi de WWF i MSC. Igualment, el pla de gestió impedeix que els motors de les barques de pesca superin els 500 cavalls de potència. La gamba vermella, apunten els experts, es troba «àmpliament distribuïda» per l´Atlàntic oriental, des de Portugal fins a les illes de Cap Verd, i per tot el Mediterrani (a l´est del Mare Nostrum, en haver-hi aigües més profundes, s´hi troba l´Arestaemorpha foliacea). L´Aristeus antennatus és una espècie que viu en aigües profundes, des de 100 metres fins als 3.000 i que té «un marcat dismorfisme sexual (hembres i mascles presenten característiques físiques ben diferenciades)»; la reproducció té lloc des de finals de primavera i fins a principis d´estiu, a una profunditat d´entre 600 i 800 metres. A l´edat madura (0-1 anys) assoleix una mida mitjana de 23,5 mil·límetres; no s´alimenta de plàncton sinó de bivalves, amfípodes, poliquets i ofiuroïdeus i no forma bancs densos.

Augmenta la biomassa

El Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de Pesca (STECF) de la Comissió Europea ha arribat a la conclusió que la població de gamba vermella en el sector GSA6 –on s´inclouen les aigües de la Costa Brava– està sobreexplotada. Això no obstant, la biomassa ha augmentat a partir de l´any 2005, assenyala l´estudi de MSC i WWF. El «reclutament» d´exemplars de zero anys ha crescut de «manera constant» al llarg del període 2002-2014, amb un valor mínim de 103 milions d´individus el 2004 i un de màxim de 304 milions el 2012. La gamba suma el 26% de les captures de les 16 barques d´arrossegament de Palamós. La segueixen l´escamarlà (Nephrops norvegicus), amb el 8,6%; el lluç (Meluccius merluccius), amb el 8,4; la mòllera pigada (Phycis blennoides), amb el 7,8%; la maire (Micromesistius poutassou), amb el 7,8% i el sorell (Trachurus trachurus), amb el 5%. El 20% de les captures són rebutjades, sobretot les de peix llanterna (Lampanycitus crocodilus), de tauró bocanegra (Galeus melastomus) i de gat (Scylorhius canicula).

El maig de 2016, 16 barques havien signat el pla de gestió de la gamba i estaven incloses en la certificació. El 2013 n´hi havia 22: dues van ser venudes; sis es van donar de baixa i en van arribar dues de noves. El pla, sotmès a exàmens externs, també s´avalua internament amb «regularitat i eficàcia», diu l´informe. Existeix, però, «el risc que altres gambes vermelles desembarcades a Palamós per barcos no membres (del pla) puguin ser venudes com a producte de Palamós certificat (…) i que les gambes desembarcades en altres ports puguin dur el logotip d´MSC». Feta la «llei» de la gamba, feta la trampa.