El tren tramvia de la Costa Brava, a debat a Sant Feliu | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El tren tramvia de la Costa Brava, a debat a Sant Feliu

  |   Novetats

El Punt. La primera Jornada de Mobilitat a les Comarques Gironines aplega un centenar de persones a l’auditori Narcís Masferrer. Dos debats i dues ponències analitzen el projecte i els impactes. Un centenar de persones van assistir, ahir al matí, a la Jornada de Mobilitat a les Comarques Gironines, que es va celebrar a l’auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols. La trobada, organitzada per la delegació Costa Brava de la Promoció del Transport Públic (PTP), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG), va servir per exposar el projecte de tren de la Costa Brava i debatre al voltant de la seva implantació i l’impacte que podria tenir. L’enginyer d’obres públiques i membre de la PTP Ricard Riol va exposar en grans línies, però també desplegant moltes concrecions, el projecte, en una exposició que va servir de taula de sortida del debat i, al final de què, Rial va apuntar la necessitat d’iniciar els passos de preparació del projecte, que s’ha de poder fer en “deu anys”. “Si hi ha acord del territori, s’han de fer els estudis previs i s’ha de pensar en la reserva d’espai, perquè això no es farà en dos dies, però sí en deu anys. S’ha fet una línia d’alta velocitat travessant Catalunya en menys temps”, va apuntar.

En el primer dels dos debats, guiat per Adrià Ramírez, president del PTP, el delegat territorial de Transports de la Generalitat, Albert Carenys, va plantejar algunes incògnites i va posar sobre la taula dos elements per fer el projecte més funcional, com serien les rodes de goma i la catenària discontinua, pensant que en alguns trams pogués anar amb bateries. El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, va apuntar, així mateix, la necessitat de fer un estudi perquè “es tingui en compte la mobilitat comarcal completa”. El tinent d’alcalde de Sant Feliu Josep Melcior Muñoz va proposar que s’hi invertís, perquè “només pels projectes teòrics ja val la pena”: “Però només hi podrem invertir si ens fixem els objectius. Treballem-hi!” L’enginyer Pau Noy va defensar el projecte amb força i va advertir que caldria tenir-lo en marxa abans del 2030. A més, va subratllar la necessitat de deixar tenir com a paràmetre de referència la taxa interna de retorn (TIR) en les polítiques de transport.

El ponent del segon debat, portat per Estefania Molina, la portaveu de la PTP, va ser el professor José Antonio Donaire, que va advertir de quatre factors de canvi amb vista al 2030: la necessitat de transformar el model turístic, la lenta consolidació dels nòmades digitals, la transformació del model productiu i els debats dels models territorials de futur. “El turisme sostenible no existeix. Caldrà reduir el cost ambiental del desplaçament perquè sigui menys insostenible”, va assegurar. I hi va afegir: “O anem cap un model més sostenible o deixarem de ser competitius.”

L’exalcalde de Palafrugell Lluís Medir va puntualitzar diverses qüestions: “El nom de tren de la Costa Brava espanta. No discutim un projecte, sinó que plantegem idees.” I va sustentar que “cal comunicar millor”. Va referir-se, així mateix, a “treballar amb la capil·laritat”, perquè aquest “no és un projecte d’anella, sinó de mobilitat”, i va afirmar que l’impacte zero no existeix i que cal parlar de “relació entre cost i benefici”.

Isabel Salamaña, de la Càtedra de Geografia de la UdG, va destacar que el tren tramvia ha d’ajudar a cohesionar els territoris interns, va defensar les estacions urbanes properes i va argumentar la necessitat que el projecte sigui fet amb molta cirurgia fina.

Per últim, l’actual coordinador de Rodalies, Pere Macias, va exposar la necessitat de posar els objectius per davant de la infraestructura, perquè “és prioritari tenir clar els objectius”, va fer notar que el risc que es “xucli gent cap a Girona” no existeix, “sinó més aviat al contrari”, va afirmar que l’impacte econòmic pot ser positiu i va establir que aquest projecte “aguanta molt la equitat social i la territorial”.