Blog

El nou pressupost, més expansiu i social

  |   Novetats

El Punt. Aragonès presenta al Parlament un projecte per als comptes del 2020 que preveu incrementar la despesa en 3.000 milions. Els ingressos estimats augmenten en 4.174 milions sobre el 2017, fins a 26.862 milions.El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va presentar ahir al Parlament, no sense força accidentalitat en l’agenda política, el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2020 amb una voluntat clarament expansiva i social, que preveu increments substantius de la despesa no financera, concretament més de 3.000 milions, i unes inversions de més de 2.000 milions.

La presentació oficial, que es va fer també a la comissió d’Economia de la Cambra, va tenir lloc un cop el text va ser aprovat pel Consell Executiu, malgrat la conflictivitat manifesta entre els socis de govern, després que el president, Quim Torra, decidís condicionar la data de convocatòria d’eleccions a l’aprovació dels comptes. Aquesta és prevista, si es compleixen els terminis oficials, per d’aquí a un parell de mesos, moment en què finalment es trencarà el període de pressupost prorrogat des del 2017.

Algunes de les línies generals ja s’havien avançat fa uns dies, quan es va conèixer l’acord del govern amb Catalunya en Comú que implicava l’increment de despesa en algunes partides i també una reforma impositiva que permetrà un pressupost més ambiciós després d’una dècada marcada per l’austeritat i retallades.

El projecte eleva la despesa corrent de manera que en conjunt tots els departaments destinaran 25.113 milions d’euros, 2.135 milions més que el 2010, any rècord de despesa de la sèrie històrica. En conjunt, el text presentat ahir preveu incrementar 3.070 milions d’euros la despesa no financera i no finalista (és a dir, que prové únicament de la Generalitat, i no pas d’altres administracions com la UE o les diputacions). Això representa un 12,6% més respecte a l’últim pressupost aprovat, el del 2017. Si aleshores el global va ser de 24.442 milions, el projecte preveu per a enguany 27.512 milions.

Aquesta recuperació de la despesa permetrà, a banda de la posada de l’accent en les partides socials, un increment del 26,4% en inversió pública, equivalent a 419 milions més en termes absoluts, fins a 2.003 milions nets. Això vol dir que ja hi són descomptats els pagaments d’inversions executades en el passat. L’esforç inversor queda, però, lluny dels volums de fa una dècada, quan se superaven els 4.000 milions. No obstant això, entre les inversions més significatives, el govern va voler destacar els increments en les polítiques de salut (13,7%), carreteres (10,1%) i infraestructures ferroviàries (9,7%).

Tot plegat es vol dur a terme complint amb l’objectiu de dèficit zero que marca la llei d’estabilitat pressupostària. El govern va puntualitzar, però, que els actuals objectius, assignats pel Ministeri d’Hisenda, “són arbitraris” i que “incompleixen el criteri de distribució que marca la llei”, ja que, d’acord amb aquesta norma, el dèficit assignat per al 2020 hauria de ser d’un 0,3%, i no pas d’un 0% com ha prescrit el ministeri.

Aquest nou plantejament dels comptes també influirà en l’evolució del deute, concretament en la ràtio d’aquesta magnitud sobre el PIB, que el 2019 va caure fins al 33,1%, amb un saldo viu de 78.600 milions a final de l’any passat. La millora es deurà, però, al fet que el volum del deute creix a un ritme inferior al de l’economia i no pas a una reducció substancial del deute. Caldrà esperar a l’any vinent, quan es compta tenir un petit superàvit, per començar a eixugar-lo de manera efectiva.

Quant a l’esforç dels departaments, el govern va voler destacar ahir el fet que més del 77% de la despesa departamental es concentra en els àmbits de salut, educació, incloent-hi les universitats, i els afers socials, i que si s’hi comptessin partides que també es poden considerar socials, com ara les relacionades amb el transport públic, aquest pes sobre el total superaria el 80%.

Un departament auster

D’aquesta manera, el gruix de l’esmentada despesa dels departaments anirà a parar als de Salut, Educació, Treball i Afers Socials i Famílies, seguits de prop per Empresa i Coneixement i Interior (vegeu el gràfic), i els increments pressupostaris més intensos també es produeixen en aquests àmbits. Es dona la circumstància que el Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda és l’únic que veu reduït el límit de despesa, amb un milió menys de dotació, fins als 209 milions, ja que no desenvolupa polítiques finalistes.

El projecte pressupostari també preveu augments en el nombre de treballadors públics en 19.541 persones, un 9%, per bé que aquestes dades inclouen les incorporacions que s’hi han anat produint des del pressupost anterior (fonamentalment, personal sanitari i docent i també mossos i bombers). Alhora, es preveu un increment retributiu d’aquesta plantilla d’un 2% aquest any.

En el capítol dels ingressos també hi ha novetats, ja que el projecte s’acompanya de mesures entre les quals hi ha una reforma fiscal, ja anunciada, amb nous impostos i taxes, així com la modificació d’alguns de ja existents. Tot plegat comportarà, d’entrada, una recaptació extra de 172,6 milions enguany, i en anys successius aportarà 552,5 milions anuals a les arques de la Generalitat. En tot cas, el projecte presentat per al 2020 compta amb un increment dels ingressos de 4.174 milions sobre el 2017, fins a 26.862 milions, per bé que en aquest volum el govern ha hagut de fer una estimació de la bestreta que ha d’aportar l’Estat dins del model de finançament, ja que el govern espanyol encara no n’ha comunicat l’import.

Entre les modificacions que implicarà la reforma, hi ha, per exemple, l’increment del mínim exempt en l’IRPF dels contribuents amb menys rendes, l’augment de la progressivitat en l’impost de successions i nous impostos com el de les instal·lacions que incideixen en el medi ambient i l’impost sobre els vehicles per volum d’emissions de CO2.

Perspectives noves per a la macroeconomia

El pla de govern implementa l’anomenada Agenda 2030 com un dels elements que defineixen el plantejament dels comptes. Sostenibilitat i perspectives d’infància i de gènere seran prioritaris en paral·lel “a la millora de l’Estat català del benestar”, segons va explicar el vicepresident Aragonès durant la seva compareixença a la comissió d’economia del Parlament, en què va remarcar que “cal mirar més enllà de les xifres macroeconòmiques i observar les socials”.

Tanmateix, el quadre macroeconòmic en què es basa el projecte pressupostari, pren com a punt de partida el fet que la catalana és una “economia resilient”, amb una previsió del PIB per a enguany de l’1,9%, una taxa més moderada que la d’anys anteriors, però fruit “d’un creixement més equilibrat”. Pels responsables econòmics del govern, la font primordial del creixement dels últims exercicis, la demanda externa, s’ha començat a combinar amb una demanda interna a l’alça, que Aragonès va puntualitzar que es fonamenta, a més del consum privat, en una bona marxa de la inversió. El vicepresident i el seu equip també van voler reivindicar el pes de la indústria en el valor afegit brut total de l’economia, on representa un 20,7%, per bé que no va especificar amb gaire detall com es desplegarà el Pacte Nacional per a la Indústria. El projecte de pressupost també treballa amb la perspectiva de la creació de 37.900 llocs de treball nous.

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies