Blog

Confinar set dies abans hauria quadruplicat les vides salvades

  |   Novetats

El Punt. Una anàlisi encarregada pel govern a experts recull que el 72% de la població pagaria un impost per ajudar el país a recuperar-se de la pandèmia. L’Estat només va cobrir el 63% dels costos extres.

“Ara sabem que el confinament d’Espanya davant la primera onada de la Covid-19 va arribar tard, perquè amb una setmana abans s’hauria quadruplicat el percentatge de vides salvades per la política respecte a una situació sense confinament.” Aquesta és una de les conclusions aplicant un model de dades de variació territorial i temporal en les estratègies de confinament que fa Raül Santaeulàlia-Llopis, professor de recerca en economia de la UAB, afiliat al Barcelona GSE i investigador del CEPR, que es recull al número 106 de la publicació Nota d’Economia, que edita i va presentar ahir el Departament d’Economia de la Generalitat.

Fins a 24 experts de diversos sectors analitzen els efectes socials i econòmics de la pandèmia en un recull de 15 articles que, entre altres qüestions, expliciten que els fons extraordinaris del govern espanyol per a les comunitats autònomes només han donat cobertura al 63% de l’impacte total sobre la despesa a Catalunya; que un 72% de la població a Catalunya estaria disposada a pagar un impost de 24,6 euros al mes per contribuir a la recuperació econòmica, cobrir les despeses ocasionades, millorar el sistema de salut i contribuir a la redistribució, segons una enquesta; que el nombre de llars sense ingressos a Catalunya va augmentar un 42% en sis mesos el 2020; que un 26,1% de la població no tenia la capacitat necessària per cobrir despeses imprevistes l’any 2019; o que l’excés de mortalitat el 2020, que es va situar en el 26% a Catalunya, pot implicar la pèrdua d’entre un i dos anys d’esperança de vida, trencant la tendència creixent de longevitat de les darreres dècades. És a dir, fins als 79 anys en el cas dels homes i fins als 84,5 en el cas de les dones, les edats registrades el 2009.

Hi ha altres dades que criden l’atenció del document que va resumir la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, com per exemple la davallada històrica del PIB d’un 11,5% durant el 2020, per l’impacte de la primera onada, l’estructura productiva basada en els serveis que representa més interacció social, la gran proporció de petites i mitjanes empreses o l’elevada dependència del turisme estranger. El document també quantifica en 3.638,2 milions les despeses addicionals provocades per la pandèmia el 2020, l’equivalent a l’1,7% del PIB. Per contra, les finances de la Generalitat van deixar d’ingressar 1.612 milions i el conjunt de la despesa sanitària i sociosanitària va augmentar un 20% més que el 2019, fins a arribar als 13.202 milions, dels quals 2.028 es van dedicar exclusivament a la Covid-19, segons expliquen en el treball Esther Pallarols i Anna Tarrach, de la direcció general de Pressupostos. En l’apartat de personal, la sanitat va passar a ser l’àrea de despesa prioritària per a més de la meitat de la població, quan el 2018 només ho era per al 29%.

Adverteixen que serà necessari un finançament estructural, a banda dels que s’estan rebent de manera extraordinària, vinculat a la compra de vacunes, material sanitari o relacionat amb la higienització dels espais. Curto va destacar que Catalunya ha estat el territori de l’Estat on més transferències i subvencions es van donar a empreses i famílies durant el 2020. I com a autora, conjuntament amb Roger Romagosa, d’un dels articles sobre la resposta política a la pandèmia global, va destacar el paper de la Unió Europea (UE), a diferència de la crisi global del 2008, amb mesures de despesa amb ajuts directes, tributàries –moratòria d’impostos–, financeres –préstecs i avals– i actuacions per afavorir la liquiditat. Les lloances a la reacció europea, que van compartir el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeu, Matilde Villarroya, va contrastar amb la crítica del conseller a la “voluntat recentralitzadora” del govern espanyol en la gestió dels fons europeus.

Educació i gènere

Sheila González i Xavier Bonal, del Grup de Recerca Globalisation, Education and Social Policies (GEPS), conclouen que la pandèmia va posar en relleu les limitacions del sistema educatiu i les desigualtats d’aprenentatge durant els sis mesos d’escoles tancades. Les diferències de gènere en el treball remunerat i no remunerat també van incrementar la bretxa de gènere entre homes i dones, segons explica la doctora en economia i professora de la UB Lídia Farré, passant de 10 hores setmanals a 16 durant el confinament. Recomana fer polítiques que fomentin una distribució més igualitària del treball dins i fora de la llar.

Pel que fa al mercat de treball, un 90% de la caiguda en l’afiliació a la Seguretat Social entre febrer i maig es va produir en només quinze dies des de l’aprovació de l’estat d’alarma, el 14 de març.

La professora Sara Ayllón, del departament d’economia de la Universitat de Girona, sosté que no hi ha dades per saber la incidència sobre la pobresa, però mostra com el nombre de llars sense ingressos hauria passat del 2,6 % el darrer trimestre del 2019 al 3,7% el segon trimestre del 2020.

Indicadors en descens i més queixes de l’hostaleria

Els indicadors de la cinquena onada de la pandèmia mantenen un ritme de baixada lenta, segons les dades facilitades pel Departament de Salut, amb una reducció de 32 persones ingressades als hospitals i nou persones menys a cures intensives. Sí que puja el nombre de grups escolars confinats, fins a 238 d’un total de 72.000, que afecten 174 centres.

L’endemà de la reobertura de l’oci nocturn en espais exteriors fins a les tres de la matinada, la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (ConfeCat) va mostrar la seva decepció pel que consideren “la manca d’empatia” amb el sector per part de les administracions de Catalunya i de l’Estat. Considera que les recents decisions que tenen a veure amb la seva activitat, entre d’altres l’increment de les tarifes de l’impost turístic, “demostren una manca de suport flagrant al sector” en el marc del programa de l’Imserso. També critiquen que les administracions continuen allargant la inseguretat en el sector pels dubtes sobre la continuïtat dels ERTO bonificats i els seus condicionants. En un comunicat, el president de la ConfeCat, Santiago García-Nieto, va assegurar que “la classe política està tenint molt poca empatia” i va assegurar que “malgrat que la situació del sector turístic, i especialment l’hoteler, continua sent dramàtica, plenament afectat per la manca d’activitat, les administracions es mostren distants amb aquesta realitat amb decisions que afecten greument el futur de la indústria” i els seus treballadors.

 

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies