Blog

Torroella de Montgrí. Platja Estartit, Església de santa Maria, Imatge típica de la muntanya i el castell del Montgrí o illes medes.... el que vulgueu del que trobeu i us faci gràcia!!!!! L'entrevistat és en Lluís Torrent (Panini)

Destinació de turisme familiar i sostenible

  |   Novetats

El Punt. Volen el turisme de sol i platja però també potenciar el territori i l’oferta cultural. Estan treballant amb 54 operadors europeus que els han de portar un turisme familiar, tranquil i de nivell adquisitiu mitjà.

Històricament l’Estartit s’havia caracteritzat per un turisme de sol i platja i això s’intenta revertir, però no suprimir. “Volem el turisme de sol i platja però volem també potenciar el territori i l’oferta cultural tant de Torroella com de l’Estartit”, assegura l’alcalde, Jordi Colomí. I això es pot fer possible perquè el municipi ha doblat el nombre d’operadors turístics que treballen aspectes relacionats amb el territori i el patrimoni. Des del municipi es treballa amb 54 operadors de Bèlgica, França, Alemanya, Anglaterra i Holanda. No són els grans majoristes de viatges que venien a la Costa Brava als anys setanta i que també portaven turisme a l’Estartit, sinó uns operadors que porten un tipus de turisme que “ens interessa perquè és el familiar, tranquil i d’un nivell adquisitiu mitjà” i que ve de febrer a juny i de setembre a novembre i que omple la temporada mitjana baixa. “I ajuda a tirar”, conclou. De fet Torroella-l’Estartit té des del 2008 la certificació de destinació de turisme familiar, un segell d’especialització creat per Turisme de Catalunya que reconeix els municipis o zones turístiques catalanes que tenen una oferta d’allotjament i restauració adaptada a les necessitats de les famílies.

Les temporades turístiques no són com anys enrere. S’estan reduint i el turisme fa estades més curtes. És per això que els municipis turístics han de ser capaços de “donar un plus que complementi l’oferta”. “I a Torroella i l’Estartit ho donem i això es reconeix internacionalment”, diu. Colomí manté que el premi de destinacions de turisme sostenible, el World’s Best Sustainable Destinations, que els ha concedit aquest any l’organització internacional Green Destinations “com una de les deu destinacions turístiques més sostenibles del món” ajuda a animar els operadors a portar els seus clients. “Són gent que no només volen conèixer la platja i el submarinisme a les illes Medes sinó també Torroella, amb els festivals de música, el patrimoni arquitectònic i natural i la visita al castell del Montgrí. Sobre el castell Colomí assegura que l’estiu passat en un mes i pocs dies va rebre la visita d’unes 30.000 persones: “Evidentment intentarem que no sigui una rambla, però això ens obre moltes possibilitats per a aquesta gent que està inquieta per descobrir el territori i el parc natural del Montgrí.”

Colomí explica que tots aquests visitants i turistes que venen fora de temporada alta poden allotjar-se bé al poble, tant a l’Estartit com a Torroella. A més, l’alcalde manté que el comerç local també fa de crida. Malgrat que reconeix que el comerç passa una crisi d’identitat, a Torroella s’estan especialitzant en productes autòctons. Això atrau la gent de pobles del voltant perquè l’Empordà té molta segona residència. “Som un dels nuclis comercials a cel obert on la gent ve a comprar per la qualitat que s’ofereix. I això ho hem de continuar animant. A Torroella es ven producte molt bo, de molta qualitat i de preus molt assequibles”, reconeix.

Els inicis del turisme

Com a la majoria d’indrets de la Costa Brava, als anys vint del segle passat, a l’Estartit també hi van passar les vacances personatges coneguts de Torroella, de Girona i també de Barcelona. Segons menciona Eugeni Llos en l’article publicat en el Llibre de la Festa Major de Sant Genís de l’any 1999 i facilitat pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, Josep Ensesa Gubert –“creador del complex turístic més important i bonic de la Costa Brava…: s’Agaró”– va passar unes temporades d’estiu al poble i fins i tot es va plantejar crear el complex turístic a l’Estartit, però “no va poder fer aquí el que amb un èxit sense precedents va construir en un altre lloc de la costa”.

El 1952 havien passat l’estiu a l’Estartit una sèrie de persones, majoritàriament franceses, que ja donaven a conèixer que el poble podria “esdevenir un lloc privilegiat per allotjar un turisme de gran ressò internacional”. “Com a mostra només cal esmentar alguns noms: Jean Hugo, excel·lent pintor, besnét del patriarca de les lletres franceses Víctor Hugo; Philippine de Rotschild, hereva de la branca francesa de la famosíssima família d’aquest nom, i els seus cosins Jacob i Sarah de Rotschild, fills del gran filantrop i científic Lord Rotschild.” També l’escriptor Guy du Mur o el poeta i pintor Jean Cocteau, entre altres.

