El cap de Creus, inclòs com a «zona d'interès» per a parcs eòlics marins | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

jornada

El cap de Creus, inclòs com a «zona d’interès» per a parcs eòlics marins

  |   Novetats

Diari de Girona. El Ministeri ha posat dins del Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim la zona on hi ha projectat el Tramuntana, tot i que encara es pot al·legar.

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha inclòs la franja marítima del cap de Creus com una de les zones que podrien ser «d’interès» per al desenvolupament de parcs eòlics marítims. Es tracta, precisament, de l’àrea on hi ha projectat un parc eòlic marítim −el Tramuntana−, amb 35 molins i una potència de 500 MW. Un projecte que, a l’espera de saber si obté o no l’autorització del ministeri, ha generat una gran controvèrsia a les comarques gironines. Per això, el Tramuntana es va convertir ahir en un dels objectes de debat en la jornada El turisme i l’aposta per les energies renovables a Girona, organitzada per la Cambra de Comerç i la Taula Gironina de Turisme.

En els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim, el Ministeri pretén «analitzar i organitzar les activitats humanes a les zones marines amb l’objectiu d’aconseguir objectius ecològics, econòmics i socials». Per això, ha elaborat una diagnosi per a cadascuna de les cinc «demarcacions» marítimes en què es divideixen les aigües espanyoles. En el cas de la Costa Brava, es troba dins l’àmbit llevantí-balear, on el Ministeri estableix diversos paràmetres per considerar-hi viable un parc eòlic marí: una profunditat màxima de mil metres, una velocitat del vent superior als 7,5 metres per segon i la proximitat d’una subestació elèctrica a terra per a l’evacuació i transformació de l’energia. A partir d’aquí, identifica quatre zones que podrien ser d’interès per al desenvolupament d’energia eòlica marítima: la zona adjacent a la costa del cap de Creus, zones del Delta de l’Ebre i Menorca i davant de les costes de Múrcia i Almeria.
Aquest va ser un dels arguments que va utilitzar ahir Sergi Ametller, cap d’obra marina de SENER −l’enginyeria que ha impulsat el Tramuntana−, per defensar el projecte. «El ministeri ha dit que aquest punt està fora d’àrees protegides, té bons recursos eòlics, està fora d’espais pesquers… i ha considerat que aquesta és una bona ubicació, prioritària», va subratllar.
Pendent d’al·legacions

Tot i això, l’investigador Rafael Sardà (CEAB-CSIC) va recordar que aquests Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim es troben encara en la seva fase inicial, ja que estan en el procés d’audiència i informació pública i que per tant encara poden rebre al·legacions. Sardà -que és un dels científics que ha signat el manifest en contra del parc eòlic Tramuntana- es va mostrar molt crític amb el projecte, tot apuntant a les conseqüències que podria tenir per a la biodiversitat del cap de Creus: «Les polítiques de conservació són prioritàries a Europa, i han d’anar agafades de la mà de la lluita contra el canvi climàtic», va defensar. Tot i que l’autorització del Tramuna despengui exclusivament de l’Estat, Sardà va lamentar que cap representant de Medi Natural de la Generalitat hagués assistit al debat, tot i que se’ls havia convidat: «Això és perquè no saben quin missatge han de donar», va advertir.

En aquest sentit, el president del Parc Natural del Montgrí, Marc Casadellà, va demanar a la directora general d’Energia, Assumpta Farran -que sí que va participar en el debat- que, abans d’autoritzar projectes de renovables, s’elabori un pla que en consensuï la ubicació, per tal d’evitar la «improvisació». Farran, però, va dir que això no seria possible perquè ja no hi ha temps: «Seria molt senzill dir que ens esperarem fins que hi hagi una planificació ben feta, però els terminis són molt llargs. Per tant, s’enfocarà a establir criteris per als projectes més grans, però no s’entrarà al detall», va indicar.

En aquests moments, la producció d’energia verda a les comarques gironines encara és molt baixa: només es generen 0,9 terawatts a l’hora, mentre que el consum energètic és de 16,45 terawatts a l’hora. Per tal de complir amb el compromís que un 50% de l’energia que es consumeixi sigui renovable l’any 2030, Farran va destacar que caldrà la implicació de tot el territori: «En algun moment haurem de posar sobre la taula la generació d’energia per municipis», va afirmar.