Blog

Els ajuntaments gironins han reduït un 47% el seu deute des del 2010

  |   Novetats

Diari de Girona. Afronten la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus amb els comptes més sanejats, però a l’espera que el Govern central els permeti usar els romanents de tresoreria Ogassa i Portbou són els municipis amb més deute per habitant.

La crisi financiera iniciada el 2008 va portar moltes administracions a un nivell d’endeutament difícilment sostenible. En el cas dels ajuntaments gironins, el seu deute es va arribar a disparar fins la preocupant xifra de 610 milions d’euros l’any 2010 . Deu anys després, les entitats locals encaren una nova conjuntura econòmica desfavorable, com a conseqüència de la pandèmia del coronaviurs, després d’un llarg període de restriccions pressupostàries i esforços comptables. Ara bé, l’afronten amb una important reducció del seu deute viu, que ha disminuït un 47% entre el 2010 i el 2019.

L’any passat els consistoris gironins van tancar els seus comptes amb 324, 4 milions d’euros en amortitzacions pendents amb les entitats financeres, la menor xifra des que el Ministeri d’Hisenda va començar a fer públiques les dades l’any 2008.

L’explicació del descens des del 2013 és òbvia: els consistoris amb prou feines tenen marge per invertir els seus romanents en una altra cosa que no sigui reduir deute, una llosa que segueix condicionant la gestió diària en moltes localitats. La Llei d’Estabilitat -aprovada en els anys d’austeritat i imposada per Brussel·les-, va retallar de forma dràstica el dèficit públic a força dels plans d’ajust apadrinats pel ministre Montoro. Després del repunt registrat pel pla que va aflorar obligacions dels ajuntaments fins aleshores ocults i va marcar un sostre històric de números vermells, el ritme de reducció del passiu ha avançat amb alts i baixos però sempre en descens.

Amb la normativa actual, els ajuntaments encara tenen l’obligació de dedicar el superàvit de cada any a pagar deute bancari, un imposició governamental que no ha canviat amb l’arribada de Pedro Sánchez a la Presidència -malgrat les reclamacions municipals- i que ha mantingut lligades de mans la gran majoria de les arques municipals. Només el 2019, el passiu de les administracions locals gironines es va veure rebaixat en gairebé 26 milions d’euros.

Un altre tret que evidencia el canvi de panorama i el grau de sanejament de les finances locals és el nombre d’ajuntaments que poden presumir d’haver reduït el seu deute el darrer any: prop de dos terços el total de les corporacions de les comarques gironines. A més, fins a 77 ajuntaments (un terç dels que hi ha a la província) han aconseguit reduir aquest passiu a zero, segons les dades del Ministeri d’Hisenda.

Si analitzem l’evolució dels últims cinc anys, la pràctica totalitat dels municipis gironins ha aconseguit reduir el seu deute. Només 13 consistoris han incrementat el seu deute viu per càpita en aquest període.

Ogassa, el més endeutat

Ogassa, al Ripollès, és l’Ajuntament gironí que té un endeutament més elevat amb relació al volum de la seva població. Segons dades del Ministeri d’Hisenda, el seu deute viu per càpita puja a 3.711 euros. El segueixen Portbou (2.025 euros per habitant), Castell-Platja d’Aro (1.803), Bàscara (1.743), Vallfogona del Ripollès (1.636), Massanes (1.430) i Besalú (1.017).

Els sis ajuntaments gironins que tenen més de mil euros per càpita d’endeutament ja tenien un passiu elevat fa cinc anys. No obstant això, alguns d’aquests han aconseguit importants reduccions del deute, com Besalú, que l’ha rebaixat a la meitat, o Bàscara, que l’ha reduït en 666 euros per habitant. La resta, o bé no han aconseguit retallades significatives, o bé l’han augmentat, com és el cas de Portbou, que l’ha duplicat. En aquest darrer cas, les finances municipals estan molt condicionades per una sentència del Tribunal Suprem, que va obligar a pagar 1,8 milions d’euros per l’expropiació d’un terreny que el 1986 es va declarar sòl urbà.

Entre els municipis més grans de les comarques gironines, Blanes (773 euros per habitant) i Lloret de Mar (668 euros per habitant) són els que tenen el deute viu per càpita més elevat, seguits de Ripoll (660 euros), la Bisbal (630), Puigcerdà (578), Girona (496) i Figueres (495). Molt per sota trobem ajuntaments com el d’Olot (369), Roses (302), Santa Coloma de Farners (298), Salt (297), Palamós (284), Palafrugell (266), o Sant Feliu de Guíxols (263).

Demanda pel superàvit

El mateix dia en què el Ministeri va donar a conèixer les dades del nivell de sanejament municipal, amb una reducció mitjana del deute a Espanya del 10 per cent, el Senat va demanar a Govern que permeti als ajuntaments invertir els seus estalvis per comptar amb la liquiditat necessària per tal de reforçar els serveis públics i combatre els efectes de la crisi del coronavirus. Una demanda reivindicada per la Federació de Municipis per la qual els alcaldes del PSOE s’han enfrontat a l’Executiu central.

Des de l’any 2012 fins al 2019, els ajuntaments de tot Espanya havien reduït un 47 per cent el seu passiu. Abans de l’esclat de la pandèmia de la covid-19, el deute viu acumulat per les administracions locals ascendia a poc més de 23.000 milions d’euros, la xifra més baixa en 16 anys, segons les dades del Ministeri d’Hisenda.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies