Blog

Els calls catalans s’independitzen

  |   Novetats

El Punt. Els cinc municipis catalans amb calls, tres dels quals són gironins, abandonen la Red de Juderías. El consistori de Castelló d’Empúries ja ho ha aprovat i Girona i Besalú ho faran en els pròxims plens.

Els calls catalans tindran la seva pròpia eina de promoció i divulgació del patrimoni jueu. Girona, Besalú i Castelló d’Empúries deixen la Xarxa de Jueries d’Espanya; a més dels tres municipis gironins, també en sortirà Tortosa, i Barcelona (cinquè municipi català que fins avui formava part d’aquesta xarxa), hauria de confirmar la decisió pròximament. Castelló d’Empúries és el primer dels municipis catalans que ha oficialitzat la decisió, aprovant-ho per ple aquest passat dijous, i els altres municipis gironins tenen previst fer-ho en els propers plens.

Protagonisme gironí

Simbòlicament, la sortida de Castelló d’Empúries és destacable perquè aquest municipi assumia la presidència de torn de la xarxa. L’exalcaldessa Assumpció Brossa va accedir a la presidència al gener i va ser substituïda el mes passat per Salvi Güell com a nou alcalde de Castelló. Güell però, va dimitir de la presidència al cap de deu dies. “Des de fa dos anys s’havien produït una sèrie d’ingerències que havien provocat malestar. Tot plegat es va agreujar fa uns sis mesos amb la incorporació d’un nou gerent i noves decisions que podien qüestionar tot lo que s’havia fet de bo fins ara”, diu Güell. D’ençà de la renúncia de l’alcalde de Castelló d’Empúries, la presidència de la xarxa és a càrrec de la ciutat de Còrdova. A més de la presidència de torn gironina, la secretaria d’aquesta xarxa la portava fins avui Assumpció Hosta des del Patronat del Call de Girona. De fet, la proposta de sortir de la xarxa espanyola que ha aprovat el ple de Castelló venia avalada per un informe emès per Assumpció Hosta que destaca “la poca implicació política de molts dels ajuntaments associats i la manca d’acords presos en els darrers mesos que ha fet endarrerir alguns del projectes previstos per enguany”.

“No anàvem pel mateix camí”, confirma Marta Madrenas; l’alcaldessa de Girona –on es fundar la xarxa ara fa 20 anys [vegeu la peça]–, recalca que des de Catalunya sempre s’ha considerat el llegat jueu una eina educativa, per a la recerca i el coneixement i no només com una eina turística. En canvi a la xarxa s’hi han anat afegint ciutats que només veuen aquest patrimoni com un plus turístic, i aquesta divergència en l’enfocament de l’agrupació és, segons Madrenas, el principal motiu de la decisió dels municipis catalans de sortir de l’entitat. “No s’ha fet de manera traumàtica i possiblement podrem col·laborar amb ciutats amb què hem anat establint vincles al llarg dels anys en aquesta xarxa” diu l’alcaldessa.

Altres ciutats de l’Estat espanyol també han decidit deixar l’associació (com ara Sevilla), posant en evidència disfuncions en l’estructura. Diverses fonts consultades també indiquen que en els últims anys s’havia arribat a convocar reunions sense ni informar-ne la presidència de torn gironina, i podia haver-hi la sensació que es volia recentralitzar la xarxa a l’Estat espanyol en detriment de les terres gironines i catalanes, que van ser a l’origen d’aquesta iniciativa.

Una nova xarxa catalana

Amb tot plegat, la renúncia a formar part de la Red de Juderías que s’ha acordat entre els municipis catalans constitueix l’oportunitat d’independitzar-se d’una estructura d’àmbit estatal: els mateixos cinc municipis ja estan treballant per incorporar-se a un nou projecte encarregat pel Parlament de Catalunya: l’objectiu és la creació d’una xarxa de calls jueus catalans, amb la voluntat d’obrir-la a altres ciutats del territori (a més de les cinc que ja hi eren), i que disposin d’elements patrimonials i culturals relacionats amb la història de les comunitats jueves.

Patrimoni pel turisme i per fomentar el coneixement

Dels 115.804 visitants que van entrar el 2015 al Museu d’Història dels Jueus de Girona, 14.021 procedien d’Israel. Després dels visitants catalans, que són els més nombrosos, Israel és el país que porta més visitants a aquest museu, davant dels visitants de la resta de l’Estat espanyol. Aquestes xifres, però, no tenen en compte turistes que possiblement es definirien com a jueus però que poden ser de qualsevol nacionalitat, ni els turistes que no són jueus però que tenen interès per aquest patrimoni. A Besalú, totes les visites de l’oficina municipal de turisme inclouen la història local, destacant l’especificitat jueva. El 2015, 13.324 persones van fer algunes d’aquestes visites i 6.639 persones van fer específicament la guiada al micvé (la joia del patrimoni jueu de Besalú); d’aquests visitants, 1.522 procedien d’Israel i 580, dels Estats Units.

A part, tal com recalca l’alcaldessa de Girona, el llegat jueu també dóna peu a activitats educatives i de recerca: en el projecte pedagògic Benjamí de Sefarad, adreçat als alumnes de 2n d’ESO, hi participen alumnes dels instituts de Castelló d’Empúries, Girona i Besalú. Es forma els alumnes en la història i el patrimoni jueu dels seus respectius municipis, i cada centre educatiu desenvolupa tallers i activitats. Posteriorment, es fa un intercanvi en què els alumnes d’un centre educatiu d’una ciutat expliquen el patrimoni jueu del municipi als alumnes convidats.

Una iniciativa que va néixer a Girona ara fa 20 anys

L’associació que ara deixen els municipis catalans és una iniciativa gironina: la ciutat de Girona va fundar la Xarxa de Jueries d’Espanya el 1995, i el projecte es va iniciar a tres ciutats: Girona, Hervás (Càceres) i Ribadavia (Ourense). En aquells inicis la xarxa no tenia personalitat jurídica pròpia, i no serà fins l’any 1997 que es constitueix l’associació, avui formada per vint-i-tres municipis: Àvila, Barcelona, Besalú, Càceres, Calahorra, Castelló d’Empúries, Còrdova, Estella-Lizarra, Girona, Hervás, Jaén, Lleó, Lucena, Monforte de Lemos, Oviedo, Palma, Plasencia, Ribadavia, Segovia, Tarassona, Toledo, Tortosa i Tudela. Sevilla va sortir-ne el desembre del 2015. La idea fundacional de tots aquests municipis, amb patrimoni cultural, artístic i arquitectònic del llegat sefardita era ajuntar esforços per promoure aquest passat.

Girona, amb el seu call, el centre Bonastruc ça Porta, el Museu d’Història dels Jueus, el Patronat Call de Girona i fins i tot una estructura dedicada a la recerca i la formació (l’Institut d’Estudis Nahmànides), ha estat el motor de la iniciativa. Besalú conserva també un conjunt patrimonial important per la presència d’un micvé (bany ritual jueu) del s. XII i vestigis d’una sinagoga del s. XIII. La comunitat jueva de Castelló d’Empúries va ser –després de la de Girona– la més important de la demarcació; s’hi han identificat les ubicacions de cementiris jueus, un call que es va ampliar i desplaçar, i dues sinagogues.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies