Blog

fires

«Almenys feia tres anys que no hi havia aquest ambient»

  |   Novetats
Diari de Girona. Les tres fires recuperen bona part de la normalitat en la jornada de Tots Sants. Tres fires en un dia. Sant Narcís porta l’optimisme als paradistes dels mercats d’Alimentació i Artesania, Pintura i Dibuix, Brocanters i Antiquaris, que atreuen multituds als carrers del centre de Girona. Els firaires van retornant a una certa normalitat després d’anys «complicats» en què la pandèmia va impedir-los la seva activitat. Això sí, alguns no s’estalvien crítiques a la manca d’organització o d’indicacions de canvis de lloc.

«Ho sento però m’he enamorat», confessava una passejant a l’autora d’un quadre de les cases de l’Onyar, atansant-se a la seva parada a plaça Catalunya per comprar l’obra. És un amor a primera vista que l’any passat no es va poder produir, o si més no, de la mateixa manera. La gentada que fluïa ahir pel centre va ser molt celebrada pels més de cent artistes de la 56a Fira del Dibuix i la Pintura, que va ocupar part de plaça Catalunya, la plaça del Vi i un tros de Rambla. L’any 2020, es va haver de fer en un format virtual forçat per la pandèmia.

Tot i que era l’única opció on aferrar-se en un moment sense activitat firal, el format digital no acabava d’encaixar a tots els artistes. «No m’hi vaig apuntar perquè la gent, aquí a la fira, passa, toca, mira. És una altra manera de fer», deia Enric Solanilla, que fa quatre anys que ve des d’Olot. «La veritat és que la gent està ambientada i ja he començat a vendre alguna cosa», va afirmar satisfet Solanilla.

L’art es reviscola

Hi coincideix Laura Sanz, una barcelonina que s’ha animat a exposar a Girona per primer cop. «Es veu molta gent, hi ha molt d’ambient», manifestava amb un somriure sota la mascareta. Especialment després d’un període «complicat». «La gent ha estat una mica espantada de cara a gastar en segons quines coses, perquè tampoc sabies quin seria l’impacte econòmic que tindria la pandèmia. Normalment, en temps de crisi, l’art és un dels sectors que queda tocat», va lamentar Sanz, que compagina la pintura amb una altra feina.

Un veterà amb més de «25 o 30» edicions de la fira del dibuix a l’esquena, l’olotí Joan Badia Trias, també valorava «l’entusiasme» que desprenia la multitud. «Està una mica més bé que abans de l’aturada, la gent té ganes de fer coses», afirmava, envoltat de les clarianes de la Fageda i altres paisatges gironins a l’oli, si bé el que més li demanen són els quadres que fa «de la lluna, i també punts de llibre».

Badia també es dedica a la pintura «de parets», activitat que combina la seva vessant artística. «Viure de la pintura és molt difícil, cada dia costa més», i això ho atribueix al fet que «abans, en una casa, hi havia deu quadres, i ara n’hi ha dos o tres». «Esperem que torni a venir la moda de penjar-ne», desitja l’artista.

Brocanters i antiquaris

Un altre mercat recuperat enguany ha estat la Fira dels Brocanters i Antiquaris de Tots Sants, que atapeïa de vianants el carrer de Jaume Pons i Martí, a tocar del Cul de la Lleona. Onze anys porta el paradista Jordi Velasco participant-hi (també és part del mercat que es fa els dissabtes a la Lleona), i assegurava: «feia anys que no es veia això». «Els dos últims anys que veníem, a aquesta hora, res. Braços creuats, i arribar a casa trist, perquè t’estàs preparant durant setmanes per aquest dia». Però ahir, en canvi, era tota una altra història.

«Almenys feia tres anys que no hi havia aquest ambient», remarcava Velasco, que afegia que la pandèmia ho va aturar tot. «La gent no volia comprar, no tenia il·lusió per res. I avui, hi ha una il·lusió que no es veia l’últim any i mig». Una sensació que també es traduïa a l’hora de fer caixa. «Es continua valorant allò antic», va dir, «però també coses més recents, més actuals».

El restaurador Narcís Batlle, de Restauracions Batlle i membre de l’Associació de Veïns i Comerciants del barri de Sant Fèlix, també celebrava la munió de gironins i visitants que hi passaven. Això, malgrat que «els paradistes aquest any s’han reduït», lamentava. Els artesans, que es col·locaven a les Ballesteries, no hi han participat pel poc marge de temps per preparar-la des que es va saber que hi hauria poques restriccions, explicava Batlle. Tot i això, es mostrava «content» de recuperar la fira que ja fa 35 anys que es fa. Però el restaurador va manifestar que «el món de l’antiguitat va baixant. Avui dia la gent jove s’estima més unes altres coses».

Qui es va mostrar crítica amb l’Ajuntament era la brocantera gironina Margarida Simon: «no ho han posat gota fàcil», va reblar. «En una ciutat com Girona, ja ho podríem organitzar una mica millor i facilitar les coses a qui està al carrer tantes hores. Que puguis tenir el teu furgó, que per nosaltres és com la nostra jaqueta. Que quan arribes ja puguis muntar, i no hagi de venir la grua o l’escombriaire a treure els contenidors», va demanar. «Penso que a la gent professional se l’hauria de cuidar una mica més, i més als artesans. Sortir al carrer és molt difícil», va afegir Simon, pendent de les gotes que van caure intermitentment al llarg del dia, i que van obligar a anar posant i traient plàstics per protegir els productes.

L’alimentació canvia de lloc

La tercera fira que va emplenar ahir la plaça U d’Octubre va ser la de l’Alimentació i Artesania. Aquest mercat, que tradicionalment s’instal·lava al carrer Santa Clara, estrenava una ubicació més airejada. Un canvi que ha afectat l’afluència de gent. «La plaça és més oberta, la gent passa més separada i costa molt més de vendre», explicava Meritxell Lay Companyó, dels embotits garrotxins Can Gaburra, que lamentava que, per un altre costat, la nova ubicació no estava prou indicada. «La gent va una mica perduda, estava acostumada a anar a Santa Clara». En tot cas, aquests tipus de canvis han estat habituals aquest any per ells en altres llocs, on han detectat una baixada de clients.

El paradista de fruita deshidratada Jofre Melons, de Santa Maria d’Oló, veia el canvi amb optimisme: «jo m’estimo més la plaça. El primer any potser no anirà tan bé, però un cop la gent s’hi acostumi, ja hi anirà», defensava. Melons comença a albirar la normalitat després d’un any i mig a l’atur «sense treballar i sense cobrar res. L’única ajuda ha estat de la Generalitat». «Espero que el covid passi ja, i tirem tots endavant», acabava.

 



Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació ACEPTAR
Aviso de cookies