L’Estartit, segons Llos, no tenia cap mena d’infraestructura per acollir turisme d’alt nivell, “però estic gairebé segur que fou això precisament el que els va atraure: el caràcter primari del lloc i la manca de convencionalismes que aquest fet els representava”.

Tot això va començar a canviar quan “un veritable aventurer” que tenia per nom Merlin Minshall, “es va presentar a l’agència de viatges de Londres, Wayfarers, oferint els seus serveis per treballar per a ells, a Espanya”. Minshall no havia estat mai a la Costa Brava i l’hivern del 1952 “es fa present a l’Estartit”. “En aquell moment, hi havia a l’Estartit tres petits establiments d’allotjament: la Fonda Montserrat, la Fonda Vila i la Fonda Miramar sense que cap d’ells tingués més de deu o dotze cambres ni hagués obtingut la classificació d’hotel.” De la Fonda Montserrat, Llos explica que “la pensió completa per dia i per persona va quedar fixada en seixanta pessetes i Merlin Minshall va exigir-hi una comissió de cinc pessetes, a la qual cosa no tenia cap dret, ja que havia vingut treballant i pagat per Wayfarers”.

A partir dels anys seixanta, com a tota la Costa Brava, el turisme a l’Estartit comença a ser important i els veïns del poble, fins aleshores dedicats principalment a la pesca i a la pagesia, comencen a dedicar-se al sector turístic.

FITXA

Habitants: 11.537 Extensió: 65,93 km² Establiments hotelers: 23 Places hoteleres: 1.680 Hostals i pensions: 6 Hotels d’1 estrella: 3 Hotels de 2 estrelles: 2 Hotels de 3 estrelles: 8 Hotels de 4 estrelles: 4 Càmpings: 10 Places de càmping: 14.703 Habitatges d’ús turístic: 2.662 Turisme rural: 8 Places de turisme rural: 59 Rutes: Puja al cim de l’Empordà. Visita el castell del Montgrí. És una ruta d’una hora d’anada. Ruta del Ter a Torroella de Montgrí. El tram acompanya el curs del riu Ter. Passeja per aiguamolls i maresmes. Ter Vell i Pletera a l’Estartit. Visites: Museu de la Mediterrània. S’hi exposen elements que permeten conèixer parts de la història, la natura i la música mediterrànies. Fonts: Idescat, ATA, Ajuntament.
Lluís Torrent. “Venen a descansar i a gaudir de la platja”

Lluís Torrent és empresari turístic. Fa 46 anys que va muntar una oficina immobiliària per dedicar-se a la compravenda i al lloguer destinat al turisme. Torrent assegura que els turistes encara venen a buscar sol i platja i que després ho complementen amb l’oferta cultural.

Ha canviat molt la demanda amb els anys?
Abans les reserves es feien amb mesos d’antelació i ara, tot i que sí que hi ha reserves que es fan abans, és impressionant les que es fan a darrera hora. Això passa perquè el turista té més oferta i més informació, però també perquè el client de la Costa Brava és client de proximitat i reserven segons el temps que fa. Antigament el client llogava per tot un mes i en canvi ara ha canviat i les reserves són de pocs dies.
Hi ha clients repetidors?
Hi ha un gran percentatge de clients que repeteixen. El problema és que les pernoctacions són més curtes. Fem els mateixos dies de vacances però els repartim durant l’any. En la mateixa destinació hi passes quatre dies a l’estiu i després hi vens una altra època de l’any per quatre dies més.
Què hi busca el client que ve a passar les vacances a Torroella i a l’Estartit?
Sempre ha vingut a buscar el mateix: sol i platja. Fa molts anys que faig enquestes entre els nostres usuaris i en una de les preguntes la gran majoria contesta que venen a descansar, a gaudir de la natura i la platja. Sobretot pel sol i la platja. Després utilitzen l’oferta complementària com la cultural, que al meu parer està massa concentrada en pocs dies. Tothom fa concerts i coses a l’agost.
Quin tipus de turisme tenen a l’Estartit?
Ha variat molt amb els anys. Abans teníem molt turisme que venia per operadors turístics, sobretot anglesos. Aquests turistes arribaven principalment amb avió i llogaven molts cotxes localment. També hi havia anglesos que venien amb autobús. Tot això va canviar amb l’entrada de Ryanair i la subvenció que els vam donar des de Girona. Això no va agradar als majoristes de viatges, que també exigien subvencions. A partir d’aquí hi va haver un canvi radical i ara tot el turisme que ve ho fa amb cotxe.
I familiar.
I familiar, sí. La prova és que la vida nocturna a l’Estartit ha desaparegut pràcticament. A més, tenim una platja molt plana i l’aigua no et cobreix fins que entres molt endins i això també dona garanties que els nens i nenes s’hi poden banyar sense gaire perill.
Però el turista és molt estacional?
El centre de busseig està donant molta vida fora de l’estiu. Però considero que a Torroella i l’Estartit ens hem de posar les piles per allargar la temporada fent-lo atractiu als sèniors, i que els comerciants i empresaris turístics s’esforcin a obrir més temps.


Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies