Blog

Els ajuntaments fan pinya pel corredor mediterrani

  |   Novetats

El Punt. El món local reivindica la necessitat d’enllestir la connexió ferroviària ràpida i moderna entre el sud i el nord d’Europa. Alerta de la pèrdua d’oportunitats econòmiques per la inacció de l’Estat.

Quan algú condueix contra direcció per una autopista pot fer dues coses: reconèixer l’error i aturar-se tan de pressa com sigui possible en un voral o, en cas contrari, prémer el gas a fons i considerar que els que estan equivocats són els altres i continuar conduint fins a la catàstrofe. Aquesta última és l’actitud que ha adoptat el govern espanyol en relació amb el gran projecte d’infraestructura del corredor mediterrani, reclamat per tothom que l’ha de reclamar però no impulsat per qui l’ha d’impulsar, és a dir, el govern del PP.

Un acte que es va fer ahir a l’hotel Avenida Palace de Barcelona, sota el paraigua d’Alcaldes.eu, va servir per evidenciar una vegada més fins a quin punt l’actitud de l’Estat espanyol és considerada cada vegada més com una acció irresponsable per part de les administracions i agents econòmics de Catalunya, i ara ja també una conducta temerària, en el sentit que la falta d’inversió en vies de tren i catenàries està posant en risc inversions estrangeres molt importants.

En l’acte hi van intervenir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; el secretari d’Infraestructures, Ricard Font; el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra; el director de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; els alcaldes de Lleida i Tortosa, Àngel Ros i Ferran Bel, respectivament, i el gerent de l’Àrea Metropolitana, Ramon M. Torra. Tots, des de les seves respectives responsabilitats i sensibilitats polítiques diferents, van coincidir a subratllar la importància cabdal de l’obra i van atribuir-ne el retard a la falta de voluntat del govern espanyol.

El conseller Josep Rull va ser molt clar en parlar dels pals a les rodes i, en aquest sentit, va afirmar que durant molt de temps des de Madrid es va plantejar el projecte del corredor central dels Pirineus per neutralitzar el corredor mediterrani. “Hem perdut un temps molt valuós”, va assegurar.

Una obra amb retorn

El màxim responsable de Territori va presentar el gran projecte ferroviari que ha d’unir el sud de la península Ibèrica amb la frontera d’Ucraïna com el model d’infraestructures que s’han de fer un cop ja s’ha deixat enrere la crisi econòmica i que han de tenir un alt retorn econòmic i també mediambiental. Segons Rull, el corredor mediterrani no només compleix aquesta doble missió sinó que, a més, serveix per “relligar el país”. Rull no va parlar de “relligar” només des d’una òptica territorial, sinó també des de la vessant empresarial i del coneixement.

Per fer front al “bloqueig” fet des d’Espanya, Rull va avisar que el govern de la Generalitat de Catalunya està disposat a buscar la unitat d’acció amb tots els territoris afectats. En aquest sentit, va recordar que ja s’han fet actes públics al més alt nivell entre Catalunya i el País Valencià, i que es pretén que aquesta col·laboració funcioni també amb Múrcia, Andalusia i la regió francesa d’Occitània.

L’estratègia catalana esbossada ahir per Rull ja és coneguda perquè fa mesos que ja funciona la Taula pel Corredor Mediterrani, on hi ha representants de tots els partits catalans, a més d’institucions, agents econòmics i el món universitari i del coneixement, i és iniciativa d’aquesta taula la proposta que ahir va tornar a plantejar Rull que l’Estat nomeni un coordinador únic del projecte.

El canal de Panamà

Un dels homes que més en profunditat coneixen el projecte del corredor mediterrani i més coses saben sobre els beneficis que comportarà per a l’economia del país és Ricard Font, secretari d’Infraestructures i Mobilitat. Font va obrir ahir el seu parlament recordant una visita recent al canal de Panamà on va prendre consciència de fins a quin punt un país pot convertir una infraestructura en el seu principal eix de desenvolupament econòmic. “Per a nosaltres, el corredor mediterrani és molt més que unes vies i unes catenàries, és la infraestructura que ens ha de permetre connectar-nos al món”, va dir Font.

Pel secretari d’Infraestructures, el gran projecte ferroviari és una peça essencial per mantenir els nivells de competitivitat i de captació d’inversions estrangeres. “Ara quan ve Amazon ja no pregunta pels costos laborals, sinó que ho fa per la logística i les xarxes de transport”, va afirmar.

