Entitats empresarials i socials reclamen les variants d’Olot i les Preses
Diari de Girona. En un manifest conjunt, exigeixen al Govern i als ajuntaments implicats un «darrer esforç» per aconseguir «un acord imminent». Diverses organitzacions empresarials i socials, entre les quals Asetrans, FOEG i PIMEC, han donat suport a un manifest promogut pel Cercle EURAM on reclamen al Govern i als ajuntaments implicats un «darrer esforç» per aconseguir un acord «imminent» amb relació a les variants d’Olot i les Preses, que faci «innecessari plantejar la segregació del tram d’Olot». En el manifest, remarquen que qualsevol altre posicionament no faria més que «alentir» la solució del problema. En aquest sentit, demanen que «de manera urgent» s’acabi la tramitació dels estudis informatius de la variant de les Preses i del darrer tram d’Olot i que s’iniciï la licitació dels projectes constructius. Prioritzant, això sí, el de la variant d’Olot. De fet, diuen que aquest és el traçat més complex del projecte i, si no hi ha acord, aquesta ha de ser la prioritat.
El manifest arriba després que, a finals de novembre, l’Ajuntament d’Olot anunciés les seves al·legacions, en les quals reclamava al Departament de Territori modificar el punt d’inici de la variant d’Olot per evitar «endarrerir» les obres. Segons Olot, el traçat que estableix l’estudi queda «supeditat» a la resolució de les variants de les Preses i la Vall d’en Bas i la modificació proposada –que passa per mantenir el que preveia el projecte constructiu del2015- donaria «autonomia» a la tramitació i execució de la carretera al seu pas pel municipi. L’estudi informatiu situa el punt d’inici a la boca sud del futur túnel de la Serra de Sant Valentí i el projec-te constructiu del 2015, sobre la traça actual de la C-152.
Pocs dies després, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas carregava contra el d’Olot per no haver explicat ni consensuat les al·legacions i el seu alcalde, Lluís Amat, qualificava «d’inadmissible» que Olot tirés pel dret i plantegés canvis en el traçat incomplint els acords establerts amb la resta de municipis.
El document, que té el suport de diversos sectors econòmics i socials, remarca la importància de desenvolupar les dues infraestructures i recorda que fa més de deu anys que «s’arrossega» el problema. Això, diuen, provoca problemes greus de mobilitat a Olot, especialment a l’avinguda Sant Jordi i els carrers propers, «a més dels inconvenients que afecten al benestar de bona part de la ciutadania del municipi i de la comarca, sense oblidar la problemàticade la travessa de les Preses».
En aquest sentit, recorden que no existeix cap carretera que permeti canalitzar, «de manera adequada i en tot el seu recorregut», el volum de trànsit actual i que això provoca que s’hagi de creuar la ciutat d’Olot, «a través de la seva artèria de mobilitat principal, un simple carrer». També remarquen que la descongestió de la mobilitat del nucli urbà d’Olot permetrà una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i omplir amb la Llei de Canvi Climàtic.
«La mancança actual de les variants provoca una congestió d’emissions en aquests carrers urbans d’Olot i les Preses que empitjoren la qualitat de l’aire, la contaminació i la conseqüent afectació a les persones», insisteixen.
Per tot plegat, creuen que, tenint en compte les propostes estudiades i aprovades i el fet que bona part de la variant d’Olot sigui túnel, «les afectacions als habitats d’interès comunitari i sòls agrícoles, així com l’impacte ambiental a la zona oest del Parc Natural, es veuran reduïdes». Encara, afegeixen, que aquesta execució requereixi un major pressupost.
Considerenque el traçat d’Olot ha de ser el prioritariu
El presidentdel Cercle Euram, Òscar Rodríguez, assegura que és urgent tenir els dos projectes, però en cas que no es pogués desencallar el de les Preses, creu que cal «seguir avançant» a Olot. «Entenem que s’hauria d’impulsar tot amb la màxima urgència, però és obvi el problema del vial Sant Jordi i, si continués encallat, demanaríem que es fes una segregació del tram d’Olot», assenyala. En aquest sentit, Rodríguez insisteix que el problema, més enllà del trànsit, també afecta la competitivitat de les empreses de la comarca.