Blog

«Allò que fa una gran empresa ho pot fer una persona prenent un cafè»

  |   Novetats

Diari de Girona. Emprenedors, alts directius i experts defensen a Girona que la revolució tecnològica generarà ocupació amb més valor afegit. Avisen de riscos per a l’Estat del Benestar i subratllen la necessitat de l’alfabetització digital.

Hi ha empreses intel·ligents. Ho sosté el Massachussets Institute of Technology (MIT), amb seu a Cambridge, a la costa est dels Estats Units, una de les meques mundials de la innovació, de la investigació i de la ciència –del coneixement, en definitiva– posades al servei «del món del segle XXI», amb l’objectiu de fer «la humanitat millor». Blue Prism, multinacional dedicada al desenvolupament de software per a processos de robòtica automatitzats és, a criteri del MIT, una de les cinquanta empreses més intel·ligents del planeta. I ahir el director general de Màrqueting de la companyia, Pat Geary, va ser a Girona per parlar de la «transformació digital», per respondre la pregunta que plantejava la jornada Reinventa’t Girona 2017, organitzada per l’Associació Espanyola de Directius (AED) en col·laboració amb el fòrum Tribuna de Girona a l’Auditori-Palau de Congressos de la ciutat: «L’empresa 4.0: més tecnològica, més humana?». Geary observa en la «transformació digital» un «triple win (guany)» econòmic: contribueix a fer l’empresa «més eficient»; aporta «millors condicions laborals, millors habilitats i millors feines» als treballadors i permet servir, al cap i a la fi, «millors productes» als clients. Tothom hi guanya, va venir a dir, de manera que les empreses, grans, mitjanes o petites, de sectors tradicionals o start-ups (organitzacions emergents que habitualment tenen un fort component tecnològic), no han de témer els canvis que s’estan precipitant de la mà de l’anomenda «revolució digital».

Els robots, esclaus

Pat Geary recorre a l’etimologia per esvair els dubtes que puguin plantejar-se, encara, empresaris i, sobretot, empleats, quan senten parlar de la robotització. «’Robot’ és una paraula d’origen eslovac que significa ‘esclau’», va recordar, per afirmar a continuació que les màquines desenvolupen tasques «repetitives i tedioses» per als humans, els quals, ben al contrari, s’han de centrar en «tasques que aportin valor afegit». I afegia: «en la nostra experiència no hi ha hagut pèrdues de llocs de treball sinó canvis de llocs de treball». La irrupció de la tecnologia, sosté el directiu de Blue Prism, canvia «la manera de funcionar dels negocis», però «no provoca retallades (de plantilles)».

«Futur de pirates?»

Compte, però, que no tot són flors i violes, advertia Javier García, membre del World Economic Forum Council on Emerging Technologies i fundador de Rive Technology i Celera: amb la transformació digital «es difuminarà la dicotomia entre ser emprenedor o empleat» i «els nòmades podran treballar on vulguin», en un mercat de treball marcadament líquid. El perill, argumenta aquest expert, és que arribi «un futur de pirates» que posi en risc l’Estat del Benestar. Per evitar-ho cal, a ulls de García, un nou «pacte social» per a l’ocupació. «Si Uber [comapanyia que proporciona als clients serveis de transport privat i que s’ha convertit en el blanc de les ires dels taxistes de mig planeta] concentra la riquesa en quatre treballadors i la resta són autònoms»; aquí es planteja «una ruptura del pacte social».

«Futur de pirates?»

Elisa Martín, directora de Tecnologia i Innovació d’IBM per a Espanya, Portugal, Grècia i Israel, l’evolució tecnològica es tradueix en la «democratització dels recursos». Ergo, «allò que fa una gran empresa ho pot fer una persona tot prenent un cafè». Amb la transformació digital, sosté aquesta alta directiva, petites i grans corporacions disposen del «mateix nivell de tecnologia» que, això no obstant, per ser utilitzada correctament, requereix un procés d’«alfabetització» previ. Per parlar bé el llenguatge tecnològic s’ha de conèixer bé el codi, comp0sat d’elements que «van lligats a la ciència, la tecnologia, la creativitat i l’art», exposa Martín, de manera que «tots haurem de tenir un nivell bàsic en aquestes àrees», que considera «coneixements fonamentals».

Dos líders 4.0

Ivan Contreras és llicenciat en Educació Física; ha estudiat al MIT de Cambridge i és fundador i CEO del Grup Torrot, propietari del fabricant de motos Gas Gas, amb seu a Salt. Ha decodificat amb encert el nou llenguatge tecnològic de què parla la directiva d’IBM, fins al punt que a partir d’un esbós en un tovalló de paper ha creat un ecosistema digital que configuren una multinacional de components aeronàutics; una marca de motos i bicicletes elèctriques «connectades»; una plataforma pensada per oferir serveis de mobilitat i una empresa de motos de trial. Sor Lucía Caram ha aprofitat les eines digitals i l’entrellat de l’economia col·laborativa per impulsar la Fundació Rosa Oriol, que atén 4.500 famílies desafavorides. Dos exemples de líders 4.0.

El nou líder: més inspiracional, un gestor d´estats emocionals

«El líder que no sigui emprenedor, que no aposti pel talent i que no sigui respectuós amb el medi ambient no aprofitarà les oportunitats del futur», opina el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Massana, encarregat d’obrir la jornada Reinventa’t Girona 2017. En un gest molt gràfic, Masana va acabar la seva intervenció passant literalment la pilota del «nou lideratge» als més de 600 inscrits que seien a la platea de l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. La tecnologia està canviant la manera com es dirigeixen les organitzacions: «el lideratge ha de ser inspiracional, ha de saber motivar els treballadors», apuntava, en aquesta línia, Mar Alarcón, cofundadora i CEO de Social Car. El directiu «és més responsable de l’estat emocional del seu equip», comentava Aleix Valls, CEO del Mobile World Capital (2014-2017).

Rifkin observa en Espanya condicions per liderar la nova «revolució industrial»

L’economista i teòric nord-americà creu que el canvi de paradigma ecnòmic constitueix un oportunitat per evitar el canvi climàtic.

Les formes també compten, de manera que en una jornada dedicada a la irrupció de la tecnologia en l’economia no hi podia faltar una videoconferència, en aquesta ocasió protagonitzada per un dels referents mundials en la teorització de la «tercera revolució industrial»: l’economista, sociòleg, pensador i consultor polític, escriptor i activista Jeremy Rifkin (Denver, 1945), que ha assessorat un bon nombre de governs d’arreu del món. Al seu criteri, Espanya «pot ser un dels països que liderin» aquesta, en paraules seves, «tercera revolució industrial», que se sustentarà sobre la digitalització, les energies renovables i l’economia col·laborativa.

Rifkin, que ja va avançar els efectes que tindria la robòtica sobre el mercat laboral, observa en aquesta canvi de paradigma econòmic un gran oportunitat per consolidar la lluita contra el canvi climàtic. Cal, però, «una nova visió», és necessari «innovar» per evitar l’escalfament global i els efectes devastadors que els científics atribueixen a aquest fenomen. En aquest context, aquest pensador sosté que «la tercera revolució industrial no anirà de dalt a baix». I il·lustra l’argument amb un exemple: «Qualsevol persona amb un mòbil podrà gestionar un negoci». En aquest context, Jeremy Rifkin opina que el futur de l’economia passarà per la suma d’allò «global» amb allò «local» –«glocal», concepte que surt de la suma dels dos nivells. D’altra banda, preveu que el sector energètic serà un dels més afectats pels canvis en el model econòmic: augura que en trenta anys cada individu estarà en condicions de produir l’energia que necessita, de manera que a les empreses energètiques els pertocarà «canviar el model de negoci»

Ètica i compromís

La clausura de Reinventa’t Girona 2017 va anar a càrrec del president del Consell de Catalunya de l’AED, Antoni Peris, que va posar de relleu la necessitat de tenir «comapanyies més ètiques i compromeses, més humanes». L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, aposta perquè «retornin un rèdit a la societat i al territori».