Blog

http://www.elpunt.cat

Canvis per fer els comerços més pròspers, a Platja d’Aro

  |   Novetats

El Punt. Una diagnosi detecta que cal fomentar-hi l’ús del francès i personal que vetlli per l’atenció personalitzada.  També proposa apostar per la destinació en marques i xarxes socials.

Els comerciants i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ja fa quatre anys que treballen per reinventar l’oferta comercial, i, arran del pla de comerç més generalista –amb accions sectorials i canvis urbanístics que depenen de l’administració–, ha arribat l’hora de posar davant el mirall cada negoci de manera individual per corregir mancances. La consultora Intueri, que ha treballat en els models comercials d’Andorra i Barcelona, ha analitzat el 89% de les activitats de la trama urbana de negocis, i visitat una setantena de botigues per analitzar els punts forts i febles. De la diagnosi, la consultora Maria Segarra conclou que es pot millorar en el tracte al client i que cal formar les generacions més joves en francès, una llengua que ha perdut pes en els currículums acadèmics però que parla el segon grup en pes de clients –i amb un tiquet mitjà de compra que creix any rere any.

Per detectar mancances, en aquest 28% de negocis han emprat la tècnica del client misteriós, amb observadors fent de consumidors –fins i tot estrangers– i destapant altres errades, com ara que en molts comerços el personal tendeix a no saludar les persones que entren a badar, potser per no pressionar, però amb una imatge de “desinterès” que no convida a comprar. Segarra, però, admet que van fer moltes visites en l’arrencada de temporada d’estiu, amb molts comerços i plantilla amb vacants o en ple rodatge. I defensa que cal posar cura en l’atenció personalitzada, en el màxim d’idiomes –ni que sigui amb fullets o rètols– i fer visibles els descomptes d’IVA –tax free– per als clients de fora de la UE. També va destacar, en negatiu, la flexibilitat d’horaris en l’hora d’obertura respecte a rètols, de vegades, escrits amb bolígraf: “El client ja no espera.”

Com a prescripcions addicionals, va encoratjar els empresaris a ser més visibles en les xarxes socials i potenciar la marca Platja d’Aro en aquests canals o a les marques, per reconstruir la imatge de destinació en igualtat amb altres com ara Barcelona, Eivissa, Marbella o Tarifa. Però no pas a obrir botigues electròniques si no les podran atendre amb eficiència. Una de les vies que va apuntar és el click and collect, en què el comprador reserva o adquireix els productes a la xarxa i concerta dia i hora de recollida: s’estalvia el tediós procés d’enviament i recepció, alhora que el client s’acaba desplaçant a Platja d’Aro i pot acabar consumint en altres comerços. L’alcalde, Maurici Jiménez, va argumentar que l’anàlisi pretén donar pistes als negocis per millorar en aspectes que ja no depenen directament de l’administració, tot i que va obrir la porta a cooperar en aspectes com ara la formació. El consistori també va sortir amb deures per part de Segarra, com ara incentivar l’aprenentatge d’idiomes, màrqueting digital o bé el tracte amb clients amb perfil turístic.

Els punts forts

No tot són, però, males notícies. La diagnosi conclou que en l’oferta comercial hi ha una barreja interessant entre negocis independents (57%), cadenes d’operadors locals (16%) i grans franquícies (24%), que generen flux de visitants. El nucli urbà comercial i amb aparcament incentiva a la passejada, més oberta que en una gran superfície, i l’oferta gastronòmica i d’oci és rica, amb el passeig marítim com a actiu i la potencialitat que els visitants reposin, facin un mos o una copa, i allarguin la jornada de compres. El pes de la moda i complements és idoni, i hi ha espai per vendre-hi més gastronomia per a gurmets, un mer-cat en què la fidelització de clients estrangers pot afavorir l’obertura de canals estables per al comerç continuat a través d’internet. L’aspecte de façanes i aparadors és entre correcte i bo, amb sorpreses agradables –que per la seva qualitat poden posar en valor tota una galeria pendent de reformes– i alguna excepció en negatiu, pel barroquisme en l’acumulació de producte i desconnexió entre els rètols i les promocions o descomptes reals.

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies