Com menys fons, menys PIB | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la teulada d'una casa. Plaques solars. Energies renovables. Energia solar. Medi Ambient. Canvi climàtic. Foto: SOM ENERGIA

Com menys fons, menys PIB

  |   Novetats

El Punt. Un repartiment territorial equitatiu dels Next Generation facilitaria un creixement del PIB català de 5 punts fins al 2026. El govern reclama almenys un 19% del total dels fons, equivalent al pes econòmic de Catalunya.

Una ràpida i equitativa arribada a Catalunya dels fons europeus Next Generation per a la recuperació després de la pandèmia podria sumar fins a 5 punts percentuals al PIB fins al 2026, amb una mitjana d’un punt per any. En canvi, els retards o la gasiveria de l’Estat a l’hora d’assignar aquests diners obviant el pes econòmic del Principat, un 19% del total de l’Estat, comportaria un creixement força més lent i moltes menys possibilitats de transformació cap a un nou model econòmic.

Si aquesta injecció arribés, també impulsaria de forma permanent la inversió privada fins a mig punt percentual del PIB de forma permanent, com a fenomen complementari i no pas substitutiu de la inversió pública. El cercle virtuós es tancaria amb més demanda de treballadors qualificats, més activitat innovadora a les empreses, la creació de 60.000 llocs de treball addicionals i un increment dels salaris reals amb efectes permanents a partir del 2024.

Tot això queda detallat en un estudi elaborat pel Departament d’Economia i Finances amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, en què s’han simulat fins a sis escenaris futuribles per determinar el potencial dels Next Generation per rellançar l’economia del país.

L’informe, que va ser presentat ahir pel conseller d’Economia, Jaume Giró, i per la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica del departament, Marta Curto, se centra en els fons de la UE vehiculats a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Els sis escenaris preveuen, d’entrada, dues possibilitats pel que fa al volum dels fons: la primera, si aquests fossin d’un 14% del total (una taxa que s’aplicava a les conferències sectorials a final de l’any passat), per sota del pes real del PIB català, o bé, el que seria més lògic, en paraules del conseller Giró, si els fons assignats a Catalunya s’adiguessin amb el 19% esmentat de ponderació del Principat sobre l’economia espanyola. També s’han tingut en compte el ritme i la celeritat amb què arribarien els fons i les reformes estructurals que es puguin anar aplicant.

Respecte a aquests supòsits, Curto va explicar que l’efecte es pot calibrar en funció de si l’execució dels fons és lenta i constant al llarg de sis anys, o ràpida segons preveu el pla d’estabilitat (del 2021 al 2024). La hipòtesi més plausible prevista, però, és la tercera: si la injecció europea arriba en funció del pla de recuperació i resiliència del govern espanyol i que preveu el Banc d’Espanya i que es concentra en el trienni 2022-24.

La directora general es va centrar especialment en el sisè escenari (vegeu el gràfic), ja que és el que sembla més versemblant pel que fa al ritme d’execució, i també pensant en els fons que pertocarien a Catalunya si l’Estat és coherent amb la seva rellevància econòmica. Segons Curto, l’impacte màxim en aquest supòsit es rebria entre l’any que ve i el següent, quan, de mitjana, el PIB català seria un punt percentual superior al que tindríem sense fons europeus. Un increment mitjà que també es podria constatar fins al 2026, de manera que es materialitzaria l’impacte de pràcticament 5 punts en el període 2021-26. “Com es podia esperar –va subratllar Curto– el diferencial entre una assignació del 14% i una del 19% dels fons és significatiu”, especialment en les projeccions que s’han fet a llarg termini, i que prenen horitzons temporals fins als anys 2030, 2040 i fins al 2060, en què el contrast dels impactes és més notable.

Calen reformes

La directora general va remarcar que l’efecte dels fons sobre la productivitat és important si s’apliquen les reformes estructurals que reclama la Comissió Europea. Així, si la productivitat total dels factors (treball, capital i progrés tecnològic) creixés en un rang possible del 0,5% o de l’1%, encara s’incrementaria més l’impacte dels Next Generation, ja que els experts estimen que la repercussió afegiria entre 8 i 14 punts més al PIB a llarg termini. “Quedar-nos en els 5 punts pelats o superar els 14 dependrà de la capacitat que tindrà Catalunya d’implementar els programes amb les reformes que el país necessita”, va puntualitzar Curto.

Per tot plegat, segons el parer de la directora general, la Generalitat ha de “mirar de maximitzar l’absorció de recursos, amb l’objectiu del 19% del total dels fons”. A més, el govern ha de facilitar la participació de segments com les pimes, que poden tenir més dificultats per accedir a aquest finançament, millorant la difusió de les convocatòries i optimitzant la coordinació entre administracions.

Finalment, la directora general creu que cal “amplificar l’anomenat efecte multiplicador”, és a dir, concentrar els fons en projectes tractors i amb fort impacte transformador, per a la qual cosa seria important, va concloure, que les comunitats autònomes tinguessin més participació i més capacitat decisiva sobre els fons, per impulsar projectes singulars del territori.