Si en el cas del conseller va tocar el rebre a l’Estat, l’estirada d’orelles que va repartir Font va tenir també com a destinatària la Unió Europea, a qui va fer responsable del “problema de governabilitat” del projecte. “Cal un paper més imperatiu de la Unió. No pot ser que faci només la funció de notari, ha de ser exigent en l’execució, cosa que ara no està passant”, va assegurar Font.

Liberalització el 2019

Entre els arguments que posa damunt la taula la Generalitat per instar a la realització de l’obra hi ha els de la liberalització del servei ferroviari, que Europa ha previst per al 2019, quan el transport de passatgers amb tren pot fer un salt endavant com ja va passar amb la liberalització del sector aeri i la irrupció de les companyies de baix cost. “Cal estar preparats per poder oferir l’increment de la demanda que es preveu que hi haurà”, va afirmar el secretari d’Infraestructures.

Per exemplificar els retards que el projecte del corredor acumula en els seus diversos trams, així com els desajustaments, Ricard Font va aprofitar la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados, a l’acte i va recordar que aquest municipi no està connectat al corredor mediterrani projectat per Adif tot i quedar-hi al bell mig.

Porcs i pomes

Entre els alcaldes presents a l’acte algú podia pensar què hi feia parlant del corredor mediterrani l’alcalde de Lleida. El mateix Àngel Ros es va encarregar de deixar-ho clar des d’un bon principi recordant la importància que té per a una xarxa que ha de permetre el trànsit de mercaderies, i per tant de diners, que no en quedi al marge una de les principals regions productores del país. “La pregunta no és què perd Lleida si no està connectada al corredor ferroviari, sinó què es perd el corredor sense el nostre volum”, va remarcar l’alcalde, que va recitar les tones i més tones de fruita i carn de porcí que es produeixen a Lleida, que s’exporten i que, per tant, necessiten una via ràpida per poder arribar a la destinació. “Per la tipologia del producte, que són coses pesants, les comarques de Lleida necessiten tenir accés al tren o al vaixell”, va subratllar l’alcalde.

Ros va insistir que les societats actuals són societats que es construeixen des de la interrelació en xarxa, i que és tan important aquesta xarxa des de l’òptica cultural o del coneixement com des del transport. En aquest sentit, va afirmar que l’arribada de l’AVE a Lleida és essencial perquè algunes empreses hagin optat per instal·lar-s’hi o executar alguns projectes d’ampliació.

Treure’n rendiment

Tot el món municipal, sense excepció, vincula el seu progrés econòmic al fet que el corredor estigui enllestit i es pugui començar a treure rendiment a les inversions que els diversos ajuntaments han fet per atreure empreses a l’entorn de la xarxa ferroviària. Aquest és el cas de Tortosa, i així de clar ho va deixar ahir el seu alcalde, Ferran Bel, que va afirmar que “el món local ha complert molt més que altres àmbits”. Bel és dels que consideren que comença a estar en risc el futur d’inversions: “Necessitem actuar ràpidament per no perdre la credibilitat davant les grans companyies. La nostra economia no podrà aguantar més retards.”

Entre els que més van aixecar la veu en to d’alarma pel risc de desinversió que pot comportar un endarreriment en les obres del corredor, va destacar el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. “Hi ha projectes d’empreses molt importants damunt la taula, però per a la seva concreció és cabdal el corredor mediterrani”, va dir.

No només hi ha en risc perdre els diners que podrien arribar a Catalunya, sinó que l’amenaça també s’estén al malbaratament que podria suposar la inversió prèvia de 4.000 milions d’euros que ha fet el Port per adaptar-se a les exigències de la infraestructura.

Cambra va ser molt crític amb l’actitud de l’Estat i va recordar que el projecte de nous enllaços ferroviaris ha tirat endavant, de forma penosa, perquè el mateix port va decidir finançar el 50% de les obres, tot i que l’execució l’ha de fer Adif. Tot i això, aquest és un dels projectes vinculat al corredor que van amb retard. “Esperem que finalment durant el 2017 es puguin posar a licitació les obres”, va dir Cambra.

El medi ambient

Els rèdits del corredor no només són econòmics, sinó que també són mediambientals. Ho va dir el conseller Rull en la seva intervenció inicial, i hi va tornar el gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon M. Torra, que va ser molt clar en assegurar: “O tenim el corredor mediterrani o estem abocats al col·lapse viari i ambiental.”

Per la seva part, el director de la Comissió Europea a Barcelona va insistir en l’oportunitat que suposa el pla Juncker per donar un impuls inversor al projecte.



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies